Immanuel Kant - Critica de la Razón (Cap. 9 - Doctor Mostaza - Cine y Fi...

Aquí us deixo un extraordirari audiovisual que he trobar al youtube. M'ha semblat genial la manera en la que explica la complexa filosofia d'aquesta gran figura de la història del pensament, Immanuel Kant. Espero que opineu el mateix! :)

Activitat 23

1. Idees principals:

En aquest fragment Hume asegura que allò que guia els actes morals són els sentiments i no la raó. És a dir, el fi últim és la satisfacció d'aquests sentiments. Els sentiments són allò, doncs, que fonamenta la moral.

2. Títol: Una ètica sentimental

3. Segons Hume la moral no es fonamenta propiament en les bases del empirisme, és a dir, el coneixement empirista de la realitat ens permet saber com és el món però no com hauria de ser des del punt de vista moral. La percepció de la realitat, diu, no pot fonamentar valors morals.
Així doncs, les distincions morals tampoc no es deriven de la raó perquè si fos així, observa Hume, sent les persones éssers racionals, tots tindriem els mateixos principis morals i no és així.
Per tant, és el sentiment allò que fonamenta la moral, en paraules del pensador "la moral se sent més que es jutja". Tanmateix, doncs, allò que considerem "bo" és allò que ens genera un sentiment d'aprovació i per contra, allò "dolent" ens proboca un sentiment de rebuig.
Bondat o malicia, per consegüent, són sentiments subjectius, no descriuen qualitats de les coses o accions sinó l'expressió subjectiva d'aquestes sobre nosaltres. Els homes decideixen actuar moralment perque la vida bona produeix satisfacció.
Per últim, considerem utilitatista la moral de Hume en tant que defensa que els comportaments que desencadenen l'aprovació tenen en comú la utilitat, que provoca grat: Allò útil és allò que beneficia algú, però també allò que beneficia als altres.

Activitat 22

1. Idees principals:

En aquest fragment Hume fa una crítica del principi de causa-efecte, un tema molt recorrent en la història del pensament. Per fer la seva crítica posa l'exemple d'una bola de billar. Quan una de les boles empeny l'altre, aquesta darrera és moguda. Després de molt veure que sempre que una bola impacta amb una altra la segonoa es mou, tendim a generalitzar dient que sempre que es produeix aquest fenòmen el resultat és que la bola 2 és mou, però certament, segons Hume, ens estem adelantant al fets.

2. Títol: El costum produeix creença

3. Hume va criticar la idea de causa efecte com a connexió necessària entre dos fenòmens continguts espaciotemporalment. Va criticar doncs, que aquesta connexió fos considerada necessaria, ja que per a ell una determinada causa no té necessariament que ser seguida per aquell altre determinat efecte.
Ell descarta que la relació causa-efecte sigui una relació d'idees. No es pot coneixer la relació entre una causa i un efecte "a priori", sinó que només es pot conèixer "a posteriori", és a dir, a través de l'experiència. No obstant, l'experiència, segons Hume, no asegura que de una determinada causa es produeixi un determinat efecte, si bé ens mostra que d'un cert fet succeeix regularment a un altre, no podem tenir coneixements de fets futurs, perquèno tenim impressions del futur. D'altra banda, l'efecte no està contingut en la causa, l'enteniment pot concebre multitud d'efectes distints no contradictoris i per tant possibles.
Amb aquestes reflexions, doncs, Hume deixa invalidat el principi de causalitat establert per Aristòtil segons el qual tot té una causa, ja que "causa" esdevé ara un concepte buit al qual no correspón cap impressió.

Pojecte 6

Projecte5

Aquest és el meu power point sobre el pensament de Sant Tomàs d'Aquino. Espero que us agradi.

Tomasuno

View more presentations from andrea quintero .

David Hume - Instrumentalismo y Nihilismo (Cap. 18 - Doctor Mostaza Cin...

En aquest vidio sobre Hume podem trobar un molt bon resum de la vida i la obra d'aquest gran empirista. Una altra manera de repasar per l'exàmen! Espero que us agradi.

Activitat 21

TEXT DE HUME

1. Idees principals:

En aquest fragment Hume estableix la distinció entre impressions i idees. Sobre les primeres construirà el seu pensament, basat en una filosofia que ell anomena "fàcil", és a dir, basada en el home i el seu comportament. Les impressions són les percepcions sensibles dels objectes, mentre que les idees son la imatge mental d'aquestes.

2. Títol: percepcions i records

3. El pensament de Hume es fonamenta en teories empiristes, és a dir, ell va defensar que el coneixement de quelcom ha de partir dels sentits com a única font fiable de saber o realitat. A més a més, com s'aprecia al fragment,fa una distinció entre dos tipus de filosofia: la fàcil i l'abstracta.La filosofia abstracta pren com a objecte les questions ideals i es correspon amb la metafísica; la filosofia fàcil, per contra, es centra en l'estudi del comportament humà i per consegüent, Hume considera que ha de preocupar-se pel coneixement d'aquest a través dels sentits, que al seu parer és la forma de coneixement més evident. Aquesta darrera filosofia, doncs, és la que ocuparà al pensador.

Una altra distinció que realitza en el text és la separació entre idees i impressions. La principal diferència entre ambdues és la vivesa amb la que aquestes es presenten a la ment. Les impressions són captades directament pels sentits i se'ns presenten amb més vivesa i intensitat. Les idees esdevenen còpies febles de les impressions, molt semblants a aquestes però molt menys intenses, ja que en són el record que a la ment se'ns configura. Hume considera necessari l'analisi de les impressions i sobre aquestes aixeca tota la seva teoria.

4. La més clara antítesi de la concepció de Hume és la de Plató. Mentre el grec defensava, doncs, que els objectes del coneixement havia de ser justament la idea, ja que la contemplació d'aquesta significava l'arribada almés vàlid coneixement, Hume anteposa clarament la impressió, més pròxima al sentit i, per tant, més propera al coneixement i més vàlida.

Projecte 4: Resum del pensament tomista.

Sant Tomàs va establir, primerament, una clara distinció entre fe i raó. A seu parer, a les veritats revelades només s'hi podria accedir mitjançant la fe però era necessària una concordança entre aquesta i la raó. Així doncs, va encaminar la seva filosofia cap a la demostració necessària de l'existència de Déu.

Per verificar la preposició "Déu existeix", va partir de l'estudi del efectes per determinar doncs la certesa de la causa, que en aquest cas seria l'existència de Déu com a necessària, i va deixar-nos així un dels grans legats de la història del pensament: les cinc vies tomistes. Aquestes conclouen la qualificació de Déu com a principi de moviment, primera causa, ésser necessari, model màxim i màximament intel·ligent.

Partint d'aquestes conclusions causals, per al filòsof és evident deduir que ha estat Déu mateix el creador del món a partir del no-res en un acte lliure impulsat per la perfecció divina.

Uns altres aspectes del pensament que preocupen a Sant Tomàs són, d'altra banda, l'antropologia i el coneixement, sobre els quals elabora dues teories.

En quant el primer aspecte, considera l'ànima fonament del cos i defensa una unió substancial entre ambdós, així com que l'ànima esdevé immortal.

Sobre el coneixement, la més important aportació del filòsof es la concepció del coneixement a través dels sentits.

Darrerament, en la seva ètica, Sant Tomàs ens diu que la màxima aspiració humana és la felicitat i que la primera idea ètica que capta l'intel·lecte és la idea de bé,en tant que en relació amb aquesta es desenvolupa el comportament humà.

Activitat 21

1. Idees principals:

En aquest text Descartes es planteja l'existència de les coses materials que guarden necessariament, segons l'autor, una ralació fonamental amb la geometria.

D'altre banda introdueix que les coses materials, nosaltres no les veiem tal com són sinó desde una perspectiva diferent, percebin-les com se'ns mostren i no com són exactament. I a partir d'aquí caldrà trobar la causa de la matèria.

2. Títol: Les causes de la matèria.

3. Anàlisis:

Per poder demostrar que les coses existèixen en si mateixes, primer cal preguntar-se, segons diu el text 12 de Descartes, quina pot ser la seva causa. Les idees que causen el efectes doncs, hauran de procedir d'una realitat diferent a la meva, d'una realitat en si mateixa en la qual hi hagi un coneixement objectu capaç de produïr les coses materials. Partint de la concepció que nosaltres no podem percebre les coses tal com són, sinó com se'ns presenten, l'autor descarta la possibilitat de que sigui Déu qui les crea, donat que ens estaria enganyant fent-nos veure aparensçes no reals de els coses en si mateixes.

Activitat 20

Puc pendre consiència del jo?




En la meva opinió, si de quelcom podem tenir certesa és de la nostra pròpia existència. El "jo" es el punt sobre el qual analitzem tot el nostre entorn, les nostres accións i tot allò que ens envolta, les relacions amb els demés, etc...

Podem tenir certesa de la nostra existència pel fet- tal com diu Descartes i com van introduïr abans altres filòsofs- que pensem, pensem el que pensem, ens equivoquem o fins i tot si pensem que no pensem, ja estem pensant, el nostre cap funciona i nosaltres ho podem percebre, per tant, allò que millor coneixem, allò que és indubtable és que ens sentim i ens coneixem plenament, i en el punt en que coneixes quelcom plenament, vol dir que això existeix. Per aquest motiu tota la resta de coses que ens envolten són dubtables, perquè no les coneixem plenament, mai les coneixerem com coneixem que estem pensant, que estem caminat, que estem escoltant música i que estem existint.

Activitat 19

Les regles del mètode




1. Idees principals:

En aquest text René Descartes presenta les quatre regles a través de les quals, segons la seva filosofia, podrem adquirir el coneixement de la veritat.

Ens parla, doncs, de seguir un acurat procés començant per l'ocupament en les idees que més pssibilitats tenen d'ésser certes i sotmetent-les posteriorment a l'estudi de les dificultats que se'ns presenten en aquestes, a partir de l'anàlisi. Tot seguit, caldrà iniciar una revisió dels pensaments i idees obtengudes, des de les més simples a les mes complexes, i per acabar, tornar a fixar-se en les conclussions per procurar no deixar-se cap punt a tractar.



2. Títol: De l'ordre del pensament a la veritat



3. Anàlisi:

Segons Descartes, per arribar a la veritat és fonamental servir-se del bon ús de la raó i per aplicar aquesta darrera les persones em de servir-nos de los mètodes fonamentals, la intuició i la deducció, amb la que a partir de tot un seguit d'intuicions obtenim conclussions que ens porten a nous coneixements. Ara bé, per guiar la raó, l'autro proposa l'elavoració d'un mètode apte per aquest fí, les regles del qual siguin poques i sencilles- però "molt estrictament observades"- per tal que es puguin complir, indiquin la manera com em d'utilitzar intuició i deducció i que, a més, promoguin l'incondormisme en vers l'assoliment de veritats.

Segons aquestes màximes, Descartes elavorà les quatres regles del mètode, que en aquest fragment ens explica: Evidència, anàlisi, síntesi i revisió i anomenació.

He trobat aquest vidio sobre la vida i obra de Sant Tomàs, que considero molt interessant.

Projecte 3

Influències en Sant Tomàs d'Aquino

-> Filosofia grega:
· Plató: Pren la doctrina de la participació per explicar la relació entre Déu i les criatures.
· Heràclit i la filosofia estoica: la llei natural "logos"
· Aristòtil: D'ell va pendre les influències més importants, però va fer servir les seves teories sobre tots els aspectes adaptant-los a la concepció cristiana.

-> Filosofia de l'Edat Mitjana:
· Pensament musulmà:
- Avicena: la seva distinció entre esència i existència.
· Pensament jueu:
- Mamònides: La defensa de la creació del món a partir del no res i la forma de comprendre la relació entre fe i raó.
·Pensament cristià:
- Els textos fonamentals del cristianisme: La Biblia i els Decrets dels Concilis i els Papes
- Sant Agustí: En la relació dels atributs de Déu, la idea de la creació i les tesis de l'inmaterialitat de l'ànima.
- Boecio: En els aspectes neoplatonics de les seves obres i els conceptes de participació.
- Sant Alberto Magno: El va introduïr en el coneixement de Aristòtil i li va mostrar la possiblitat de fer d'ell una lectura compatible amb el dogma cristià

Activitat 18

Qui és més coherent, Sant Anselm o Sant Tomàs?

En la meva opinió Sant Tomàs és molt més coherent que Sant Anselm i a més també hi estic més d'acord. Comparteixo la seva idea de que tot i que em de pensar a través de la raó i sobre aquesta emetre els judicis, també cal que acceptem que hi ha coneixements als quals la raó no ens acostarà mentre que sí la fe i que par arribar al coneixement de certs aspectes, cal que creguem.

En canvi, em sembla força absurda l'explicació que proposa Sant Anselm. En la meva opinió el fet que poguem parlar de Déu no té res a veure amb el fet que aquest existeixi. Considero que,el moment que dos persones s'entenen quan parlen de Déu, bé donat per el l'entorn cultural, no pas perquè sigui una idea innata. Si fessim l'experiment de tancar una persona des del seu neixement i mantenir-lo aïllat de tot contacte cultural, de ben segur, quan aquesta persona, en una edat adulta, prengués contacte amb els demés i aquests li parlessin de Déu, ell no comprendria pas a què s'estàn referint. Per molt que coneixés l'idioma en que es comuniquen, si mai no ha tingut la idea inculcada d'un ésser creador, no hi ha cap motiu pel qual aquesta persona el pugui conèixer.

Activitat 17

El temps va ser creat en el món.

1. Idees principals:

En aquest text, Sant Agustí d'Hipona, ens desmenteix, en primer lloc, que el món fos creat en set dies, donat que el temps mateix no existeix fins al punt que la terra és creada. De tot això s'en deriva el fet que Déu és quelcom intemporal, immutable i sinònim de passat, present i futur.

2. Títol: El temps sorgeix de la creació del món.

3. Anàlisi:

La idea que ens transmet el text és la idea d'un ésser creador, que és el principi de tot però que alhora no es pot considerar anterior en tant que és, en realitat, continu, té una existència paral·lela a la nostra i infinita en la qual l'existència no segueix el curs de cap "cronometre". Ell simplement és, i és en la seva eternitat mentre el món és finit, i té començament i final.

4. Comparació:

Podem comparar el Déu que ens presenta Sant Anselm amb el "logos" de Heràclat; segons aquest, el "logos" és la llei universal que regula els canvis i que és l'únic que romàn etern i immutable, de la mateixa manera que Déu. D'altre banda, podem entendre Déu com una idea suprema que arreplega totes les idees platòniques i que reuneix les mateixes característiques (universal, etern, immutable, necessari....) però alhora creador i no sols creador sinó també ordenador, és a dir, és, parlant platònicament, el bé i el Demiürg, que crea objectes o elements sensibles a partir dels seus coneixements de tots els conceptes bells i bons.

Activitat 16

Carta a Meneceu

1. Idees principals:

El text d'Epicur ens parla sobre el cos, sobre la satisfacció de les necessitats d'aquest, els plaers que cal aconseguir, per tal d'arribar a la felicitat.

Sent aquest l'objectiu de l'existència, la felicitat entesa com a satisfacció del cos, Epicur distingeix el bé com el plaer i el mal com el dolor. A partir d'aquí l'autor classifica els plaers i justifica els innecessaris com a ajut per ésser més feliç.

2. Títol: El plaer: clau per la felicitat

3. Anàlisi:

Segons l'autor, el plaer i el dolor són els dos principis de la vida. Centrant la seva filosofia en la recerca de la felicitat, Epicur observarà que aquesta es basa, fonamentalment, en l'obtenció de plaer i, per tant, en l'absència de dolor.

Ara bé, tot plegat, no vol dir, segons l'autor, què tot els nostres actes s'hagin de moure per l'obtenció del plaer momentani, sinó que hem de servir-nos de la nostra capacitat per tal de saber escollir per nosaltres mateixos quins són els plaers realments duradors i satisfactoris i fer d'aquests el nostre objectiu, tot i que aixó signifiqui la renúncia a uns altres.

També cal, per tant, classificar els plaers en necessaris i vans, quins són , doncs, els fonamentals i quins altres són un mer alicient per a la felicitat.

4. Comparació:

La concepció epicurista és perfectament comparable amb molts pensaments, ja que les seves idees resultent totalment innovadores i revolucionaries. Per exemple, el podem posicionar contrari a Plató en tant que aquest darrer centra la felicitat en el cultiu de l'ànima, mentre que Epicur ho fà en la satisfacció del cos.

Activitat 15

Què va ser primer, l'ou o la gallina?

Resulta força difícil donar resposta a aquesta vella pregunta de la humanitat.

Que fou abans? Potser de cop i volta va néixer una gallina i va ser aquesta la que es reprodruí creant la nova espècie?

Recurrint a la lògica això sembla força improbable. D'una banda, haurien d'haver aparegut del no res no només una gallina, sinó que també un gall per fecundar-la i donar lloc als ous, és a dir, dos nous éssers haurien d'haver estat creats a partir de res i una creació semblant, només, al meu parer, podria estar obra de quelcom diví.

A partir d'aquesta idea i intentant trobar una resposta més encertada i demostrable, considero, fent ús de la raó i l'evidència, que primer va ser l'ou.

Segons aquesta teoria, per així dir-ho, una parella d'una altre espècie va fecundar un ou, que per adaptar-se millor al medi, desembolupà característiques diferens a les dels seus progenitors, a la vegada, aquesta nova au, posà més tard altres ous amb noves característiques i així sucsesiva,ent fins que els nous animals que nasqueren no tenien ja gairebé res en comú amb els seus progenitors.

Aquesta explicació és basa en la conegudíssima teoria darqiniana de l'evolució. Neixen noves espècies a partir d'unes altres ja existens a causa dels canvis o mutacions en els nous individus.

Activitat 14

Amb qui t'identifiques més, amb Plató o Aristòtil?

Activitat 13

Comentari del fragment 2 del Fedó


1. Idees principals:

Podem resumir tot el fragment del Fedó en una idea bàsica, que és la que argumenta la concepció platònica de la immortalitat de les ànimes: l'idea de la successió de contraris. Segons això, donat que el contrari a la mort és la vida, la mort serà l'origen d'aquesta, de la mateixa manera que la vida és l'origen de la mort. Quan el cos mor, doncs, a l'ànima, seguint la regla dels contraris, li correspon la vida, i és per això que esdevé immortal.

2. Títol: Mor per viure

3. Anàlisi:

Aquest fragment, que correspon a un diàleg del Fedó en el que participin Sòcrates i Cebes, primerament es parla del mite o la creença que a l'ànima, després de la mort, li correspon restar a l'Hades, on patirà càstig si ho mereix o pel contrari serà feliç.
Plató, de la mà de Sòcrates, doncs, argumenta a través del concepte de la lluita de contraris i la successió de contraris, el fet que l'ànima és immortal, alhora que rebutja la creença en l'Hades i accepta la transmigració de l'ànima, ja que segons aquesta llei, la mort generarà vida, de la mateixa manera que aquesta esdevindrà la mort del cos.

4. Comparació:

El concepte dels contraris, la lluita entre els quals dóna lloc a l'harmonia, l'introduïu el presocràtic Heràclit, que defensava alhora el foc com el principi vital donat que representa aquesta contrarietat, és a dir, el món s'apaga i s'encén. La seva és, doncs, la mateixa idea que recupera Plató: el món sorgeix de la guerra dels contraris ja que tot es regeix per aquesta llei, el que està encès romandrà apagat, de la matixa manera que el que està viu esdevindrà mort i a la inversa.

Activitat 12

Comentari del fragment 1 del Fedó

1. Idees principals:
En aquest fragment del Fedó, Plató ens parla de la unió accidental entre cos i ànima, i la mostra com quelcom negatiu, ja que el cos actua com a presó i no deixa que l'ànima pugui arribar al món intel·ligible, que és, de fet, el seu lloc natural. El cos ens distrau, doncs, en la recerca d'aquests coneixements i se'ns deixa emportar per desitjos i altres sentiments que actuen a mode d'obstacle, allunyant-nos de la veritat.

2. Títol: Fortalesa de l'ànima per arribar a la ciència.

3. Anàlisi:

Plató estableix una clara relacio entre el món intel·ligible i l'ànima d'una banda i el món sensible i el cos d'una altre.
El cos, sensible i dèbil, exposat i influenciat pels sentiments, els paranys del món terrenal, impedeix que l'ànima, que tendeix al món intel·ligible i que es troba empresonada en una aparença imperfecta que no lo correspon, accedeixi als coneixements que per la seva naturalesa li pertoquen.
Segons Plató, per arribar a aquests coneixements cal que l'ànima ascendeixi des de la "realitat" que percebem (les suposicions i creences, és a dir, l'opinió), fins al més alt grau de la ciència, que suposa ja el coneixement de les idees i el de la més pura entre totes aquestes, la idea del bé.
Ara bé, aquest coneixement només pot ser adquirit per quelcom pur com l'ànima i el problema esdevé quan, en vida, el cos, impur per definició, no deixa que l'ànima trobi el seu mode corresponent i la seva perfecció absoluta per tal d'arribar a la ciència.

4. Comparació:

Aquesta concepció platònica del dualisme entre ànima i cos pot relacionar-se clarament amb l'establerta pels pitagorics, que també consideraven el cos una mena de presó de l'ànima.
D'altre banda, el text introdueix l'aspecte del coneixement, el coneixement de les idees que el cos no deixa adquirir a l'ànima i que figura el coneixament vertader, comparable a la via de la veritat de Parmènides, sinó que ens reté en els coneixements terrenals i mediocres, una mena de via de l'opinió, introduïda també per aquest autor.