1. Idees principals:
Podem resumir tot el fragment del Fedó en una idea bàsica, que és la que argumenta la concepció platònica de la immortalitat de les ànimes: l'idea de la successió de contraris. Segons això, donat que el contrari a la mort és la vida, la mort serà l'origen d'aquesta, de la mateixa manera que la vida és l'origen de la mort. Quan el cos mor, doncs, a l'ànima, seguint la regla dels contraris, li correspon la vida, i és per això que esdevé immortal.
2. Títol: Mor per viure
3. Anàlisi:
Aquest fragment, que correspon a un diàleg del Fedó en el que participin Sòcrates i Cebes, primerament es parla del mite o la creença que a l'ànima, després de la mort, li correspon restar a l'Hades, on patirà càstig si ho mereix o pel contrari serà feliç.
Plató, de la mà de Sòcrates, doncs, argumenta a través del concepte de la lluita de contraris i la successió de contraris, el fet que l'ànima és immortal, alhora que rebutja la creença en l'Hades i accepta la transmigració de l'ànima, ja que segons aquesta llei, la mort generarà vida, de la mateixa manera que aquesta esdevindrà la mort del cos.
4. Comparació:
El concepte dels contraris, la lluita entre els quals dóna lloc a l'harmonia, l'introduïu el presocràtic Heràclit, que defensava alhora el foc com el principi vital donat que representa aquesta contrarietat, és a dir, el món s'apaga i s'encén. La seva és, doncs, la mateixa idea que recupera Plató: el món sorgeix de la guerra dels contraris ja que tot es regeix per aquesta llei, el que està encès romandrà apagat, de la matixa manera que el que està viu esdevindrà mort i a la inversa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario