1. Idees principals:
En aquest text, Sant Agustí d'Hipona, ens desmenteix, en primer lloc, que el món fos creat en set dies, donat que el temps mateix no existeix fins al punt que la terra és creada. De tot això s'en deriva el fet que Déu és quelcom intemporal, immutable i sinònim de passat, present i futur.
2. Títol: El temps sorgeix de la creació del món.
3. Anàlisi:
La idea que ens transmet el text és la idea d'un ésser creador, que és el principi de tot però que alhora no es pot considerar anterior en tant que és, en realitat, continu, té una existència paral·lela a la nostra i infinita en la qual l'existència no segueix el curs de cap "cronometre". Ell simplement és, i és en la seva eternitat mentre el món és finit, i té començament i final.
4. Comparació:
Podem comparar el Déu que ens presenta Sant Anselm amb el "logos" de Heràclat; segons aquest, el "logos" és la llei universal que regula els canvis i que és l'únic que romàn etern i immutable, de la mateixa manera que Déu. D'altre banda, podem entendre Déu com una idea suprema que arreplega totes les idees platòniques i que reuneix les mateixes característiques (universal, etern, immutable, necessari....) però alhora creador i no sols creador sinó també ordenador, és a dir, és, parlant platònicament, el bé i el Demiürg, que crea objectes o elements sensibles a partir dels seus coneixements de tots els conceptes bells i bons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario