Activitat 23

1. Idees principals:

En aquest fragment Hume asegura que allò que guia els actes morals són els sentiments i no la raó. És a dir, el fi últim és la satisfacció d'aquests sentiments. Els sentiments són allò, doncs, que fonamenta la moral.

2. Títol: Una ètica sentimental

3. Segons Hume la moral no es fonamenta propiament en les bases del empirisme, és a dir, el coneixement empirista de la realitat ens permet saber com és el món però no com hauria de ser des del punt de vista moral. La percepció de la realitat, diu, no pot fonamentar valors morals.
Així doncs, les distincions morals tampoc no es deriven de la raó perquè si fos així, observa Hume, sent les persones éssers racionals, tots tindriem els mateixos principis morals i no és així.
Per tant, és el sentiment allò que fonamenta la moral, en paraules del pensador "la moral se sent més que es jutja". Tanmateix, doncs, allò que considerem "bo" és allò que ens genera un sentiment d'aprovació i per contra, allò "dolent" ens proboca un sentiment de rebuig.
Bondat o malicia, per consegüent, són sentiments subjectius, no descriuen qualitats de les coses o accions sinó l'expressió subjectiva d'aquestes sobre nosaltres. Els homes decideixen actuar moralment perque la vida bona produeix satisfacció.
Per últim, considerem utilitatista la moral de Hume en tant que defensa que els comportaments que desencadenen l'aprovació tenen en comú la utilitat, que provoca grat: Allò útil és allò que beneficia algú, però també allò que beneficia als altres.