Sant Tomàs va establir, primerament, una clara distinció entre fe i raó. A seu parer, a les veritats revelades només s'hi podria accedir mitjançant la fe però era necessària una concordança entre aquesta i la raó. Així doncs, va encaminar la seva filosofia cap a la demostració necessària de l'existència de Déu.
Per verificar la preposició "Déu existeix", va partir de l'estudi del efectes per determinar doncs la certesa de la causa, que en aquest cas seria l'existència de Déu com a necessària, i va deixar-nos així un dels grans legats de la història del pensament: les cinc vies tomistes. Aquestes conclouen la qualificació de Déu com a principi de moviment, primera causa, ésser necessari, model màxim i màximament intel·ligent.
Partint d'aquestes conclusions causals, per al filòsof és evident deduir que ha estat Déu mateix el creador del món a partir del no-res en un acte lliure impulsat per la perfecció divina.
Uns altres aspectes del pensament que preocupen a Sant Tomàs són, d'altra banda, l'antropologia i el coneixement, sobre els quals elabora dues teories.
En quant el primer aspecte, considera l'ànima fonament del cos i defensa una unió substancial entre ambdós, així com que l'ànima esdevé immortal.
Sobre el coneixement, la més important aportació del filòsof es la concepció del coneixement a través dels sentits.
Darrerament, en la seva ètica, Sant Tomàs ens diu que la màxima aspiració humana és la felicitat i que la primera idea ètica que capta l'intel·lecte és la idea de bé,en tant que en relació amb aquesta es desenvolupa el comportament humà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario