Activitat 3

Comentari fragments 1,2,3,4 i 5
de Parmènides

“Doncs, t'explicaré (tu escolta i recorda el relat) quines són les úniques vies de recerca pensables: l'una, que és no és no-ésser, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és ( perquè no és factible), ni ho pots pensar”.

“Perquè és el mateix pensar i ésser”'

“Mira amb fermesa les coses que, encara que lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l´ésser, ni dispersant-lo totalment per totes bandes segons l'ordre del món, ni reunint-lo.”

''És indiferent el lloc per on puc començar, ja que hi tornaré de bell nou.”

''Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t'ordeno que consideris. He de desviar-te doncs d'aquesta primera via de recerca i desprès d'aquella altra per la qual els homes ignorats caminen bicèfals; (...) són arrossegats, sords, i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l'ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix per a la qual el camí de totes les coses és regressiu.”

1. Idees principals:

En aquests fragments, Parmènides ens parla de l'ésser, entenent aquests com a realitat. Identifica l'existència de quelcom amb el pensament envers aquest, ja que quelcom que no és no pot ser pensat.Proposa dos opcions , una viable i l'altre no, la primera serà l'acceptació de la veritat i l'intent de conèixer l'ésser (partint de la no existència del no-ésser) i la segona l'intent de arribar al coneixement partint de l'existència del no-ésser. Ens parla en també a les línies que hem llegit d'algunes de les característiques de l'ésser, com l'homogeneïtat (arreu és igual i no canvia- el principi serà així doncs el mateix fi) i la inmobilitat ja que no té cap límit. Per últim cal destacar la insistència de Parmènides en que escollim el camí que ens duu al coneixement de l'ésser ja que és d'ignorants agafar cap altre coneixement i considerar existent quelcom que no comprengui l'ésser.

2. Títol: Un camí correcte per arribar al únic i perfecte ésser

3. Comentari:

En aquestes línies, doncs, Parmènides ens exposa el tema de l'"ésser", el més tractat a la seva filosofia.Ell argumenta, doncs que tot el que nosaltres pensem ha de fer referència necessàriament a l'ésser, ja que si no formes part d'aquest, i per tant, no existís, no seria possible pensar-ho. Tot plegat es resumeix: "perquè és el mateix pensar i ésser".Dels els fragments anteriors, com ja he dit, podem extreure algunes de les característiques que el filòsof va donar al seu ésser, Parmenides digué que el seu ésser ( a part de ser immòbil i homogeni) devia de tenir forma esfèrica, per ser l'esfera la figura geomètrica més perfecte, era també l'ésser etern, present i continu.Segons parmenides, resumint, l'ésser ho engloba absolutament tot.

4. Comparació:

Parmènides compren, al igual que Heràclit, una sola realitat, la diferència entre ambdues maneres de pensar és què, si per Heràclit l'ésser canviava contínuament, Parmènides assegura que l'ésser no està sotmès a cap canvi, la seva teoria així doncs és la del monisme ontològic i s'enfronta a la teoria anterior d'Heràclit, el monisme dinàmic.