Per respondre una qüestió tan complexa com aquesta, al meu parer, cal primer preguntar-se sí existeix una veritat absoluta, és a dir: Existeix en realitat quelcom universal i omnipresent que en regeixi a tots? Què pot arribar a ser essencial per a l'existència de tot el que ens envolta?La resposta, penso jo, serà segur subjectiva.
Segons la nostra educació, segons les nostres creences, podrem concloure que aquest súmmum de tot és un o altre. Puc jo imposar la meva veritat als demés?Mai. I els que no creuen en la meva veritat, estan doncs equivocats? No ho crec.
Tothom actuem d'acord amb els nostres ideals, tots obrem segons creiem que podem arribar a la felicitat i a la veritat. Jo crec que existeix una absoluta veritat per a tots però que mai tots coneixerem i que si algú la arriba a conèixer, segurament els demés no l'acceptem.
Per a mi, la veritat absoluta és Déu. Ell és comú per a tots nosaltres, pot també considerar-se el primer origen de tot quant ens envolta i és l'únic etern de tot quant conec.
Però no puc arribar a ell. No puc arribar doncs a la màxima veritat del meu món. Perquè segons la religió que en parla, la pregaria pot acostar-me a Déu, però, aquesta religió, tot i jo em sento còmoda amb ella, ningú no m'assegura que sigui una ciència del tot certa. És a dir, existeixen múltiples religions sobre el meu Déu i sobre altres però totes han estat ideades per persones. Vull dir, que, jo conec de Déu el que la Bíblia en diu basant-se en el testimoni de Jesús i el que en diu l'Esglèsia, sé doncs de la seva pietat i del seu infinit amor per tots nosaltres, però per molt que jo m'esforçi, ell mateix només podrà donar-me fe per creure en ell, no podrà convèncer ningú de la seva existència mitjançant arguments. Tot i així per la fe que a mi m'ha donat, jo el considero la màxima veritat i intento arribar a ell obrant el millor que sé però parteixo del convenciment de que en vida no el coneixeré, i tampoc em cal necessàriament, perquè la intriga de saber què és la veritat es el que em mou a la reflexió, si soc conscient de que tinc la màxima veritat i de que la conec perfectament, cauré en un dogmatisme a partir del qual és absurd motivar-se en arribar més endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario