podem arribar a conèixer?

Jo personalment crec que el verb conèixer és molt relatiu, és a dir:
En quin moment coneixem una cosa? Cal un temps determinat de relació per dir que ho coneixem?
No tinc clara la resposta.
Per poder afirmar el coneixement que tenim d'una questió cal un estudi previ d' aquesta, unes nocions bàsiques; penso que una persona no pot dir que coneix una màteria quan només en sap el nom o unes característiques d' aquesta incuficients, sinó que mínimament ha de saber els conceptes que la formen amb certa profunditat.
En el cas d' un objecte, el coneixement d' aquest es més senzill i no requereix pràcticament cap esforç, el coneixement dels objectes que utilitzem en la vida quotidiana són, o bé fruit de l' experiència, o bé els adquirim ràpidament en el transcurs de la nostra vida, per exemple, sabem des de ben petits que un bolígraf és un objecte que ens serveix per escriure, i quan som més grans i estudiem, ens ensenyen que un microscopi serveix per veure partícules, cel·lules o qualsevol matèria.
Ara bé, quan podem afirmar que coneixem a una persona? o encara més, en quin moment de la nostra vida ens coneixem a nosaltres mateixos? Cal una edat concreta, unes reflexions interiors o una introspecció detallada de la nostra persona per poder dir que ens coneixem ? Es ben cert que a vegades actuem de una manera impròpia de la persona que nosaltres creiem ser.
En el cas de les persones que hi ha al nostre voltant, família, amics, companys, el coneixement d' aquestes és molt més complex.
Hi ha diferents graus de coneixement, tant de les persones com de les màteries, inclús dels objectes. Podem conèixer una cosa superficialment o amb més profunditat.
Desde el meu punt de vista el coneixement profond d' un altre ésser es gairabé imposible, ja que la personalitat i pensansaments de les persones canvien continuament, segons la seva maduresa, les coses que sucseeixen a la seva vida, etc...
Per tant jo opino que, podem arribar a conèixer , pero no sempre tan bé com voldríem.