La filosofia de la Llibertat

Aquest vidio que he trobat al youtube m'ha agradat força perquè desde el seva objectiu clarament didàctic descriu molt bé alguns dels punts que em comentat a Filosofia sobre l' individualisme i els seus límits i a part té un doblefons étic molt constructiu.
Espero que us agradi!

L' ésser humà és sociable per naturalesa?

És l' ésser humà sociable per naturalesa?

L' ésser humà com a última especie descendent del mico, ha viscut en societat, comunicant-se amb els demés i compartint amb ells.
Ja sigui en una societat més o menys desenvolupada, en una ciutat, poble o tribu sempre ha nascut en el sí d' una familia, amb la cual manté una relació de proximitat, la qual cosa implica que es relaciona amb aquets.
Paral·lelament anomenem societat a un conjunt d' individus que mantenen relacions entre ells, per tant tots els éssers humans viuen en societat.
Segons la meva opinió la societat influeix en un alt grau sobre els individus que la formen, la cultura que segueix, la religió, els habits, etc.. calen a fons en la personalitat de les persones que conviuen dins d'aquesta gran familia.
Suposo, que l' ésser humà es sociable per naturalesa perquè és ell qui la integra i la forma juntament amb els seus iguals i que necessita
d' aquesta per poder satisfer les seves mancansses així com els seus iguals necessiten el que aporta el darrer per resoldre unes altres mancansses, crec i confio en que és així com funciona una societat, tothom aporta alguna cosa i d' aquesta manera tothom pot satisfer les seves necessitats mitjançant, en gran part, els serveis dels altres.
Com podria satisfer les seves necessitats un individu que no visqués en societat? Com pot un individu no viure en societat? Es a dir, fins i tot alguns nens que viuen a l' amazones o a l' Àfrica, que són en moltes ocasions anomenats "salvatges" coneixen i conviuen amb altres nens igual, per pocs que siguin. La meva idea es que, perque una persona no visquès en societat se l' hauria de abandonar en un lloc molt allunyat de cap tipus de contacte amb altres humans i a més això s' auria de fer a una edat molt curta, perquè així el que l' individu ha aprés de la seva societat i manera de fer no poguès influir, ja que sinò de res serviría ja que la societat ha acavat influint. El resultat d'abandonar a un nen de cinc anys en un indret allunyat de cap tipus de contacte amb la seva especie seria la mort d' aquest nen, es a dir, aquest nen no es capaç de viure sol completament sinó que, com la resta de la humanitat , necessita d' una societat.

L' individualisme possessiu

L' INDIVIDUALISME POSSESSIU


1- Idees principals:
Aquest fragment de Macpherson ens enumera els principis de l'individualisme possessiu, teoria que es bassa en l'independència de l'ésser humà respecte als demés alhora de pendre una decisió i de relacionar-se amb els altres mogut pel seu propi benestar ja que l'individu mana sobre les seves capacitats i sobre ell mateix , i, per últim diu que la societat està formada per un inmens conjunt d' individus que mantenen relacions mercantils.

2- Posa un títol: L' importància de l' individu en la societat.

3- Digues quina teoria defenssa l' autor i desenvolupa'n les característiques:

En aquest fragment adaptat que pertany al llibre "La teoría política del individualismo posesivo" escrit per Crawford Macpherson, s'exposa
l'individualisme possesiu.
Aquesta teoria defenssada pel liberalisme proposa, com es veu reflectit en el text, que cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i que no deu res a la societat per elles, la teoria que exposa Macpherson, també obserba que cada individu es lliure en la mesura de que sigui propietari de les conseqüències dels seus actes però, que aquets actes són, o aurien de ser, totalment independents de les voluntats alienes, per tant com diu el text, l' individu es totalment lliure i, com a tal, és ell mateix qui estableix les seves relacions segons els seus interessos individuals. Tanmateix, en aquest fragment es proposa que la decisió de traballar i exercir una professió determinada es una desició pròpia de cada persona, a diferència de un deure que s' elegixeix complir, com sería, per egemple, la resposabilitat que a de tenir sobre les conseqüències de les seves accions.
Per últim l' individualisme possesiu defineix la societat humana com un conjunt format per una sèrie de relacions mercantils, és a dir, éstà formada per un seguit d' individus propietaris que es relacionen entre ells mitjançant l' intercanvi de béns i serveis dintre d' un mercat lliure.
Podríem identificar la teoria que ens exposa Macpherson amb el capitalisme, és a dir, cadascú es mou i treballa per als seus propis interesos i la comunitat,
l' estat, no ha de pendre part dels benefisis que obtingui ni tampoc no ha de demanar explicacions.

4- Compara la teoria defenssada per l' autor amb altres teories:

La teoria contrària a l'individualisme posessiu sería l' individualisme altruista, ja que aquest darrer es bassa en uns principis oposats i busca un punt intermedi entre l' individualisme possesiu i un atre tipus de societat o teoria que en fos
l' antítesi, es a dir, a diferència del possessiu, l' individualisme altruista, defensat per Immanuel Kant, creu que és necessari trobar l' equilibri perfecte entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana i que no és ni conseqüent ni correcte, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som, ja que no ens permet actuar en conseqüència amb els nostres pensaments, ceençes i opinions.

definicions tema 2

1.Raó teòrica-> És aquella que s' orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.
2.Raó pragmàtica-> La raó pragmàtica, pràctica o prudencial és aquell ús de la raó que mira d' orientar l' acció, ens preten orientar cap al compliment d' un ideal moral.
3.Metafísica-> La metafísica intenta arribar a la realitat en la seva totalitat, més enllà del ibjectes particulars.
4.Ultimitat-> Les qüestions últimes són aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
5.Subjecte-> És el protagonista de l' acció de conèixer.
6.Opinió (segons Kant)-> És un estat del coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat. L' opinió pot ser subjectiva o objectiva.
7.Interès emancipador-> Pretén alliberar als éssers humans de la domunació i la repressió, el seu objectiu és criticar les injusticies socials.
8.Dogmatisme-> Posició ingènua d' aquells que pensen que es pot arribar a la veritat absoluta. És contrari a l' ecepticisme.
9.Ecepticisme moderat-> Posició contraria al dogmatisme que considera impossible obtenir coneixements fiables. No es pot conèixer la veritat.
10.Criticisme-> Posició intermèdia entre el dogmatisme i l' ecepticisme que creu que es possible conèixer la veritat pero que cal conjugar les creences.
11.Perspectivisme-> És proposat per Ortega y Gasset i diu que és possible arribar a la veritat però només si poguesim contrastar tots els punts de vista.
12.Realisme-> Proposa que podem conèixer la realitat tal com és i que l' importància del objecte es més que la del subjecte.
13.Idealisme-> És contrari al realisme i diu que no es poden conèixer les coses tal com són sinó com s' ens presenten. En l' acció de conèixer el subjecte té una rellebància especial.
14.Noesi-> És la conciència. L' acció de pensar.
15.Prejudici ( segons Gadamer )-> Estan relacionats amb la cultura en la que viu cadascú i són els juducis previs que hem adquirit per educació.
16.Ignorància-> Estat de la ment en què s' admet el desconeixement sobre un assumpte determinat. No saber quelcom.
17.Autoritat-> Una afirmació s' accepta com a certa perquè provè d' algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
18.Evidència sensible-> Criteri que considera que es cert allò que bé donat através dels sentits. És evident allò que s' ens presenta com a indiscutible, com a intuïtivament cert.
19.Adecuació-> Concordança entre el què es diu de quelcom i el què quelcom és.
20.Coherència-> Criteri logicomatemàtic, que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.
21.Pragmatisme-> Identifica el que és cert amb el que és útil.
22.Consens-> Acord al qual arriben uns interlocutors i que té unes condicions ideals de diàleg.
23.Contingència-> Allò que és pero podria no ser. Es una veritat o realitat momentanea que no és eterna.
24.Realitat virtual-> Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l' ajuda d' un suport tècnic.

realitat virtual

el virtual és real?

EL VIRTUAL ÉS REAL?

Segons el meu punt de vista, la realitat virtual, és una realitat creada per
l' home o bé amb l' ajuda d' un aparell tècnic o bé producte de la seva imaginació.
En els darrers anys la creixent ebolució tecnològica que s' ha produït en els països desenvolupats, ens a donat un infinit nombre de videojocs amb multíples possibilitats i aplicacions, que utilitzats mitjançant un ordinador o un aparell especialitzat o consola, ens transporten a un món fantàstic. Aquesta realitat creada per els informatics rep el nom de la tant esmentada realitat virtual, una realitat més o meny idealitzada que provè de les mans de l' home i que, en tots els casos té l' objectiu de que la persona que hi jugui s' ebadeixi dels seus pensaments, s' inbolucri dins del joc, que es posi en la pell dels personatjes que hi apareixin i que, sobretot, es distregui.
Una altra realitat virtual, tot i que no s' acostuma a donar-li aquest nom, es la que prescendeix de la tecnología, la que sorgeix de la imaginacio i la vida interna dels escritors que escriuen noveles o poesies i que plasmen al paper totes les seves fantasíes i somnis.
Personalment, jo opino que la realitat virtual si és realitat, una realitat a la que només es tè acces durant el moment que es llegeix una novel·la o es juga amb un videojoc, una realitat que es troba tancada i limitada de la realitat quotidiana. La realitat virtual sería, per tant una realitat inventada que només existeix en el joc o en la lectura, podríem dir que és una realitat en la que ens involucrem en un moment donat i de la qual sortim quan volem per viure la nostra realitat principal, que és la nostra vida, la nostra feina, la nostra familia, els nostres pensaments...

Adecuació i verificació pragmàtiques

1. Quina relació s' estableix en le text entre la "veritat" i la "vida" real de les persones?
En primer lloc, la veritat significa adecuació amb la realitat, segons el pragmatisme la veritat estaria directament relacionada amb la realitat que vivim, una ideea o creença podria ser certa quan, mínimament conconda amb la ralitat que vivim.

2. Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?Segons el pragmatisme idees certes són les que podem assimilar, fer vàlides, corroborar i verificar, les idees falses, per tant, seran les que no.

3. Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s' entén per "pragmàtic"? Quina?Si, ja que realment en el text s' expresa un interés especial per que la veritat sigui pràctica, es a dir, si la veritat concorda amb la realitat, de manera que la nostra realitat, la que nosaltres vivim s' entengui directament com a certa, ens facilitaria molt més la comprenció i coneixement d'aquesta veritat. Tal i com defensa la teoria pragmatista de la veritat, s' ha cercar la utilitat del enunciats per resoldre els problemes vitals, es a dir es verdader allò eficaç, allò útil.

4. Pot haver-hi el cas d' idees certes sense conseqüències pràctiques?
Raona la resposta i posa'n algun exemple. Si, ja que perquè una ideea sigui certa l' únic requisit que ha de complir es que aquesta pugui se verificada, corrobora, que es pugui assimilat, etc.. Per tant, tot i que una cosa no ens sigui pràctica ni útil a la nostra vida cuotidiana es molt posible que igualment sigui certa, per egemple, una guerra aliena a la nostra comunitat, no ens és pràctica ni ùtil i, de igual manera podem demostrar que aquella guerra a estat certa, que aquells fets, ens agradin o no, han pasat, aixo, es pot verificar, ho podem assimilar i es pot demostrar.

podem arribar a conèixer?

Jo personalment crec que el verb conèixer és molt relatiu, és a dir:
En quin moment coneixem una cosa? Cal un temps determinat de relació per dir que ho coneixem?
No tinc clara la resposta.
Per poder afirmar el coneixement que tenim d'una questió cal un estudi previ d' aquesta, unes nocions bàsiques; penso que una persona no pot dir que coneix una màteria quan només en sap el nom o unes característiques d' aquesta incuficients, sinó que mínimament ha de saber els conceptes que la formen amb certa profunditat.
En el cas d' un objecte, el coneixement d' aquest es més senzill i no requereix pràcticament cap esforç, el coneixement dels objectes que utilitzem en la vida quotidiana són, o bé fruit de l' experiència, o bé els adquirim ràpidament en el transcurs de la nostra vida, per exemple, sabem des de ben petits que un bolígraf és un objecte que ens serveix per escriure, i quan som més grans i estudiem, ens ensenyen que un microscopi serveix per veure partícules, cel·lules o qualsevol matèria.
Ara bé, quan podem afirmar que coneixem a una persona? o encara més, en quin moment de la nostra vida ens coneixem a nosaltres mateixos? Cal una edat concreta, unes reflexions interiors o una introspecció detallada de la nostra persona per poder dir que ens coneixem ? Es ben cert que a vegades actuem de una manera impròpia de la persona que nosaltres creiem ser.
En el cas de les persones que hi ha al nostre voltant, família, amics, companys, el coneixement d' aquestes és molt més complex.
Hi ha diferents graus de coneixement, tant de les persones com de les màteries, inclús dels objectes. Podem conèixer una cosa superficialment o amb més profunditat.
Desde el meu punt de vista el coneixement profond d' un altre ésser es gairabé imposible, ja que la personalitat i pensansaments de les persones canvien continuament, segons la seva maduresa, les coses que sucseeixen a la seva vida, etc...
Per tant jo opino que, podem arribar a conèixer , pero no sempre tan bé com voldríem.

Veritat i perspectiva

1- Explica les idees principals del text:

El text explica que la realitat depèn del punt de vista que tingui el subjecte, que sempre estarà condicionat per la seva situació. Gasset defensa que tots els punts de vista o perspectives són reals i respectables i que no es poden refutar ni tampoc es pot consensuar quina és la perspectiva adecuada o encertada perquè, segons l' autor, no existeix la realitat com a tal independenment del subjecte i que la perspectiva és l' organització d' aquesta realitat.

2- Posa un títol:
De què depèn la realitat?

3- Desenvolupament:

Aquest text es tracta d' un fragment adaptat de l' obra "El tema de nuestro tiempo", escrita per el filòsof José Ortega y Gasset i que parla sobre la concepció subjectiva de la realitat.
En aquest fragment Gasset defensa, mitjançant un egemple força esclaridor, que la realitat és absolutament dependent del subjecte i del punt de vista d' aquest, per tan, la realitat depén de la perspectiva de cada persona. Aquesta perspectiva subjectiva està condicionada per la situació i el caràcter del individu, la època en la que viu, el lloc on habita i la cultura que segueix, per tant, es podría considerar que cada subjecte té una perspectiva diferent. Segons l' autor, totes les perspectives són reals i consequentment resulta absurd refutar les perspectives alienes, tanmateix és equívoc acceptar una realitat universal, ja que aquesta realitat no existeix, segons Gasset, doncs, hi ha moltísimes realitats, totes depenents d' un punt de vista determinat, per aquest motiu el filòsof considera que la perspectiva no deforma la realitat, sinó que la organitza. Per últim, el text també parla de que la conquesta de la veritat es possible comparant les perspectives de tots i cada un del individus, amb la finalitat de contrastar opinions i arribar així a un "model" de possible realitat o veritat.

4- Possibilitat de coneixement que defensa Gasset:

En aquest text es pot apreciar facilment que la possibilitat de coneixement que defensa l' autor, Ortega i Gasset, es el perspectivisme, que és proposat per aquest mateix filòsof juntament amb Nietzche.
El perspectiviesme manté que és possible arribar al coneixement de la realitat, sempre que es conjuguin les diferents perspectives, ja que cada individu i generació històrica té la seva pròpia concepció de la realitat.
Aquesta teoria es pot diferènciar clarament amb unes altres, com per egemple amb l' esceptivisme. Mentre el perspectivisme defenssa què, de una manera o altre, el coneixement de la realitat es possible, el esceptivisme es mostra totalment contrari a aquesta opinió, ja que considera que es impossible arribar a conèixer la realitat de cap manera i es resigna a una ingnorància absoluta en vers aquesta. També es pot considerar el dogmatisme una posició contrària al perspectivisme, atès què, mentre el primer afirma el conèixement absolut i irrefutable de la veritat, un conèixement que ingenuament consideren cert sense donar lloc a argumentacions, el perspective repara més en les explicacions i argumentacions en les quals es bassa per afirmar que el coneixement de la realitat pot ser possible.

L' objecte de la filosofia.

-L' objecte de la filosofia és l' aclariment lògic del pensament. La filosofia no és una teoria, sinó una activitat. Una obra filosòfica consisteix essencialment en elucidacions. El resultat de la filosofia no són " propocicions filosòfiques" sinó
l' aclariment de les propocicions. La filosofia ha d' aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d' una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.-
Adaptat de Ludwig Wittgenstein, Tractatus.

1- Explica les idees principals del text:

Segons Wittgenstein la filosofia no és més que una activitat que es porta a terme amb la finalitat de aclarir i desvetllar la "veritat" sobre certes questions que, de no ser per l' intervenció de un profond raonament que permeteixi posteriors argumentacions, serien confuses i dificultoses.

2- Posa un títol:

El procés d' aclariment de les questions

3- Funció de la filosofia segons el text:
-> Per què Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat?
Perquè la paraula "filosofia" no es refereix a un resultat ni és un substantiu que englovi a un conjunt de termes, sinó que és el nom que rep l' acció o procès de meditar, reflexionar i raonar amb la finalitat de trobar una resposta cohèrent a la pregunta que prèviament ens em formulat.
-> Comenta la frase: "La filosofia ha d' aclarir i delimitar amb pecisió els pensaments que d' una altre manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos":
Aquesta frase és refereix a la verdadera finalitat de la filosofia, de filosofar, que segons Wittgenstein hauria de ser l' aclariment de unes determinades questions o pensaments que potser per la seva grandesa, ultimitat, o per qualsevol altre questió, són inprecisos, incerts o confusos i pertant, la tasca que ha de dur a terme la filosofia es el raonament i argumentació d' aquestes.

4- Quin és el mètode que defensa aquest text? Compara'l amb altres mètodes:

Jo crec que el mètode defensat per Wittgenstein en aquest cas es el mètode analíticoningüístic, ja que en aquest text es mostra preocupat per l' aclariment dels pensaments, i l' aclariment d' aquest, evidentment, comporta que les respostes donades per la filosofia siguin comprensibles. Per tant, defensa que la tasca principal de la filosofia serà l' aclariment i anàlisis del llenguatge que utilitzen els filòsofs per respondre a aquestes preguntes i exposar aquestes respostes. Dins d'aquest mètode,en aquest fragment es pot percebre que Wittgestein es preocupa per l' anàlisi formal del llenguatge, ja que considera la lògica el llenguatge que ha de ser utilitzat a la filosofia, defensa que es l' impesindible, com queda demostrat quan diu " l' aclariment lògic del pensament".
Altres mètodes en contrast amb el defensat per Wittgesntein podrien ser el hermenèutic, evidentment més preocupat per l' interpretació i comprenció tan de textos com d' accions humanes, intentant arribar sempre a les motivacions i raons que donen lloc a aquestes accions, es a dir, que el mètode hermenèutic, al contrari que el mètode analiticolingüístic, mostra interès, principalment per la comprensió de les cuestions, des objectes i dels subjectes.

DEFINICIONS TEMA 1

1- SABER ORDINARI -> Es dona quan una persona sap el què però no el perquè. Es funda en l' experiència de la vida quotidiana. Aquest saber no té pretensió de ser sistemàtic i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de prejudicis.

2- SABER CIENTÍFIC- > No importa el què sinó el perquè. Busca
l' organització sistemàtica del coneixement i explicar perquè els fets són
d' aquesta manera.

3- SABER FILOSÒFIC -> L' experiència filosòfica s' adquireix pensant. Filosofar es pensar utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa.

4- CIÈNCIA MODERNA -> tipus de coneixement que inplica l'experimentació i aplicació de les matemàtiques a l' estudi de la realitat.

5- MÈTODE -> Manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d' un fí.

6- AXIOMA-> Els axiomes són principis fonamentals indemostrables dins del sistema acciomaticodeductiu.

7- MÈTODE HIPOTETICODEDUCTIU -> Mètode de les ciències naturals que parteix d' una hipòtesi que contrasta i acaba amb l' elaboraciò d'una llei i finalment d' una teoria.

8- HIPÒTESI-> Suposició provisional sobre el camp d' un determinat aspecte de la natura, societat, etc. Una hipòtesi confirmada es transforma en llei.

9- LLEI-> Hipotesis corrovorades. Enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d' una manera regular i invariable.

10- INDUXIÓ INCOMPLETA -> s' explica a partir de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos anteriors i a partir de les quals s' infereix una llei general

11- MITE -> explicacions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forçes sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.

12- MÈTODE EMPIRICORACIONAL -> Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l' enteniment, nivell sensible i nivell intel·ligent

13- EMPIRISME -> Separa les dues fonts del coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries: experiència i raó i pren partit per
l' experiència.

14- IDEES INNATES -> Idees clares evidents i certes que provenen de la raó i que no han estat apreses.

15- MÈTODE ANALITICOLINGUISTIC -> Filosofia d' anàlisis del llenguatge. La tasca de la filosofia serà analitzar el llenguatge i intentar aclarir-lo.

16- JOC DEL LLENGUATGE -> Es com Wittgenstein denomina a les diverses maneres d' utilitzar el llenguatge o " formes de vida "

17- HERMENÈUTICA NO DEDUCTIVA -> Considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possible la comprensió, tradició, història, autoritat.... No posa normes a la comprensió.

18- PRETENSIONS DE VALIDESA DE LA PARLA -> Necessàries segons KO Apel i J.Habermas son necessàries aquestes per que no existeixin males comprensions. Formades per : veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral, aquestes formen un conjunt de normes que s' han de seguir o que ha de complir un procés de comunicació.

19- ONTOLOGIA -> Saber filosòfic dins de la filosofia teòrica que compren el tractat de l' ésser. És la part de la filosofia que estudia l' èsser.


20- ESTÈTICA -> La filosofia de l' art o estètica es dins de la filosofia compresa com a pràctica i tracta la bellesa. Es dedica a l' estudi i anàlisis de l' art.

Per què l' existència de l' home és centrífuga i penúltima?

1- Per què a l' existència de l'home actual és centrífuga i penúltima? Quines consequències té per a nosaltres?

Jo opino que Zubiri es refereix a què actualment les persones no tenen temps per preocupar-se i reflexionar sobre coses que es refereixen al seu interior, a la seva existènsia, al seu èsser en si, sinó que es preocupen per un conjunt de coses externes a ells mateixos i que sobint són supèrfluas, és a dir que les persones no ens preocupem pels verdades problemes sinó per les coses quotidianes, a aquest darrer fet fa referència Zubiri quan diu "l'existència del home es penúltima" ja que no es procupa per els fet últims i importants, sinò al contrari. Suposo que el problema doncs es que actualment no es sisposa del temps o les ganes i l' interès necessari per reflexionar.
La vida quotidiana de les persones actualment, i com molt bé diu Zubiri, és centrífuga, és a dir va ràpid i és frenètica.


2- Has vistut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t' has fet o et fas en aquests moments de soledat.

Jo penso que tothom ha viscut un moment de la seva vida en el qual es sent una mica malamet per qualsevol raó, i, estirat al seu llit intentant dormir comença a pensar sobre coses i fets que potser no afecten a la seva vida quotidiana i per aquest motiu mai habia dedicat un segon a meditar sobre elles. Això es el que m' ha passat a mi en alguns casos i les preguntes que m'han sorgit venen gairabé totes relacionades amb les conseqüencies del comporament humá en vers la terra. És possible que aviat tot s'acavi per haber maltractat la terra ? És sá per al món el nostre comportament i els nostres actes? És possitiu o negatiu en el fons aques avanç tecnologic que evoluciona vertiginosament, o potser seria millor per nosaltres que no hi aguessin tantes modernitats, tot i viure més senzillament com els nostres avampassats, no tan llunyans? A mi d' avegades em dona per pensar que estem descobrint i explotant tantes coses i tants recursos que aviat tot
s' acabará i tornarà a començar de nou.

Saber científic, tipus de ciencies i mètodes d' aquest saber

El saber científic es un tipus de coneixement amb pretencions d' universalitat, necessitat, immutabilitat i eternitat.
· Els elements que caracteritzen al saber científic:
-> l' experiència entesa com a EXPERIMENTACIÓ
-> aplicació de les MATEMÀTIQUES a l'estudi de la realitat.

CLASSIFICACIÓ DE LES CIÈNCIES:

FORMALS:

-> Lògica
-> matemàtiques:
· aritmètica
· geometria
· (...)

EMPÍRIQUES:

1-NATURALS:

-> físiques:
· física
· química
· astronomia
· (...)
-> biològiques:
· biologia
· fisiologia
· anatomia
· (...)

2-SOCIALS:
· Sociologia
· Psicologia
· Economia
· Història

MÈTODES DEL SABER CIENTÍFIC:

1- Mètode de les ciències formals.
2- Mètode de les ciències naturals.
3- Mètode hipoteticodeductiu
4- Mètode de les ciències socials.

Fonts i formes de saber

· El saber és una aprehensió de la realitat que preten fixar-la en un subjecte i aquesta queda expressada i transmesa als altres subjectes, sistematitzada i incorporada a una tradició.

Fonts del saber:
-> Sensibilitat: és capta a través dels sentits.
-> Experiència: es mescla amb la raó i determina la nostra
visió i coneixement dels objectes.

Formes de saber:

1- Saber comú o ordinari:
-> saber el què pero no el perquè.

2- Saber científic:
-> no importa el què, sinó el perquè.

3- Saber tècnic:
-> es preocupa per saber com fer certes activitats.

4- Saber filosòfic:
-> es pregunta el perquè de les coses, però cada
sistema filosòfic pot valdre com una resposta.

5- Saber artístic:
-> està més vinculat amb la narració que amb
l' explicació dels fets als que es fa referència.

6- Saber reliciós:
-> vol saber sobre " allò sagrat o diví". Conjunt de
creences religioses i manifestacions místiques.

Hipòtesi, llei i teoria

1- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis de les teories científiques?

Les lleis són enunciats que parlen sobre el comportament de determinats fenòmens de una manera regular i invariable, avanç de ser lleis, aquets enunciats no són més que hipòtesis ,que, per evolucionar a lleis científiques, han de ser sotmesos a un procés de comprobación i no han d’ incloure cap contradicció.
Les teories en canvi, tot i que també parlen y expliquen els comportaments d’un fenómen, són agrupacions de lleis cientifíques que están relacionades amb un mateix tema.
Aixi doncs, es podria dir que una hipòtesis és una llei sense verificar i que una teoria es un conjunt de lleis.

2- Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

La teoria de la relativitat que va ser publicada en 1915 o 1916 per Albert Einstein ( 1879-1955) consta principalment de la la llei escrita per el mateix, llei de la rellativitat.

És la filosofia una ciència?

La filosofia és el conjunt de pensaments i reflexions que responen a preguntes existencials sobre el món en general i sobre l’esser humà i els seus comportaments en particular; les “conclusions” que es poden treure filosofant, o millor dit, la resposta que donem a les nostres preguntes i que és la que nosaltres mateixos creiem més encertada, no es pot demostrar de cap manera, ni realitzant problemes ni formulant teories, les conclusions que treiem després de pensar profundament en les coses es quedaran en hipòtesis que no podran arribar-se a verificar encertadament.
La ciència en canvi és basa en una sèrie de conclusions a les que s’ ha arribat formulant problemes matemàtics que donen a aquestes conclusions qualitat de certesa i exactitud que són irrevocables, per això mateix la filosofia, a diferència de la ciència no és excata i també a diferència d’ aquesta depèn del punt de vista de la persona que l’ estudi.
Si més no, es podría dir que la una és l’ origen de l’altre ja que en molts casos la gent es dedica a l’estudi de les ciències moguda per la curiositat que es provoca a ella mateixa filosofant i per aquest motiu intenta respondre de manera exacta els dubtes que li han sorgit.

Què és la filosofia?

La filosofia es una ciència mitjançant la qual intentem donar resposta a qüestions existencials de l’ésser humà, de la naturalesa, dels astres…
En l’ antiguitat, i encara actualment, la gent comença a filosofar moguda per l’ admiració i la curiositat que li provoca els fenòmens naturals que es donen a la terra, i tot plegat, aquesta admiració desenvoca en preguntar-se el perquè de tot el que ens envolta i a desenvolupar una serie de teories.
La filosofia, a l’ igual que la religió consisteix en una serie
d’ especulacions i explicacions que desafortunadament no es poden demostrar, i al igual que la ciència defensa la raó, mitjançant la qual s’ intenta donar respota a tot un conjun de preguntes sobre la creació, la vida després de la mort, l’ univers, etc….
La filosofia no ajuda a cap poder establit i tampoc podem obtenir d‘ ella cap bé material, sinó que tan sols serveix per mantenir la ment viva i en constant creixement i també per ejercitar el talent de la raó, del qual disposem tots el éssers humans.
Així mateix, tampoc es considera filosofia aquella que no es entristeix o no ens contradiu, perquè si realment no ens passa això voldrà dir que al cap i a la fi no em après res i no em tret cap conclusió.