Activitat 13

Comentari del fragment 2 del Fedó


1. Idees principals:

Podem resumir tot el fragment del Fedó en una idea bàsica, que és la que argumenta la concepció platònica de la immortalitat de les ànimes: l'idea de la successió de contraris. Segons això, donat que el contrari a la mort és la vida, la mort serà l'origen d'aquesta, de la mateixa manera que la vida és l'origen de la mort. Quan el cos mor, doncs, a l'ànima, seguint la regla dels contraris, li correspon la vida, i és per això que esdevé immortal.

2. Títol: Mor per viure

3. Anàlisi:

Aquest fragment, que correspon a un diàleg del Fedó en el que participin Sòcrates i Cebes, primerament es parla del mite o la creença que a l'ànima, després de la mort, li correspon restar a l'Hades, on patirà càstig si ho mereix o pel contrari serà feliç.
Plató, de la mà de Sòcrates, doncs, argumenta a través del concepte de la lluita de contraris i la successió de contraris, el fet que l'ànima és immortal, alhora que rebutja la creença en l'Hades i accepta la transmigració de l'ànima, ja que segons aquesta llei, la mort generarà vida, de la mateixa manera que aquesta esdevindrà la mort del cos.

4. Comparació:

El concepte dels contraris, la lluita entre els quals dóna lloc a l'harmonia, l'introduïu el presocràtic Heràclit, que defensava alhora el foc com el principi vital donat que representa aquesta contrarietat, és a dir, el món s'apaga i s'encén. La seva és, doncs, la mateixa idea que recupera Plató: el món sorgeix de la guerra dels contraris ja que tot es regeix per aquesta llei, el que està encès romandrà apagat, de la matixa manera que el que està viu esdevindrà mort i a la inversa.

Activitat 12

Comentari del fragment 1 del Fedó

1. Idees principals:
En aquest fragment del Fedó, Plató ens parla de la unió accidental entre cos i ànima, i la mostra com quelcom negatiu, ja que el cos actua com a presó i no deixa que l'ànima pugui arribar al món intel·ligible, que és, de fet, el seu lloc natural. El cos ens distrau, doncs, en la recerca d'aquests coneixements i se'ns deixa emportar per desitjos i altres sentiments que actuen a mode d'obstacle, allunyant-nos de la veritat.

2. Títol: Fortalesa de l'ànima per arribar a la ciència.

3. Anàlisi:

Plató estableix una clara relacio entre el món intel·ligible i l'ànima d'una banda i el món sensible i el cos d'una altre.
El cos, sensible i dèbil, exposat i influenciat pels sentiments, els paranys del món terrenal, impedeix que l'ànima, que tendeix al món intel·ligible i que es troba empresonada en una aparença imperfecta que no lo correspon, accedeixi als coneixements que per la seva naturalesa li pertoquen.
Segons Plató, per arribar a aquests coneixements cal que l'ànima ascendeixi des de la "realitat" que percebem (les suposicions i creences, és a dir, l'opinió), fins al més alt grau de la ciència, que suposa ja el coneixement de les idees i el de la més pura entre totes aquestes, la idea del bé.
Ara bé, aquest coneixement només pot ser adquirit per quelcom pur com l'ànima i el problema esdevé quan, en vida, el cos, impur per definició, no deixa que l'ànima trobi el seu mode corresponent i la seva perfecció absoluta per tal d'arribar a la ciència.

4. Comparació:

Aquesta concepció platònica del dualisme entre ànima i cos pot relacionar-se clarament amb l'establerta pels pitagorics, que també consideraven el cos una mena de presó de l'ànima.
D'altre banda, el text introdueix l'aspecte del coneixement, el coneixement de les idees que el cos no deixa adquirir a l'ànima i que figura el coneixament vertader, comparable a la via de la veritat de Parmènides, sinó que ens reté en els coneixements terrenals i mediocres, una mena de via de l'opinió, introduïda també per aquest autor.

Projecte 2

Context històric en el que visqué Sant Tomàs d'Aquino

El segle XIII va ser una època d'expansió econòmica; les ciutats gaudien de prosperitat i es van construir les grans catedrals gòtiques. En l'àmbit polític va sorgir la polèmica entre els reis i el papat sobre si el poder seglar havia de sotmetre's a l'eclesiàstic.

És també el període d'apogeu de l'Escolàstica, que es desenvolupa en les universitats. Una de les universitats més actives va ser la de París, famosa pels estudis de teologia, on hi havien mestres d'arreu del món i on a més s'estudiven nous manuscrits. Va ser en aquesta universitat on estudià Sant Tomàs, que obtengué el rau de mestre i una càtedra l'any 1256.

Per mitjà de les universitats va tenir lloc la recepció i l'estudi de textos grecs, sobretot d'Aristòtil, i àrabs, com els comentaris d'Averrois. L'accés als textos va ser possible gràcies a l'intercanvi cultural que va sorgir a través d'escoles de traductors com la de Toledo i també com a conseqüència de les croades. El sitema educatiu va millorar-se molt i començà a utilitzar mètodes didàctics universitaris que donaven més importància a l'estructura i el domini de la dialèctica.

En aquells moments van fundar-se també dos nous ordes religiosos: els franciscans (que es van concentrar en la predicació) i els dominics (dedicats a l'ensenyament), a aquesta darrera orde pertanyia Sant Tomàs.

A les acaballes del segle, van produir-se disputes entre els dialèctics, que aplicaven les regles de la lògica a la teologia, i els antidialèctics, que opinaven que lús de la lògica era perjudicial per a la fe. Quan Sant Tomàs va tornar a impartir classes a la Universitat de París l'any 1269 aquestes polèmiques ere molt habituals.

Activitat 11

Esquema del Fedó

2n. Trimestre. Activitat 10

Text 12. Plató

1. Idees principals:

En aquest text Plató ens argumenta la seva teoria de la reminiscència. Segons el text, doncs, i la teoria, el lloc natural de l'ànima és el món de les idees, el món intel·ligible, el qual a pogut comprovar abans de lligar-se al cos. Un cop efectiva aquesta unió, però, l'ànima oblida en gran mmesura els seus coneixements anteriors, però encara manté alguns records que se'ns presenten gràcies a la dialèctia i al contacte amb els objectes sensibles que participen de l'idea universal.

2. Títol: Fomentar el record

3. Anàlisi

La teoria de la reminiscència, exposada en la teoria de les idees, una de les quatre vias per accedir al coneixement de les idees, contant amb la catarsi, l'amor i la dialèctica. L'ànima, al contrari que el cos, és immortal, transmigra d'un cos a l'altre i a més, és natural del món de les idees, per tant, abans de restar lligada al cos, les ha contemplades, però un cop unides, les oblida. Aquesta amnèsia, però, no és completa, sinó que en cert grau, l'ànima recorda les idees, que a nosaltres se'ns presenten com innates. Per tal d'impulsar aquest record, calen la dialèctica i el contacte amb els objectes sensibles que participen d'una idea en qüestió, és a dir, per recordar l'idea de la bellesa serà necessari, d'una banda, el fet de contrastar la meva visió d'aquesta amb altres, a través de la dialèctica, i d'altra banda, que estigui en coctacte amb coses belles sensibles que em suscitin aquesta idea.

4. Comparació

La concepció platònica de la immortalitat de l'ànima ens recorda a la teoria de Pitàgores, que considerava l'ànima quelcom empressonat en el cos però amb existència infinita després de la mort d'aquest, segons ell, l'ànima transmigrava d'un cos a un altre en el primer alè d'un nedó. Plató accepta, doncs, aquetsa immortalitat i aquest dualisme entre cos i ànima que introdueix el pitagorisme. D'una altra banda, Plató s'oposa als sofistes en tant que aquets primerament, neguen l'existència de veritats i coneixements vàlids per a tothom, però Sòcrates supera aquesta concepció i posteriorment el seu deixeble hi introdueix la teoria del coneixement.

Activitat 9

Vigència del mite de la caverna a l'actualitat

Al meu parer el mite de la caverna es troba molt present a l'actualitat. En el Estat en el que visc, jo mateixa molts cops m'he sentit presa d'una mena de muntatge creat per les altes esferes del govern.
No es difícil en absolut sentir-se així en un país on cada dia és noticia l'engany d'un polític diferent. Des de dalt, aquells que nosaltres mateixos escollim per dirigir el nostre país fent-los responsables de tot quant ens interessa aprofiten el seu poder per intentar fer-nos creure que tot funciona bé i que no hi ha cap problema. Les informació que ens donen al poble no és més que la que nosaltres volem sentir. Al telenotícies les seccions que parlen de política acostumen a amagar els detalls més escabrosos de les accions governamentals mentre ens expliquen els detalls més morbosos els successos quotidians per tal de mantenir-nos distrets amb qualsevol cosa, per tal de que no pensem ni ens amoïnem mentre els dirigents van fent al seu parer. Vivim doncs en una ciutat-caverna en la qual només veiem les ombres i aparences de les qüestions que, per viure en democràcia, tenim dret a conèixer al cent per cent. Som, també en moltes ocasions necis ciutadans-presoners que molts cops decidim tancar els ulls i fer que sí amb el cap per tal de no complicar-nos més l'existència. És el sol del mon de les idees la veritat a la que no ens permeten l'accés i que molts cops la nostra estupidesa ni tan sols ens dona la inquietud de conèixer.

Activitat 8

Comentari del mite de la caverna

El mite de la caverna es una al·legoria de Plató que fa referència la la situació de l'ésser humà en front el coneixement i apareix al setè llibre de la república ( etapa de maduresa).Aquest mite ens acosta la idea platònica de l'existència de dos mons, el de les idees (al que podem arribar mitjançant la raó) i el dels sentits o aparences, en el qual nosaltres som i coneixem través dels sentits i percepcions.

Aquest mite explica que hi ha una caverna on uns presoners resideixen lligats. Aquests presoners només tenen al davant una paret en la que veuen projectades les ombres d'uns objectes que uns homes passegen rere el mur on ells són lligats. Les ombres d'aquestes figures són l'únic que veuen i coneixen el presoners i aquests, per tant consideren que les ombres que veuen son d'objectes reals i no figures.

Un dels homes apressats i lligats aconsegueix escapar-se i sortir a fora de la caverna, primer té moltes dificultats per adaptar-se a la llum i es dirigeix als reflexos de les coses que hi ha en l'aigua, poc a poc mira els objectes directament i finalment por dirigir la vista al sol. Un cop aprecia la bellesa d'aquest nou món, el presoner escapat torna a la caverna per informar als seus companys però aquests no accepten el que diu i no es deixen alliberar.

En aquest mite els éssers humans som els presoners que vivim a la caverna, que representa el món dels sentits i només veiem les ombres des objectes, és a dir, les aparences.El presoner que fuig és el filòsof que busca conèixer l'altre món a pesar del dolor i esforç que això representa i que després aurá de guiar als altres presoners. El mon al qual s'enfronta és de les idees, poc a poc va descobrint totes elles i finalment descobreix el sol, que representa la idea jeràrquicament més important per a Plató, la idea del Bé, que és la més difícil de conèixer i per tant, al mite, la que més costa de mirar pel presoner fugit.