Al meu parer el mite de la caverna es troba molt present a l'actualitat. En el Estat en el que visc, jo mateixa molts cops m'he sentit presa d'una mena de muntatge creat per les altes esferes del govern.
No es difícil en absolut sentir-se així en un país on cada dia és noticia l'engany d'un polític diferent. Des de dalt, aquells que nosaltres mateixos escollim per dirigir el nostre país fent-los responsables de tot quant ens interessa aprofiten el seu poder per intentar fer-nos creure que tot funciona bé i que no hi ha cap problema. Les informació que ens donen al poble no és més que la que nosaltres volem sentir. Al telenotícies les seccions que parlen de política acostumen a amagar els detalls més escabrosos de les accions governamentals mentre ens expliquen els detalls més morbosos els successos quotidians per tal de mantenir-nos distrets amb qualsevol cosa, per tal de que no pensem ni ens amoïnem mentre els dirigents van fent al seu parer. Vivim doncs en una ciutat-caverna en la qual només veiem les ombres i aparences de les qüestions que, per viure en democràcia, tenim dret a conèixer al cent per cent. Som, també en moltes ocasions necis ciutadans-presoners que molts cops decidim tancar els ulls i fer que sí amb el cap per tal de no complicar-nos més l'existència. És el sol del mon de les idees la veritat a la que no ens permeten l'accés i que molts cops la nostra estupidesa ni tan sols ens dona la inquietud de conèixer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario