Activitat 18

Qui és més coherent, Sant Anselm o Sant Tomàs?

En la meva opinió Sant Tomàs és molt més coherent que Sant Anselm i a més també hi estic més d'acord. Comparteixo la seva idea de que tot i que em de pensar a través de la raó i sobre aquesta emetre els judicis, també cal que acceptem que hi ha coneixements als quals la raó no ens acostarà mentre que sí la fe i que par arribar al coneixement de certs aspectes, cal que creguem.

En canvi, em sembla força absurda l'explicació que proposa Sant Anselm. En la meva opinió el fet que poguem parlar de Déu no té res a veure amb el fet que aquest existeixi. Considero que,el moment que dos persones s'entenen quan parlen de Déu, bé donat per el l'entorn cultural, no pas perquè sigui una idea innata. Si fessim l'experiment de tancar una persona des del seu neixement i mantenir-lo aïllat de tot contacte cultural, de ben segur, quan aquesta persona, en una edat adulta, prengués contacte amb els demés i aquests li parlessin de Déu, ell no comprendria pas a què s'estàn referint. Per molt que coneixés l'idioma en que es comuniquen, si mai no ha tingut la idea inculcada d'un ésser creador, no hi ha cap motiu pel qual aquesta persona el pugui conèixer.

Activitat 17

El temps va ser creat en el món.

1. Idees principals:

En aquest text, Sant Agustí d'Hipona, ens desmenteix, en primer lloc, que el món fos creat en set dies, donat que el temps mateix no existeix fins al punt que la terra és creada. De tot això s'en deriva el fet que Déu és quelcom intemporal, immutable i sinònim de passat, present i futur.

2. Títol: El temps sorgeix de la creació del món.

3. Anàlisi:

La idea que ens transmet el text és la idea d'un ésser creador, que és el principi de tot però que alhora no es pot considerar anterior en tant que és, en realitat, continu, té una existència paral·lela a la nostra i infinita en la qual l'existència no segueix el curs de cap "cronometre". Ell simplement és, i és en la seva eternitat mentre el món és finit, i té començament i final.

4. Comparació:

Podem comparar el Déu que ens presenta Sant Anselm amb el "logos" de Heràclat; segons aquest, el "logos" és la llei universal que regula els canvis i que és l'únic que romàn etern i immutable, de la mateixa manera que Déu. D'altre banda, podem entendre Déu com una idea suprema que arreplega totes les idees platòniques i que reuneix les mateixes característiques (universal, etern, immutable, necessari....) però alhora creador i no sols creador sinó també ordenador, és a dir, és, parlant platònicament, el bé i el Demiürg, que crea objectes o elements sensibles a partir dels seus coneixements de tots els conceptes bells i bons.

Activitat 16

Carta a Meneceu

1. Idees principals:

El text d'Epicur ens parla sobre el cos, sobre la satisfacció de les necessitats d'aquest, els plaers que cal aconseguir, per tal d'arribar a la felicitat.

Sent aquest l'objectiu de l'existència, la felicitat entesa com a satisfacció del cos, Epicur distingeix el bé com el plaer i el mal com el dolor. A partir d'aquí l'autor classifica els plaers i justifica els innecessaris com a ajut per ésser més feliç.

2. Títol: El plaer: clau per la felicitat

3. Anàlisi:

Segons l'autor, el plaer i el dolor són els dos principis de la vida. Centrant la seva filosofia en la recerca de la felicitat, Epicur observarà que aquesta es basa, fonamentalment, en l'obtenció de plaer i, per tant, en l'absència de dolor.

Ara bé, tot plegat, no vol dir, segons l'autor, què tot els nostres actes s'hagin de moure per l'obtenció del plaer momentani, sinó que hem de servir-nos de la nostra capacitat per tal de saber escollir per nosaltres mateixos quins són els plaers realments duradors i satisfactoris i fer d'aquests el nostre objectiu, tot i que aixó signifiqui la renúncia a uns altres.

També cal, per tant, classificar els plaers en necessaris i vans, quins són , doncs, els fonamentals i quins altres són un mer alicient per a la felicitat.

4. Comparació:

La concepció epicurista és perfectament comparable amb molts pensaments, ja que les seves idees resultent totalment innovadores i revolucionaries. Per exemple, el podem posicionar contrari a Plató en tant que aquest darrer centra la felicitat en el cultiu de l'ànima, mentre que Epicur ho fà en la satisfacció del cos.

Activitat 15

Què va ser primer, l'ou o la gallina?

Resulta força difícil donar resposta a aquesta vella pregunta de la humanitat.

Que fou abans? Potser de cop i volta va néixer una gallina i va ser aquesta la que es reprodruí creant la nova espècie?

Recurrint a la lògica això sembla força improbable. D'una banda, haurien d'haver aparegut del no res no només una gallina, sinó que també un gall per fecundar-la i donar lloc als ous, és a dir, dos nous éssers haurien d'haver estat creats a partir de res i una creació semblant, només, al meu parer, podria estar obra de quelcom diví.

A partir d'aquesta idea i intentant trobar una resposta més encertada i demostrable, considero, fent ús de la raó i l'evidència, que primer va ser l'ou.

Segons aquesta teoria, per així dir-ho, una parella d'una altre espècie va fecundar un ou, que per adaptar-se millor al medi, desembolupà característiques diferens a les dels seus progenitors, a la vegada, aquesta nova au, posà més tard altres ous amb noves característiques i així sucsesiva,ent fins que els nous animals que nasqueren no tenien ja gairebé res en comú amb els seus progenitors.

Aquesta explicació és basa en la conegudíssima teoria darqiniana de l'evolució. Neixen noves espècies a partir d'unes altres ja existens a causa dels canvis o mutacions en els nous individus.

Activitat 14

Amb qui t'identifiques més, amb Plató o Aristòtil?

Activitat 13

Comentari del fragment 2 del Fedó


1. Idees principals:

Podem resumir tot el fragment del Fedó en una idea bàsica, que és la que argumenta la concepció platònica de la immortalitat de les ànimes: l'idea de la successió de contraris. Segons això, donat que el contrari a la mort és la vida, la mort serà l'origen d'aquesta, de la mateixa manera que la vida és l'origen de la mort. Quan el cos mor, doncs, a l'ànima, seguint la regla dels contraris, li correspon la vida, i és per això que esdevé immortal.

2. Títol: Mor per viure

3. Anàlisi:

Aquest fragment, que correspon a un diàleg del Fedó en el que participin Sòcrates i Cebes, primerament es parla del mite o la creença que a l'ànima, després de la mort, li correspon restar a l'Hades, on patirà càstig si ho mereix o pel contrari serà feliç.
Plató, de la mà de Sòcrates, doncs, argumenta a través del concepte de la lluita de contraris i la successió de contraris, el fet que l'ànima és immortal, alhora que rebutja la creença en l'Hades i accepta la transmigració de l'ànima, ja que segons aquesta llei, la mort generarà vida, de la mateixa manera que aquesta esdevindrà la mort del cos.

4. Comparació:

El concepte dels contraris, la lluita entre els quals dóna lloc a l'harmonia, l'introduïu el presocràtic Heràclit, que defensava alhora el foc com el principi vital donat que representa aquesta contrarietat, és a dir, el món s'apaga i s'encén. La seva és, doncs, la mateixa idea que recupera Plató: el món sorgeix de la guerra dels contraris ja que tot es regeix per aquesta llei, el que està encès romandrà apagat, de la matixa manera que el que està viu esdevindrà mort i a la inversa.