Per una banda, sembla evident dir que només podem actuar bé si sabem en què consisteix això. Ara bé, partint de la idea de que els conceptes del "bé" i el "mal" no són quelcom definit ni consensuat universalment i, per tant, depenen de la realitat subjectiva de cada individu, considero que la vida en societat exigeix l'estipulació d'una serie de normes que han estat imposades desde les primeres societats en pro de la convivència favilabre i que prohibeixen determinades conductes i adverteixen de que aquestes són negativas o dolentes, contribuint, doncs, a que la conciència ciutadana desembolupi judicis racionals en vers la decició de l'orientació dels propis actes.
Per aquesta raó, jo crec que si tot individu s'ha educat dins els paràmetres d'una societat, s'ha instruit en unes regles estipulades per aquesta i, per tant, des de l'infància ha estat concient de que allò prohibit no és quelcom desitjable sinó dolent.
En conclusió, si considerem i acceptem el principi socràtic que lliga "maldat" amb "ignorància", resultaria igualment correcte afirmar que els individus ignorants que cometeixen imprudències (enteses com a accions catalogades de no dessitjables pel conjunt social) són individus que no han crescut en una societat o no han estat educats en els valors d'aquesta. Ara, si bé és cert i comprobable que no tots els individus "malefactors" han estat éssers amb una educació negativa. Per tant, jo crec que tots, o gairabé la majoria d'individus socials, sabem perfectament en què consisteix obrar bé, però no deixem de ser lliures per decidir si volem actuar segons el politicament correcte o deixar-nos endur per els nostres criteris arriscant-nos a estar equivocats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario