És millor un ésser humà insatisfet que un porc satisfet

En la meva opinió, la vida no és sinó una recerca continua de quelcom que ens proporcioni la felicitat tal i com nosaltres subjectivament la considerem, tots els nostres actes, lliurement escollits, estan orientats a un ideal de felicitat, construit per la nostra consiència en funció del nostre entorn i educació i d'altres factors que influeixen en la nostra personaltat.
De la mateixa manera que hi ha persones més conformistes, hi ha persones per a les quals trobar la felicitat és tota una tasca, tot plegat depén de les nostres aspiracions i les metes personals que ens autoimplantem, ara bé, no necessariament ha de ser més feliç la persona que s'imposa metes més altes i que busca satisfer a la seva vida personal tot un conjunt d'aspectes força complexos, que la persona que es conforma amb quelcom més senzill- un treball estable, amics i familia- i no necessita més de si mateixa, no nessecita autorealitzar-se en el desembolupament de l'activitat de l'ànima ni la intel·ligència.

Penso que la felicitat es troba en el moment que realitzem el nostre ideal, sigui aquest més o menys complex. En el moment, per tant, que es troba la felicitat, no és important que el mérit d'algú fos més complex i dificil d'assolir quel de algú altre ja que ambdos es veuran recompensats amb el mateix grau de felicitat, perquè casascú tindrà el que ha desitjat.
En aquest aspecte, doncs, estic d'acord amb Jeremy Bentham, jo crec que els plaers son qualitativament iguals, ara bé, personalment em sento plenament orgullosa de ser una persona insatisfeta perque aquesta insatisfació potser a mi em reconforta més com a persona que una satisfacció al meu parer "sense mérits".