Creus en el destí?

Jo sempre he cregut en el destí, suposo que moltes vegades m'he refugiat en aquesta creença quan he agut de superar circunstancies difícils de la vida, els fets que els ocorren i ens desagraden molts cops no tenen solució: Per que les persones estimades moren?, perque era el seu destí.

Les persones tendim a protegir-nos del nostre propi pensament, a no donar-li voltes a les coses i cercar la resposta fàcil als nostres problemes, pero realment, mai m'he volgut parar a pensar si de veritat crec en l'existència d'un llibre on tot estigui escrit, segurament perque tinc la certesa de que acabaria sene creure en ell. Ara bé, en aquest moment no em queda mes remei que analitzar en tota profunditat aquesta creença meva.

És cert que l'existència d'un llibre escrit per les mans d'un ésser omnipotent (en el que personalment crec) anul·la en certa part la creença en la llibertat de las persones, això, però, es pot mirar amb un altre perspectiva. És possible que en aquest llibre estigui escrit el que jo desiciré fer avui i les conseqüències de aquesta lliure elecció meva, és possible que no estiguem predeterminats per un destí, sinó que el mateix destí ha endevinat les nostres eleccions, sóc concient que tot plegat es força fosc i contradictori, però en un principi és això el que jo crec.

Ara bé el meu gran dupte sorgeix cuan una persona lliurement decideix privar de la seva vida a una altre persona, no crec, no vui pensar que hi hagi un llibre que decideixi o que prebeeixi que una persona sigui brutalment assasinada per un altre individu, no crec que Déu predeterminés mai a les persones a un destí semblant, no ho vui creure i no ho puc creure.

Llavors, no crec en el destí? Potser aquesta, per simple que sigui, es la principar raó de la meva incertesa.

Intento inconscientment protegirme a mi mateixa, em protegeixo en les situacions difícils i em refugio en el destí, però si penso en aquest fet, la meva fe queda desprotegida per què el meu Déu no pot permetre una cosa semblant, un terrible assasinat, ni molt menys decidir-lo.

Per tant, conclueixo amb la idea de que si ens va fer lliures sería contradictori que escrigués allò que ens auria de passar, i també seria contradictori que esbrinés i permetés segons quin destí. Aixi doncs, suposo que realment, no crec en el destí, que les nostres desicions, lliurement escollides tenen les seves conseqüències i que nosaltes conduim la nostra vida capa un final o cap a un altre.