Activitat 21

1. Idees principals:

En aquest text Descartes es planteja l'existència de les coses materials que guarden necessariament, segons l'autor, una ralació fonamental amb la geometria.

D'altre banda introdueix que les coses materials, nosaltres no les veiem tal com són sinó desde una perspectiva diferent, percebin-les com se'ns mostren i no com són exactament. I a partir d'aquí caldrà trobar la causa de la matèria.

2. Títol: Les causes de la matèria.

3. Anàlisis:

Per poder demostrar que les coses existèixen en si mateixes, primer cal preguntar-se, segons diu el text 12 de Descartes, quina pot ser la seva causa. Les idees que causen el efectes doncs, hauran de procedir d'una realitat diferent a la meva, d'una realitat en si mateixa en la qual hi hagi un coneixement objectu capaç de produïr les coses materials. Partint de la concepció que nosaltres no podem percebre les coses tal com són, sinó com se'ns presenten, l'autor descarta la possibilitat de que sigui Déu qui les crea, donat que ens estaria enganyant fent-nos veure aparensçes no reals de els coses en si mateixes.

Activitat 20

Puc pendre consiència del jo?




En la meva opinió, si de quelcom podem tenir certesa és de la nostra pròpia existència. El "jo" es el punt sobre el qual analitzem tot el nostre entorn, les nostres accións i tot allò que ens envolta, les relacions amb els demés, etc...

Podem tenir certesa de la nostra existència pel fet- tal com diu Descartes i com van introduïr abans altres filòsofs- que pensem, pensem el que pensem, ens equivoquem o fins i tot si pensem que no pensem, ja estem pensant, el nostre cap funciona i nosaltres ho podem percebre, per tant, allò que millor coneixem, allò que és indubtable és que ens sentim i ens coneixem plenament, i en el punt en que coneixes quelcom plenament, vol dir que això existeix. Per aquest motiu tota la resta de coses que ens envolten són dubtables, perquè no les coneixem plenament, mai les coneixerem com coneixem que estem pensant, que estem caminat, que estem escoltant música i que estem existint.

Activitat 19

Les regles del mètode




1. Idees principals:

En aquest text René Descartes presenta les quatre regles a través de les quals, segons la seva filosofia, podrem adquirir el coneixement de la veritat.

Ens parla, doncs, de seguir un acurat procés començant per l'ocupament en les idees que més pssibilitats tenen d'ésser certes i sotmetent-les posteriorment a l'estudi de les dificultats que se'ns presenten en aquestes, a partir de l'anàlisi. Tot seguit, caldrà iniciar una revisió dels pensaments i idees obtengudes, des de les més simples a les mes complexes, i per acabar, tornar a fixar-se en les conclussions per procurar no deixar-se cap punt a tractar.



2. Títol: De l'ordre del pensament a la veritat



3. Anàlisi:

Segons Descartes, per arribar a la veritat és fonamental servir-se del bon ús de la raó i per aplicar aquesta darrera les persones em de servir-nos de los mètodes fonamentals, la intuició i la deducció, amb la que a partir de tot un seguit d'intuicions obtenim conclussions que ens porten a nous coneixements. Ara bé, per guiar la raó, l'autro proposa l'elavoració d'un mètode apte per aquest fí, les regles del qual siguin poques i sencilles- però "molt estrictament observades"- per tal que es puguin complir, indiquin la manera com em d'utilitzar intuició i deducció i que, a més, promoguin l'incondormisme en vers l'assoliment de veritats.

Segons aquestes màximes, Descartes elavorà les quatres regles del mètode, que en aquest fragment ens explica: Evidència, anàlisi, síntesi i revisió i anomenació.

He trobat aquest vidio sobre la vida i obra de Sant Tomàs, que considero molt interessant.

Projecte 3

Influències en Sant Tomàs d'Aquino

-> Filosofia grega:
· Plató: Pren la doctrina de la participació per explicar la relació entre Déu i les criatures.
· Heràclit i la filosofia estoica: la llei natural "logos"
· Aristòtil: D'ell va pendre les influències més importants, però va fer servir les seves teories sobre tots els aspectes adaptant-los a la concepció cristiana.

-> Filosofia de l'Edat Mitjana:
· Pensament musulmà:
- Avicena: la seva distinció entre esència i existència.
· Pensament jueu:
- Mamònides: La defensa de la creació del món a partir del no res i la forma de comprendre la relació entre fe i raó.
·Pensament cristià:
- Els textos fonamentals del cristianisme: La Biblia i els Decrets dels Concilis i els Papes
- Sant Agustí: En la relació dels atributs de Déu, la idea de la creació i les tesis de l'inmaterialitat de l'ànima.
- Boecio: En els aspectes neoplatonics de les seves obres i els conceptes de participació.
- Sant Alberto Magno: El va introduïr en el coneixement de Aristòtil i li va mostrar la possiblitat de fer d'ell una lectura compatible amb el dogma cristià

Activitat 18

Qui és més coherent, Sant Anselm o Sant Tomàs?

En la meva opinió Sant Tomàs és molt més coherent que Sant Anselm i a més també hi estic més d'acord. Comparteixo la seva idea de que tot i que em de pensar a través de la raó i sobre aquesta emetre els judicis, també cal que acceptem que hi ha coneixements als quals la raó no ens acostarà mentre que sí la fe i que par arribar al coneixement de certs aspectes, cal que creguem.

En canvi, em sembla força absurda l'explicació que proposa Sant Anselm. En la meva opinió el fet que poguem parlar de Déu no té res a veure amb el fet que aquest existeixi. Considero que,el moment que dos persones s'entenen quan parlen de Déu, bé donat per el l'entorn cultural, no pas perquè sigui una idea innata. Si fessim l'experiment de tancar una persona des del seu neixement i mantenir-lo aïllat de tot contacte cultural, de ben segur, quan aquesta persona, en una edat adulta, prengués contacte amb els demés i aquests li parlessin de Déu, ell no comprendria pas a què s'estàn referint. Per molt que coneixés l'idioma en que es comuniquen, si mai no ha tingut la idea inculcada d'un ésser creador, no hi ha cap motiu pel qual aquesta persona el pugui conèixer.

Activitat 17

El temps va ser creat en el món.

1. Idees principals:

En aquest text, Sant Agustí d'Hipona, ens desmenteix, en primer lloc, que el món fos creat en set dies, donat que el temps mateix no existeix fins al punt que la terra és creada. De tot això s'en deriva el fet que Déu és quelcom intemporal, immutable i sinònim de passat, present i futur.

2. Títol: El temps sorgeix de la creació del món.

3. Anàlisi:

La idea que ens transmet el text és la idea d'un ésser creador, que és el principi de tot però que alhora no es pot considerar anterior en tant que és, en realitat, continu, té una existència paral·lela a la nostra i infinita en la qual l'existència no segueix el curs de cap "cronometre". Ell simplement és, i és en la seva eternitat mentre el món és finit, i té començament i final.

4. Comparació:

Podem comparar el Déu que ens presenta Sant Anselm amb el "logos" de Heràclat; segons aquest, el "logos" és la llei universal que regula els canvis i que és l'únic que romàn etern i immutable, de la mateixa manera que Déu. D'altre banda, podem entendre Déu com una idea suprema que arreplega totes les idees platòniques i que reuneix les mateixes característiques (universal, etern, immutable, necessari....) però alhora creador i no sols creador sinó també ordenador, és a dir, és, parlant platònicament, el bé i el Demiürg, que crea objectes o elements sensibles a partir dels seus coneixements de tots els conceptes bells i bons.