Nacionalitat

He trobat al youtube aquest vidio sobre la nacionalitat, un concepte de ciutadania que hem estudiat el darrer trimestre i que trobo que està força ben explicat

La societat i l'estat segons Marx

1. Idees principals:

Marx critica en aquest fragment que els drets del l'home i el reconeixement d'aquests per part de l'estat és bàsic per a la constitució de l'estat modern actual, és la seva base, funciona gràcies a individus que interactuen entre ells moguts per l'interés privats i compara l'esclavitud antiga amb l'actual relació de treball entre el cap i els assalariats (que venen els seus treballs) moguts per les necessitats egoistes sobre si mateix i sobre els altres.

2. Títol-> Egoisme individual en l'estat modern

3- Desenvolupament del tema:

Marx critica en aquest text els fonaments del liberalisme, que considera egoista i també els pilars de la societat moderna, recolzada en el desenvolupament de la indústria i del comerç, en les relacions dels individus moguts per la satisfacció dels seus propis interesos i que porten a terme un conjunt de relacions comercials i relacions que Marx compara amb l'esclavitud, que són les relacions de persones que presten els seus serveis a unes altres sent les primeres recompensades econòmicament.

Fonaments de l'estat social i democràtic de dret

Aquest es el meu power point sobre el tema 13: Fonaments de l'estat social i democràtic de dret.

FiloStandreu

View more OpenOffice presentations from guestef2c6c7.

Definicions del tema 10

1- Intel·lectualisme moral-> Qui coneix la virtud obra segons ella. Ninguú fa el mal sabent que ho fa.

2- Maièutica-> Segons Sòcrates és el mètode mitjançat el qual es pot "donar a llum" a la veritat.
3- Hedonisme-> Teoria defensada pels hel·lenístics que identifica el plaer amb la felicitat.
4- Felicitat (Aristòtil)-> Considera que ser feliç és autorealitzar-se com a home fent l'activitat més propia d'aquest. Aquesta activitat donarà lloca un bé suficient, únic i fruit d'una activitat llarga i continua. Serà una activitat intel·lectual ja que aquesta és la que més ens diferència dels animals.

5- Prudència-> Virtut dianoètica, capacitat per deliberar correctament els pros i els contras de quelcom per tal de determinar què és allò que més ens convè.

6- Pau interior-> Els estoics és preocupaven del benestar de l'ànima sent concients de que tot el demés està en mans del destí.
7- Aritmètica dels plaers->Teoria utilitarista que defensa que tots els plaers són iguals en qualitats i susceptibles només en mesura; la suma dels plaers de les diferents persones es poden comparar entre si per arribar a un màxim total de plaer.
8- Utilitarisme de la regla-> Exigeix tenir em compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les sonseqüències.
9- Ètica deontològica->Es preocupa pel deure i la justícia de les normes em comptes de pel fi o la finalitat.
10- Ètica teològica-> Éd dóna l'importància al fi i no pas als deures o mitjans.
11- Imperatiu categòric-> Ordres que ens condicionen a obrar d’una manera o d’una altre. Condicionen (no determinen) i són ordres universals i morals.
12- Dignitat humana-> És el valor absolut dels éssers humans i està lligat a l'autonomia moral. Els ésser humans son únics i no tenen preu.
13- Intuïcionisme dels valors-> Per mitjà del qual captem els valors, a través d’una intuïció emocional.
14- Comunitarisme-> Valora les comunitats concretes on es troben els individus i defensa que els principis universals creen ésser desarrelats.
15- Universalisme-> Són més importants els valors universals que la comunitat a la qual pertanyen els individus, les comunitats són indispensables però sentint-se par d'un grup més ampli: la humanitat.

Dilemes morals, preguntes de sondeig

1. És correcte mentir per protegir algú?

Jo penso que no és correcte mentir sota cap concepte sempre i quant la persona a la que preteném protegir no estigui en un problema seriós.

2. Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi?

Pernso que és molt més important educar a un fill en els valors de la justícia així com en altres valors, ja que aquets sempre s'han de tenir presents i si des de un principi el noi sap que és i que no és just, més endevant el fet de no cometre injustícies li serà molt més gra en comptes de suposar-li un sofrilent, penso que val la pena.

3. El fi "aprovar" justifica tots els mitjans?

No, els fins no justifiquen els mitjans. Perquè una acció sigui correcte cal que tant els mitjans com el final ho siguin.

4. La intenció de la mare d'en Lluís és bona?

La intenció si que ho és però no la manera de aconseguir el fi.

5. Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d'allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa?

Es posible desitjar quelcom positiu però no utilitzar els mitjans més adients per aconseguir-lo, en canvi, a l'inversa és força més complicat ja que, normalment, si es tenen intencions dolentes no s'ha aconsegueix res de bó, tot i que allò bo pot ocorrer de manera accidental.

6. Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d'en Lluís adquirir aquest costum?

En primer lloc, una de les conseqüències més negatives es que al quedar-se estudiant a casa perd la classe d'una altre assignatura, de manera que no enten la lliçó i un altre dia necesstara més hores per poder entendre el que ha d'estudiar millor, és el peix que es mossega la cúa.

D'altre banda aquesta actitud pot derivar en problemes amb els seus companys, que li reclamin el fet de que no es just el seu comportament. Per un altre costat, te greus conseqüències per a l'educació i la formació de la personalitat del Lluís, ja que si no coneix des de jove i no actua segons els valors com els de la justícia, més endevant no podrà ni sabrar actuar racional i moralment. A més, tindrà la consciència sempre intranquil·la de que no mereix la nota que té.

7. Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d'en Lluís que la mare el protegeixi sempre?

Les conseqüències de una exesiva protecció per part de la mare al fill són en generals dolentes, el noi quan es converteixi en adult no és sentira segur per actuar per ell mateix i tampoc sabrà quin es el codi moral que li cal seguir ja que no l'ha pogut formar a l'infantesa, a més, no és podrà integrar en un grup de la seva mateixa edat per que el fet de haber estat sempre exesivament protegit i no li permetrà sentir-se igual als demés, confiar en que totes les persones tenen els mateixos drets, per que sempre havia actuat com si ell tingué unes lleis adaptades a la seva persona.

8. És comparable la conducta d'en Lluís a "copiar en els exàmens"? Justifica la resposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o sense trampes.

En certa manera son actituds força semblants, és a dir tant la persona que és queda a casa estudiant com la persona que copia, s'estant preparant l'exàmen amb avantatges respecte els seus companys, els que és injust. Al meu parer és pitjor copiar que quedar-se estudiant a casa per que si copies, estat aprofitan-te o bé de la feina i l'estudi de l'altre (en cas de que et fixis en l'exàmen del costat) o bé ni tan sols has intentat memoritzar el temari de l'exàmen i fer un esfoç (utilitzant "chuletes").

J0 penso que, en certa manera és pitjor aprovar amb trampes que suspendre, per dues raons, si aproves amb trampres sempre tindrás l'inquietud interna de saber que la teva nota es una farsa i que no l ameteixes i, en segon lloc, si aproves pots començar a confiar en aquest métode perquè t'ha resultat efectiu.

9. Si tots els alimnes fessin com en Lluís, què passaria?

Que els dies propers als exàmens les aules estarien buides i els nois no aprendrien res, no assistirien a cap classe i es limitarien només a estudiar mecànicament els temaris per tal d'aprovar, tot i que després de l'exàmen s'oblidin de tots els continguts.