COGITO, ERGO SUM

Immanuel Kant - Critica de la Razón (Cap. 9 - Doctor Mostaza - Cine y Fi...

2010-05-01T15:27:00.000-07:00

Aquí us deixo un extraordirari audiovisual que he trobar al youtube. M'ha semblat genial la manera en la que explica la complexa filosofia d'aquesta gran figura de la història del pensament, Immanuel Kant. Espero que opineu el mateix! :)

Activitat 23

2010-04-29T14:53:00.000-07:00

1. Idees principals:

En aquest fragment Hume asegura que allò que guia els actes morals són els sentiments i no la raó. És a dir, el fi últim és la satisfacció d'aquests sentiments. Els sentiments són allò, doncs, que fonamenta la moral.

2. Títol: Una ètica sentimental

3. Segons Hume la moral no es fonamenta propiament en les bases del empirisme, és a dir, el coneixement empirista de la realitat ens permet saber com és el món però no com hauria de ser des del punt de vista moral. La percepció de la realitat, diu, no pot fonamentar valors morals.
Així doncs, les distincions morals tampoc no es deriven de la raó perquè si fos així, observa Hume, sent les persones éssers racionals, tots tindriem els mateixos principis morals i no és així.
Per tant, és el sentiment allò que fonamenta la moral, en paraules del pensador "la moral se sent més que es jutja". Tanmateix, doncs, allò que considerem "bo" és allò que ens genera un sentiment d'aprovació i per contra, allò "dolent" ens proboca un sentiment de rebuig.
Bondat o malicia, per consegüent, són sentiments subjectius, no descriuen qualitats de les coses o accions sinó l'expressió subjectiva d'aquestes sobre nosaltres. Els homes decideixen actuar moralment perque la vida bona produeix satisfacció.
Per últim, considerem utilitatista la moral de Hume en tant que defensa que els comportaments que desencadenen l'aprovació tenen en comú la utilitat, que provoca grat: Allò útil és allò que beneficia algú, però també allò que beneficia als altres.

Activitat 22

2010-04-29T13:03:00.000-07:00

1. Idees principals:

En aquest fragment Hume fa una crítica del principi de causa-efecte, un tema molt recorrent en la història del pensament. Per fer la seva crítica posa l'exemple d'una bola de billar. Quan una de les boles empeny l'altre, aquesta darrera és moguda. Després de molt veure que sempre que una bola impacta amb una altra la segonoa es mou, tendim a generalitzar dient que sempre que es produeix aquest fenòmen el resultat és que la bola 2 és mou, però certament, segons Hume, ens estem adelantant al fets.

2. Títol: El costum produeix creença

3. Hume va criticar la idea de causa efecte com a connexió necessària entre dos fenòmens continguts espaciotemporalment. Va criticar doncs, que aquesta connexió fos considerada necessaria, ja que per a ell una determinada causa no té necessariament que ser seguida per aquell altre determinat efecte.
Ell descarta que la relació causa-efecte sigui una relació d'idees. No es pot coneixer la relació entre una causa i un efecte "a priori", sinó que només es pot conèixer "a posteriori", és a dir, a través de l'experiència. No obstant, l'experiència, segons Hume, no asegura que de una determinada causa es produeixi un determinat efecte, si bé ens mostra que d'un cert fet succeeix regularment a un altre, no podem tenir coneixements de fets futurs, perquèno tenim impressions del futur. D'altra banda, l'efecte no està contingut en la causa, l'enteniment pot concebre multitud d'efectes distints no contradictoris i per tant possibles.
Amb aquestes reflexions, doncs, Hume deixa invalidat el principi de causalitat establert per Aristòtil segons el qual tot té una causa, ja que "causa" esdevé ara un concepte buit al qual no correspón cap impressió.

Pojecte 6

2010-04-23T13:01:00.000-07:00

Projecte5

2010-04-16T09:01:00.000-07:00

Aquest és el meu power point sobre el pensament de Sant Tomàs d'Aquino. Espero que us agradi.

Tomasuno

View more presentations from andrea quintero .

David Hume - Instrumentalismo y Nihilismo (Cap. 18 - Doctor Mostaza Cin...

2010-04-14T15:35:00.000-07:00

En aquest vidio sobre Hume podem trobar un molt bon resum de la vida i la obra d'aquest gran empirista. Una altra manera de repasar per l'exàmen! Espero que us agradi.

Activitat 21

2010-04-14T11:26:00.000-07:00

TEXT DE HUME

1. Idees principals:

En aquest fragment Hume estableix la distinció entre impressions i idees. Sobre les primeres construirà el seu pensament, basat en una filosofia que ell anomena "fàcil", és a dir, basada en el home i el seu comportament. Les impressions són les percepcions sensibles dels objectes, mentre que les idees son la imatge mental d'aquestes.

2. Títol: percepcions i records

3. El pensament de Hume es fonamenta en teories empiristes, és a dir, ell va defensar que el coneixement de quelcom ha de partir dels sentits com a única font fiable de saber o realitat. A més a més, com s'aprecia al fragment,fa una distinció entre dos tipus de filosofia: la fàcil i l'abstracta.La filosofia abstracta pren com a objecte les questions ideals i es correspon amb la metafísica; la filosofia fàcil, per contra, es centra en l'estudi del comportament humà i per consegüent, Hume considera que ha de preocupar-se pel coneixement d'aquest a través dels sentits, que al seu parer és la forma de coneixement més evident. Aquesta darrera filosofia, doncs, és la que ocuparà al pensador.

Una altra distinció que realitza en el text és la separació entre idees i impressions. La principal diferència entre ambdues és la vivesa amb la que aquestes es presenten a la ment. Les impressions són captades directament pels sentits i se'ns presenten amb més vivesa i intensitat. Les idees esdevenen còpies febles de les impressions, molt semblants a aquestes però molt menys intenses, ja que en són el record que a la ment se'ns configura. Hume considera necessari l'analisi de les impressions i sobre aquestes aixeca tota la seva teoria.

4. La més clara antítesi de la concepció de Hume és la de Plató. Mentre el grec defensava, doncs, que els objectes del coneixement havia de ser justament la idea, ja que la contemplació d'aquesta significava l'arribada almés vàlid coneixement, Hume anteposa clarament la impressió, més pròxima al sentit i, per tant, més propera al coneixement i més vàlida.

Projecte 4: Resum del pensament tomista.

2010-04-07T12:46:00.000-07:00

Sant Tomàs va establir, primerament, una clara distinció entre fe i raó. A seu parer, a les veritats revelades només s'hi podria accedir mitjançant la fe però era necessària una concordança entre aquesta i la raó. Així doncs, va encaminar la seva filosofia cap a la demostració necessària de l'existència de Déu.

Per verificar la preposició "Déu existeix", va partir de l'estudi del efectes per determinar doncs la certesa de la causa, que en aquest cas seria l'existència de Déu com a necessària, i va deixar-nos així un dels grans legats de la història del pensament: les cinc vies tomistes. Aquestes conclouen la qualificació de Déu com a principi de moviment, primera causa, ésser necessari, model màxim i màximament intel·ligent.

Partint d'aquestes conclusions causals, per al filòsof és evident deduir que ha estat Déu mateix el creador del món a partir del no-res en un acte lliure impulsat per la perfecció divina.

Uns altres aspectes del pensament que preocupen a Sant Tomàs són, d'altra banda, l'antropologia i el coneixement, sobre els quals elabora dues teories.

En quant el primer aspecte, considera l'ànima fonament del cos i defensa una unió substancial entre ambdós, així com que l'ànima esdevé immortal.

Sobre el coneixement, la més important aportació del filòsof es la concepció del coneixement a través dels sentits.

Darrerament, en la seva ètica, Sant Tomàs ens diu que la màxima aspiració humana és la felicitat i que la primera idea ètica que capta l'intel·lecte és la idea de bé,en tant que en relació amb aquesta es desenvolupa el comportament humà.

Activitat 21

2010-02-24T14:40:00.000-08:00

1. Idees principals:

En aquest text Descartes es planteja l'existència de les coses materials que guarden necessariament, segons l'autor, una ralació fonamental amb la geometria.

D'altre banda introdueix que les coses materials, nosaltres no les veiem tal com són sinó desde una perspectiva diferent, percebin-les com se'ns mostren i no com són exactament. I a partir d'aquí caldrà trobar la causa de la matèria.

2. Títol: Les causes de la matèria.

3. Anàlisis:

Per poder demostrar que les coses existèixen en si mateixes, primer cal preguntar-se, segons diu el text 12 de Descartes, quina pot ser la seva causa. Les idees que causen el efectes doncs, hauran de procedir d'una realitat diferent a la meva, d'una realitat en si mateixa en la qual hi hagi un coneixement objectu capaç de produïr les coses materials. Partint de la concepció que nosaltres no podem percebre les coses tal com són, sinó com se'ns presenten, l'autor descarta la possibilitat de que sigui Déu qui les crea, donat que ens estaria enganyant fent-nos veure aparensçes no reals de els coses en si mateixes.

Activitat 20

2010-02-23T14:29:00.000-08:00

Puc pendre consiència del jo?

En la meva opinió, si de quelcom podem tenir certesa és de la nostra pròpia existència. El "jo" es el punt sobre el qual analitzem tot el nostre entorn, les nostres accións i tot allò que ens envolta, les relacions amb els demés, etc...

Podem tenir certesa de la nostra existència pel fet- tal com diu Descartes i com van introduïr abans altres filòsofs- que pensem, pensem el que pensem, ens equivoquem o fins i tot si pensem que no pensem, ja estem pensant, el nostre cap funciona i nosaltres ho podem percebre, per tant, allò que millor coneixem, allò que és indubtable és que ens sentim i ens coneixem plenament, i en el punt en que coneixes quelcom plenament, vol dir que això existeix. Per aquest motiu tota la resta de coses que ens envolten són dubtables, perquè no les coneixem plenament, mai les coneixerem com coneixem que estem pensant, que estem caminat, que estem escoltant música i que estem existint.

Activitat 19

2010-02-23T14:16:00.000-08:00

Les regles del mètode

1. Idees principals:

En aquest text René Descartes presenta les quatre regles a través de les quals, segons la seva filosofia, podrem adquirir el coneixement de la veritat.

Ens parla, doncs, de seguir un acurat procés començant per l'ocupament en les idees que més pssibilitats tenen d'ésser certes i sotmetent-les posteriorment a l'estudi de les dificultats que se'ns presenten en aquestes, a partir de l'anàlisi. Tot seguit, caldrà iniciar una revisió dels pensaments i idees obtengudes, des de les més simples a les mes complexes, i per acabar, tornar a fixar-se en les conclussions per procurar no deixar-se cap punt a tractar.

2. Títol: De l'ordre del pensament a la veritat

3. Anàlisi:

Segons Descartes, per arribar a la veritat és fonamental servir-se del bon ús de la raó i per aplicar aquesta darrera les persones em de servir-nos de los mètodes fonamentals, la intuició i la deducció, amb la que a partir de tot un seguit d'intuicions obtenim conclussions que ens porten a nous coneixements. Ara bé, per guiar la raó, l'autro proposa l'elavoració d'un mètode apte per aquest fí, les regles del qual siguin poques i sencilles- però "molt estrictament observades"- per tal que es puguin complir, indiquin la manera com em d'utilitzar intuició i deducció i que, a més, promoguin l'incondormisme en vers l'assoliment de veritats.

Segons aquestes màximes, Descartes elavorà les quatres regles del mètode, que en aquest fragment ens explica: Evidència, anàlisi, síntesi i revisió i anomenació.

2010-02-23T14:13:00.000-08:00

He trobat aquest vidio sobre la vida i obra de Sant Tomàs, que considero molt interessant.

Projecte 3

2010-02-23T13:46:00.000-08:00

Influències en Sant Tomàs d'Aquino

-> Filosofia grega:
· Plató: Pren la doctrina de la participació per explicar la relació entre Déu i les criatures.
· Heràclit i la filosofia estoica: la llei natural "logos"
· Aristòtil: D'ell va pendre les influències més importants, però va fer servir les seves teories sobre tots els aspectes adaptant-los a la concepció cristiana.

-> Filosofia de l'Edat Mitjana:
· Pensament musulmà:
- Avicena: la seva distinció entre esència i existència.
· Pensament jueu:
- Mamònides: La defensa de la creació del món a partir del no res i la forma de comprendre la relació entre fe i raó.
·Pensament cristià:
- Els textos fonamentals del cristianisme: La Biblia i els Decrets dels Concilis i els Papes
- Sant Agustí: En la relació dels atributs de Déu, la idea de la creació i les tesis de l'inmaterialitat de l'ànima.
- Boecio: En els aspectes neoplatonics de les seves obres i els conceptes de participació.
- Sant Alberto Magno: El va introduïr en el coneixement de Aristòtil i li va mostrar la possiblitat de fer d'ell una lectura compatible amb el dogma cristià

Activitat 18

2010-02-23T13:23:00.000-08:00

Qui és més coherent, Sant Anselm o Sant Tomàs?

En la meva opinió Sant Tomàs és molt més coherent que Sant Anselm i a més també hi estic més d'acord. Comparteixo la seva idea de que tot i que em de pensar a través de la raó i sobre aquesta emetre els judicis, també cal que acceptem que hi ha coneixements als quals la raó no ens acostarà mentre que sí la fe i que par arribar al coneixement de certs aspectes, cal que creguem.

En canvi, em sembla força absurda l'explicació que proposa Sant Anselm. En la meva opinió el fet que poguem parlar de Déu no té res a veure amb el fet que aquest existeixi. Considero que,el moment que dos persones s'entenen quan parlen de Déu, bé donat per el l'entorn cultural, no pas perquè sigui una idea innata. Si fessim l'experiment de tancar una persona des del seu neixement i mantenir-lo aïllat de tot contacte cultural, de ben segur, quan aquesta persona, en una edat adulta, prengués contacte amb els demés i aquests li parlessin de Déu, ell no comprendria pas a què s'estàn referint. Per molt que coneixés l'idioma en que es comuniquen, si mai no ha tingut la idea inculcada d'un ésser creador, no hi ha cap motiu pel qual aquesta persona el pugui conèixer.

Activitat 17

2010-02-23T12:43:00.000-08:00

El temps va ser creat en el món.

1. Idees principals:

En aquest text, Sant Agustí d'Hipona, ens desmenteix, en primer lloc, que el món fos creat en set dies, donat que el temps mateix no existeix fins al punt que la terra és creada. De tot això s'en deriva el fet que Déu és quelcom intemporal, immutable i sinònim de passat, present i futur.

2. Títol: El temps sorgeix de la creació del món.

3. Anàlisi:

La idea que ens transmet el text és la idea d'un ésser creador, que és el principi de tot però que alhora no es pot considerar anterior en tant que és, en realitat, continu, té una existència paral·lela a la nostra i infinita en la qual l'existència no segueix el curs de cap "cronometre". Ell simplement és, i és en la seva eternitat mentre el món és finit, i té començament i final.

4. Comparació:

Podem comparar el Déu que ens presenta Sant Anselm amb el "logos" de Heràclat; segons aquest, el "logos" és la llei universal que regula els canvis i que és l'únic que romàn etern i immutable, de la mateixa manera que Déu. D'altre banda, podem entendre Déu com una idea suprema que arreplega totes les idees platòniques i que reuneix les mateixes característiques (universal, etern, immutable, necessari....) però alhora creador i no sols creador sinó també ordenador, és a dir, és, parlant platònicament, el bé i el Demiürg, que crea objectes o elements sensibles a partir dels seus coneixements de tots els conceptes bells i bons.

Activitat 16

2010-02-23T12:17:00.000-08:00

Carta a Meneceu

1. Idees principals:

El text d'Epicur ens parla sobre el cos, sobre la satisfacció de les necessitats d'aquest, els plaers que cal aconseguir, per tal d'arribar a la felicitat.

Sent aquest l'objectiu de l'existència, la felicitat entesa com a satisfacció del cos, Epicur distingeix el bé com el plaer i el mal com el dolor. A partir d'aquí l'autor classifica els plaers i justifica els innecessaris com a ajut per ésser més feliç.

2. Títol: El plaer: clau per la felicitat

3. Anàlisi:

Segons l'autor, el plaer i el dolor són els dos principis de la vida. Centrant la seva filosofia en la recerca de la felicitat, Epicur observarà que aquesta es basa, fonamentalment, en l'obtenció de plaer i, per tant, en l'absència de dolor.

Ara bé, tot plegat, no vol dir, segons l'autor, què tot els nostres actes s'hagin de moure per l'obtenció del plaer momentani, sinó que hem de servir-nos de la nostra capacitat per tal de saber escollir per nosaltres mateixos quins són els plaers realments duradors i satisfactoris i fer d'aquests el nostre objectiu, tot i que aixó signifiqui la renúncia a uns altres.

També cal, per tant, classificar els plaers en necessaris i vans, quins són , doncs, els fonamentals i quins altres són un mer alicient per a la felicitat.

4. Comparació:

La concepció epicurista és perfectament comparable amb molts pensaments, ja que les seves idees resultent totalment innovadores i revolucionaries. Per exemple, el podem posicionar contrari a Plató en tant que aquest darrer centra la felicitat en el cultiu de l'ànima, mentre que Epicur ho fà en la satisfacció del cos.

Activitat 15

2010-02-23T12:06:00.000-08:00

Què va ser primer, l'ou o la gallina?

Resulta força difícil donar resposta a aquesta vella pregunta de la humanitat.

Que fou abans? Potser de cop i volta va néixer una gallina i va ser aquesta la que es reprodruí creant la nova espècie?

Recurrint a la lògica això sembla força improbable. D'una banda, haurien d'haver aparegut del no res no només una gallina, sinó que també un gall per fecundar-la i donar lloc als ous, és a dir, dos nous éssers haurien d'haver estat creats a partir de res i una creació semblant, només, al meu parer, podria estar obra de quelcom diví.

A partir d'aquesta idea i intentant trobar una resposta més encertada i demostrable, considero, fent ús de la raó i l'evidència, que primer va ser l'ou.

Segons aquesta teoria, per així dir-ho, una parella d'una altre espècie va fecundar un ou, que per adaptar-se millor al medi, desembolupà característiques diferens a les dels seus progenitors, a la vegada, aquesta nova au, posà més tard altres ous amb noves característiques i així sucsesiva,ent fins que els nous animals que nasqueren no tenien ja gairebé res en comú amb els seus progenitors.

Aquesta explicació és basa en la conegudíssima teoria darqiniana de l'evolució. Neixen noves espècies a partir d'unes altres ja existens a causa dels canvis o mutacions en els nous individus.

2010-02-23T12:04:00.000-08:00

Activitat 14

2010-02-23T11:38:00.000-08:00

Amb qui t'identifiques més, amb Plató o Aristòtil?

Activitat 13

2010-01-20T12:27:00.000-08:00

Comentari del fragment 2 del Fedó

1. Idees principals:

Podem resumir tot el fragment del Fedó en una idea bàsica, que és la que argumenta la concepció platònica de la immortalitat de les ànimes: l'idea de la successió de contraris. Segons això, donat que el contrari a la mort és la vida, la mort serà l'origen d'aquesta, de la mateixa manera que la vida és l'origen de la mort. Quan el cos mor, doncs, a l'ànima, seguint la regla dels contraris, li correspon la vida, i és per això que esdevé immortal.

2. Títol: Mor per viure

3. Anàlisi:

Aquest fragment, que correspon a un diàleg del Fedó en el que participin Sòcrates i Cebes, primerament es parla del mite o la creença que a l'ànima, després de la mort, li correspon restar a l'Hades, on patirà càstig si ho mereix o pel contrari serà feliç.
Plató, de la mà de Sòcrates, doncs, argumenta a través del concepte de la lluita de contraris i la successió de contraris, el fet que l'ànima és immortal, alhora que rebutja la creença en l'Hades i accepta la transmigració de l'ànima, ja que segons aquesta llei, la mort generarà vida, de la mateixa manera que aquesta esdevindrà la mort del cos.

4. Comparació:

El concepte dels contraris, la lluita entre els quals dóna lloc a l'harmonia, l'introduïu el presocràtic Heràclit, que defensava alhora el foc com el principi vital donat que representa aquesta contrarietat, és a dir, el món s'apaga i s'encén. La seva és, doncs, la mateixa idea que recupera Plató: el món sorgeix de la guerra dels contraris ja que tot es regeix per aquesta llei, el que està encès romandrà apagat, de la matixa manera que el que està viu esdevindrà mort i a la inversa.

Activitat 12

2010-01-20T11:56:00.000-08:00

Comentari del fragment 1 del Fedó

1. Idees principals:
En aquest fragment del Fedó, Plató ens parla de la unió accidental entre cos i ànima, i la mostra com quelcom negatiu, ja que el cos actua com a presó i no deixa que l'ànima pugui arribar al món intel·ligible, que és, de fet, el seu lloc natural. El cos ens distrau, doncs, en la recerca d'aquests coneixements i se'ns deixa emportar per desitjos i altres sentiments que actuen a mode d'obstacle, allunyant-nos de la veritat.

2. Títol: Fortalesa de l'ànima per arribar a la ciència.

3. Anàlisi:

Plató estableix una clara relacio entre el món intel·ligible i l'ànima d'una banda i el món sensible i el cos d'una altre.
El cos, sensible i dèbil, exposat i influenciat pels sentiments, els paranys del món terrenal, impedeix que l'ànima, que tendeix al món intel·ligible i que es troba empresonada en una aparença imperfecta que no lo correspon, accedeixi als coneixements que per la seva naturalesa li pertoquen.
Segons Plató, per arribar a aquests coneixements cal que l'ànima ascendeixi des de la "realitat" que percebem (les suposicions i creences, és a dir, l'opinió), fins al més alt grau de la ciència, que suposa ja el coneixement de les idees i el de la més pura entre totes aquestes, la idea del bé.
Ara bé, aquest coneixement només pot ser adquirit per quelcom pur com l'ànima i el problema esdevé quan, en vida, el cos, impur per definició, no deixa que l'ànima trobi el seu mode corresponent i la seva perfecció absoluta per tal d'arribar a la ciència.

4. Comparació:

Aquesta concepció platònica del dualisme entre ànima i cos pot relacionar-se clarament amb l'establerta pels pitagorics, que també consideraven el cos una mena de presó de l'ànima.
D'altre banda, el text introdueix l'aspecte del coneixement, el coneixement de les idees que el cos no deixa adquirir a l'ànima i que figura el coneixament vertader, comparable a la via de la veritat de Parmènides, sinó que ens reté en els coneixements terrenals i mediocres, una mena de via de l'opinió, introduïda també per aquest autor.

Projecte 2

2009-11-20T11:18:00.000-08:00

Context històric en el que visqué Sant Tomàs d'Aquino

El segle XIII va ser una època d'expansió econòmica; les ciutats gaudien de prosperitat i es van construir les grans catedrals gòtiques. En l'àmbit polític va sorgir la polèmica entre els reis i el papat sobre si el poder seglar havia de sotmetre's a l'eclesiàstic.

És també el període d'apogeu de l'Escolàstica, que es desenvolupa en les universitats. Una de les universitats més actives va ser la de París, famosa pels estudis de teologia, on hi havien mestres d'arreu del món i on a més s'estudiven nous manuscrits. Va ser en aquesta universitat on estudià Sant Tomàs, que obtengué el rau de mestre i una càtedra l'any 1256.

Per mitjà de les universitats va tenir lloc la recepció i l'estudi de textos grecs, sobretot d'Aristòtil, i àrabs, com els comentaris d'Averrois. L'accés als textos va ser possible gràcies a l'intercanvi cultural que va sorgir a través d'escoles de traductors com la de Toledo i també com a conseqüència de les croades. El sitema educatiu va millorar-se molt i començà a utilitzar mètodes didàctics universitaris que donaven més importància a l'estructura i el domini de la dialèctica.

En aquells moments van fundar-se també dos nous ordes religiosos: els franciscans (que es van concentrar en la predicació) i els dominics (dedicats a l'ensenyament), a aquesta darrera orde pertanyia Sant Tomàs.

A les acaballes del segle, van produir-se disputes entre els dialèctics, que aplicaven les regles de la lògica a la teologia, i els antidialèctics, que opinaven que lús de la lògica era perjudicial per a la fe. Quan Sant Tomàs va tornar a impartir classes a la Universitat de París l'any 1269 aquestes polèmiques ere molt habituals.

Activitat 11

2009-11-20T11:13:00.000-08:00

Esquema del Fedó

2n. Trimestre. Activitat 10

2009-11-20T10:59:00.000-08:00

Text 12. Plató

1. Idees principals:

En aquest text Plató ens argumenta la seva teoria de la reminiscència. Segons el text, doncs, i la teoria, el lloc natural de l'ànima és el món de les idees, el món intel·ligible, el qual a pogut comprovar abans de lligar-se al cos. Un cop efectiva aquesta unió, però, l'ànima oblida en gran mmesura els seus coneixements anteriors, però encara manté alguns records que se'ns presenten gràcies a la dialèctia i al contacte amb els objectes sensibles que participen de l'idea universal.

2. Títol: Fomentar el record

3. Anàlisi

La teoria de la reminiscència, exposada en la teoria de les idees, una de les quatre vias per accedir al coneixement de les idees, contant amb la catarsi, l'amor i la dialèctica. L'ànima, al contrari que el cos, és immortal, transmigra d'un cos a l'altre i a més, és natural del món de les idees, per tant, abans de restar lligada al cos, les ha contemplades, però un cop unides, les oblida. Aquesta amnèsia, però, no és completa, sinó que en cert grau, l'ànima recorda les idees, que a nosaltres se'ns presenten com innates. Per tal d'impulsar aquest record, calen la dialèctica i el contacte amb els objectes sensibles que participen d'una idea en qüestió, és a dir, per recordar l'idea de la bellesa serà necessari, d'una banda, el fet de contrastar la meva visió d'aquesta amb altres, a través de la dialèctica, i d'altra banda, que estigui en coctacte amb coses belles sensibles que em suscitin aquesta idea.

4. Comparació

La concepció platònica de la immortalitat de l'ànima ens recorda a la teoria de Pitàgores, que considerava l'ànima quelcom empressonat en el cos però amb existència infinita després de la mort d'aquest, segons ell, l'ànima transmigrava d'un cos a un altre en el primer alè d'un nedó. Plató accepta, doncs, aquetsa immortalitat i aquest dualisme entre cos i ànima que introdueix el pitagorisme. D'una altra banda, Plató s'oposa als sofistes en tant que aquets primerament, neguen l'existència de veritats i coneixements vàlids per a tothom, però Sòcrates supera aquesta concepció i posteriorment el seu deixeble hi introdueix la teoria del coneixement.

Activitat 9

2009-11-11T16:00:00.000-08:00

Vigència del mite de la caverna a l'actualitat

Al meu parer el mite de la caverna es troba molt present a l'actualitat. En el Estat en el que visc, jo mateixa molts cops m'he sentit presa d'una mena de muntatge creat per les altes esferes del govern.
No es difícil en absolut sentir-se així en un país on cada dia és noticia l'engany d'un polític diferent. Des de dalt, aquells que nosaltres mateixos escollim per dirigir el nostre país fent-los responsables de tot quant ens interessa aprofiten el seu poder per intentar fer-nos creure que tot funciona bé i que no hi ha cap problema. Les informació que ens donen al poble no és més que la que nosaltres volem sentir. Al telenotícies les seccions que parlen de política acostumen a amagar els detalls més escabrosos de les accions governamentals mentre ens expliquen els detalls més morbosos els successos quotidians per tal de mantenir-nos distrets amb qualsevol cosa, per tal de que no pensem ni ens amoïnem mentre els dirigents van fent al seu parer. Vivim doncs en una ciutat-caverna en la qual només veiem les ombres i aparences de les qüestions que, per viure en democràcia, tenim dret a conèixer al cent per cent. Som, també en moltes ocasions necis ciutadans-presoners que molts cops decidim tancar els ulls i fer que sí amb el cap per tal de no complicar-nos més l'existència. És el sol del mon de les idees la veritat a la que no ens permeten l'accés i que molts cops la nostra estupidesa ni tan sols ens dona la inquietud de conèixer.

Activitat 8

2009-11-11T15:02:00.001-08:00

Comentari del mite de la caverna

El mite de la caverna es una al·legoria de Plató que fa referència la la situació de l'ésser humà en front el coneixement i apareix al setè llibre de la república ( etapa de maduresa).Aquest mite ens acosta la idea platònica de l'existència de dos mons, el de les idees (al que podem arribar mitjançant la raó) i el dels sentits o aparences, en el qual nosaltres som i coneixem través dels sentits i percepcions.

Aquest mite explica que hi ha una caverna on uns presoners resideixen lligats. Aquests presoners només tenen al davant una paret en la que veuen projectades les ombres d'uns objectes que uns homes passegen rere el mur on ells són lligats. Les ombres d'aquestes figures són l'únic que veuen i coneixen el presoners i aquests, per tant consideren que les ombres que veuen son d'objectes reals i no figures.

Un dels homes apressats i lligats aconsegueix escapar-se i sortir a fora de la caverna, primer té moltes dificultats per adaptar-se a la llum i es dirigeix als reflexos de les coses que hi ha en l'aigua, poc a poc mira els objectes directament i finalment por dirigir la vista al sol. Un cop aprecia la bellesa d'aquest nou món, el presoner escapat torna a la caverna per informar als seus companys però aquests no accepten el que diu i no es deixen alliberar.

En aquest mite els éssers humans som els presoners que vivim a la caverna, que representa el món dels sentits i només veiem les ombres des objectes, és a dir, les aparences.El presoner que fuig és el filòsof que busca conèixer l'altre món a pesar del dolor i esforç que això representa i que després aurá de guiar als altres presoners. El mon al qual s'enfronta és de les idees, poc a poc va descobrint totes elles i finalment descobreix el sol, que representa la idea jeràrquicament més important per a Plató, la idea del Bé, que és la més difícil de conèixer i per tant, al mite, la que més costa de mirar pel presoner fugit.

Activitat 7

2009-11-11T14:58:00.000-08:00

EL MITE DE LA CAVERNA DE PLATÓ

I - Y a continuación -seguí-, compara con la siguiente escena el estado en que, con respecto a la educación o a la falta de ella, se halla nuestra naturaleza.Imagina una especie de cavernosa vivienda subterránea provista de una larga entrada, abierta a la luz, que se extiende a lo ancho de toda la caverna, y unos hombres que están en ella desde niños, atados por las piernas y el cuello, de modo que tengan que estarse quietos y mirar únicamente hacia adelante, pues las ligaduras les impiden volver la cabeza; detrás de ellos, la luz de un fuego que arde algo lejos y en plano superior, y entre el fuego y los encadenados, un camino situado en alto, a lo largo del cual suponte que ha sido construido un tabiquillo parecido a las mamparas que se alzan entre los titiriteros y el público, por encima de las cuales exhiben aquellos sus maravillas.
- Ya lo veo-dijo.
- Pues bien, ve ahora, a lo largo de esa paredilla, unos hombres que transportan toda clase de objetos, cuya altura sobrepasa la de la pared, y estatuas de hombres o animales hechas de piedra y de madera y de toda clase de materias; entre estos portadores habrá, como es natural, unos que vayan hablando y otros que estén callados.
- ¡Qué extraña escena describes -dijo- y qué extraños prisioneros!
- Iguales que nosotros-dije-, porque en primer lugar, ¿crees que los que están así han visto otra cosa de sí mismos o de sus compañeros sino las sombras proyectadas por el fuego sobre la parte de la caverna que está frente a ellos?
- ¿Cómo--dijo-, si durante toda su vida han sido obligados a mantener inmóviles las cabezas?
- ¿Y de los objetos transportados? ¿No habrán visto lo mismo?
- ¿Qué otra cosa van a ver?
- Y si pudieran hablar los unos con los otros, ¿no piensas que creerían estar refiriéndose a aquellas sombras que veían pasar ante ellos?
- Forzosamente.
- ¿Y si la prisión tuviese un eco que viniera de la parte de enfrente? ¿Piensas que, cada vez que hablara alguno de los que pasaban, creerían ellos que lo que hablaba era otra cosa sino la sombra que veían pasar?
- No, ¡por Zeus!- dijo.
- Entonces no hay duda-dije yo-de que los tales no tendrán por real ninguna otra cosa más que las sombras de los objetos fabricados.
- Es enteramente forzoso-dijo.
- Examina, pues -dije-, qué pasaría si fueran liberados de sus cadenas y curados de su ignorancia, y si, conforme a naturaleza, les ocurriera lo siguiente. Cuando uno de ellos fuera desatado y obligado a levantarse súbitamente y a volver el cuello y a andar y a mirar a la luz, y cuando, al hacer todo esto, sintiera dolor y, por causa de las chiribitas, no fuera capaz de ver aquellos objetos cuyas sombras veía antes, ¿qué crees que contestaría si le dijera d alguien que antes no veía más que sombras inanes y que es ahora cuando, hallándose más cerca de la realidad y vuelto de cara a objetos más reales, goza de una visión más verdadera, y si fuera mostrándole los objetos que pasan y obligándole a contestar a sus preguntas acerca de qué es cada uno de ellos? ¿No crees que estaría perplejo y que lo que antes había contemplado le parecería más verdadero que lo que entonces se le mostraba?
- Mucho más-dijo.
II. -Y si se le obligara a fijar su vista en la luz misma, ¿no crees que le dolerían los ojos y que se escaparía, volviéndose hacia aquellos objetos que puede contemplar, y que consideraría qué éstos, son realmente más claros que los que le muestra .?
- Así es -dijo.
- Y si se lo llevaran de allí a la fuerza--dije-, obligándole a recorrer la áspera y escarpada subida, y no le dejaran antes de haberle arrastrado hasta la luz del sol, ¿no crees que sufriría y llevaría a mal el ser arrastrado, y que, una vez llegado a la luz, tendría los ojos tan llenos de ella que no sería capaz de ver ni una sola de las cosas a las que ahora llamamos verdaderas?
- No, no sería capaz -dijo-, al menos por el momento.
- Necesitaría acostumbrarse, creo yo, para poder llegar a ver las cosas de arriba. Lo que vería más fácilmente serían, ante todo, las sombras; luego, las imágenes de hombres y de otros objetos reflejados en las aguas, y más tarde, los objetos mismos. Y después de esto le sería más fácil el contemplar de noche las cosas del cielo y el cielo mismo, fijando su vista en la luz de las estrellas y la luna, que el ver de día el sol y lo que le es propio.
- ¿Cómo no?
- Y por último, creo yo, sería el sol, pero no sus imágenes reflejadas en las aguas ni en otro lugar ajeno a él, sino el propio sol en su propio dominio y tal cual es en sí mismo, lo que. él estaría en condiciones de mirar y contemplar.
- Necesariamente -dijo.
- Y después de esto, colegiría ya con respecto al sol que es él quien produce las estaciones y los años y gobierna todo lo de la región visible, y que es, en cierto modo, el autor de todas aquellas cosas que ellos veían.
- Es evidente -dijo- que después de aquello vendría a pensar en eso otro.
- ¿Y qué? Cuando se acordara de su anterior habitación y de la ciencia de allí y de sus antiguos compañeros de cárcel, ¿no crees que se consideraría feliz por haber cambiado y que les compadecería a ellos?
- Efectivamente.
- Y si hubiese habido entre ellos algunos honores o alabanzas o recompensas que concedieran los unos a aquellos otros que, por discernir con mayor penetración las sombras que pasaban y acordarse mejor de cuáles de entre ellas eran las que solían pasar delante o detrás o junto con otras, fuesen más capaces que nadie de profetizar, basados en ello, lo que iba a suceder, ¿crees que sentiría aquél nostalgia de estas cosas o que envidiaría a quienes gozaran de honores y poderes entre aquellos, o bien que le ocurriría lo de Homero, es decir, que preferiría decididamente "trabajar la tierra al servicio de otro hombre sin patrimonio" o sufrir cualquier otro destino antes que vivir en aquel mundo de lo opinable?
- Eso es lo que creo yo -dijo -: que preferiría cualquier otro destino antes que aquella vida.
- Ahora fíjate en esto -dije-: si, vuelto el tal allá abajo, ocupase de nuevo el mismo asiento, ¿no crees que se le llenarían los ojos de tinieblas, como a quien deja súbitamente la luz del sol?
- Ciertamente -dijo.
- Y si tuviese que competir de nuevo con los que habían permanecido constantemente encadenados, opinando acerca de las sombras aquellas que, por no habérsele asentado todavía los ojos, ve con dificultad -y no sería muy corto el tiempo que necesitara para acostumbrarse-, ¿no daría que reír y no se diría de él que, por haber subido arriba, ha vuelto con los ojos estropeados, y que no vale la pena ni aun de intentar una semejante ascensión? ¿Y no matarían; si encontraban manera de echarle mano y matarle, a quien intentara desatarles y hacerles subir?.
- Claro que sí -dijo.
III. -Pues bien -dije-, esta imagen hay que aplicarla toda ella, ¡oh amigo Glaucón!, a lo que se ha dicho antes; hay que comparar la región revelada por medio de la vista con la vivienda-prisión, y la luz del fuego que hay en ella, con el poder del. sol. En cuanto a la subida al mundo de arriba y a la contemplación de las cosas de éste, si las comparas con la ascensión del alma hasta la. región inteligible no errarás con respecto a mi vislumbre, que es lo que tú deseas conocer, y que sólo la divinidad sabe si por acaso está en lo cierto. En fin, he aquí lo que a mí me parece: en el mundo inteligible lo último que se percibe, y con trabajo, es la idea del bien, pero, una vez percibida, hay que colegir que ella es la causa de todo lo recto y lo bello que hay en todas las cosas; que, mientras en el mundo visible ha engendrado la luz y al soberano de ésta, en el inteligible es ella la soberana y productora de verdad y conocimiento, y que tiene por fuerza que verla quien quiera proceder sabiamente en su vida privada o pública.
- También yo estoy de acuerdo -dijo-, en el grado en que puedo estarlo.

________________________________________________

A més a més

El següent vidio explicatiu resumeix perfectament el mite de la caverna de Plató:

Activitat 6

2009-11-11T14:54:00.000-08:00

L'intel·lectualisme moral socràtic

"Sòc.-- La gent creu de la ciència que no té cap força, ni dirigeix ni comanda; ben lluny de considerar que té aquestes funcions, creu que àdhuc en l'home en qui existeix no és la ciència que comanda, sinó una altra cosa, adés la passió, adés el plaer, adés l'enuig, ara l'amor, sovint la temença, considerant la ciència, en resum, com un esclau, el qual fan anar d'una banda a l'altra totes les altres forces. ¿Et sembla a tu una cosa així, o bé et sembla que la ciència és quelcom de bell i capaç de comandar l'home, talment que aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena, perquè la ciència és per a l'home la millor auxiliar de l'enteniment?"

1. Idees principals:

En aquest fragment posat en boca de Socràtes, se'ns dóna la visió del filòsof envers el poble. Segons el darrer, la ciència no és quelcom important ni que calgui saber, donat que molts cops donem importància a altres qüestions que per a Socràtes romanen per sota de la ciència. Per a aquest la ciència guia a l'home i aquell que la coneix no troba altre solució més lògica i intel·ligent que obrar segons ella.

2. Títol:

Obrar segons la ciència delata intel·ligència.

3. Comentari:

Per a Sòcrates la ciència seria aquell equivalent am el seny. Per conèixer la ciència, la raó, cal ser assenyat i buscar el bé i el coneixement. Un cop doncs coneixem la ciència, deixem que aquesta sigui la guia de les nostres accions " perquè la ciència és per a l'home la millor auxiliar del coneixement".Perquè conèixer la ciència implica saber distingir entre el bé i el mal, i per tant, segons el filòsof, qui coneix el bé no actuarà mai segons el mal, sent així doncs virtuós aquell que ha arribat a la ciència i es dedica "governar" per ella.

Activitat 5

2009-11-11T14:53:00.000-08:00

Definició dels conceptes fonamentals per als sofistes

1- Naturalesa: engloba una realitat creada per a si mateixa i en si mateixa i configura una institució fonamental per al món que és desenvolupa segons el seu propi ritme i les seves propies lleis.

2- Llei: Les lleis s'oposen al concepte de natura, ja que son creades per les persones mateixes amb el fi d'organitzar-nos i establir l'harmonia en la convivència. Les lleis són creades segons els convenciments morals de cada grup.

3- Tècnica: És l´art de modificar o de produir quelcom real. La tècnica neix de la necessitat humana de millorar el que la natura ens proporciona per tal de satisfer les nostres necessitats.

4- Ciutat: És l'espai on es desenvolupa la vida i relacions humanes. Allò que ens impulsa a la ciutat és essencialment la necessitat humana de conviure amb els demés per tal de realitzar-nos individualment en harmonia envers l'entorn.

5- Llenguatge: El llenguatge i la necessitat de comunicació i discusió sobre les qüestions que ens afecten és una de les bases més importants de la democràcia. Els mateixos valors que han de regir els notres actes cal que siguin discutits previamet per ser a posteriori acceptats. Per a l'educació humana és fonamental el llenguatge.

6- Educació: Per que aquesta sigui possible és fonamental el llenguatge, mitjançant aquest les explicacions sobre les qüestions que ens comuniquen entren a la nostra ment.

7- Veritat: Té a veure amb alló que neguem o afirmem i està també lligada al llenguatge. En les societats predemocràtiques l veritat està lligada al poder. La veritat a de ser a partir d'aquí, demostrada i argumentada.

Projecte 1

2009-10-07T12:33:00.000-07:00

Sant Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino va neixer al Laci i va viure durant el segle XIII. Fou un dels filòsofs-teòlegs més important de l'edat mitjana. Dels seus estudis heretem importants bases per a la teologia cristiana, a més podem observar i estudiar gràcies als seus textos part del llenguatge i les idees aristotèliques.
Hi ha hagut pocs estudis de Sant Tomàs d'Aquino com a personatge històric, en part per l'interès de l'Església de presentar-lo com a personatge atemporal. Se sap que estudià amb Albert Magne, i que aquest influí notablement el seu pensament i també que va ser mestre a Roma, Bolònia i Nàpols.
Tomàs d'Aquino rebé també influències destacables de Plató , Agustí d'Hipona, Averrois i Maimònides. Respecte aquest punt, s'observen moltes similituds entre la Guia de perplexos de Maimònides, i la Summa contra gentiles, de Sant Tomàs, ja que ambdós estudis mostren la necessitat d'imposar un cert ordre davant als "desorientats".
Les seves obres més importants foren la Summa Theologica, on trobem diverses referències a la filosofia aristotelica, la Summa contra gentiles, ja esmentada, on s'elabora una defensa (apologètica) de la fe cristiana en contra dels àrabs, i el De ente et essentia.

Activitat 4

2009-10-07T12:28:00.001-07:00

És possible arribar a la veritat absoluta?

Per respondre una qüestió tan complexa com aquesta, al meu parer, cal primer preguntar-se sí existeix una veritat absoluta, és a dir: Existeix en realitat quelcom universal i omnipresent que en regeixi a tots? Què pot arribar a ser essencial per a l'existència de tot el que ens envolta?La resposta, penso jo, serà segur subjectiva.

Segons la nostra educació, segons les nostres creences, podrem concloure que aquest súmmum de tot és un o altre. Puc jo imposar la meva veritat als demés?Mai. I els que no creuen en la meva veritat, estan doncs equivocats? No ho crec.

Tothom actuem d'acord amb els nostres ideals, tots obrem segons creiem que podem arribar a la felicitat i a la veritat. Jo crec que existeix una absoluta veritat per a tots però que mai tots coneixerem i que si algú la arriba a conèixer, segurament els demés no l'acceptem.

Per a mi, la veritat absoluta és Déu. Ell és comú per a tots nosaltres, pot també considerar-se el primer origen de tot quant ens envolta i és l'únic etern de tot quant conec.

Però no puc arribar a ell. No puc arribar doncs a la màxima veritat del meu món. Perquè segons la religió que en parla, la pregaria pot acostar-me a Déu, però, aquesta religió, tot i jo em sento còmoda amb ella, ningú no m'assegura que sigui una ciència del tot certa. És a dir, existeixen múltiples religions sobre el meu Déu i sobre altres però totes han estat ideades per persones. Vull dir, que, jo conec de Déu el que la Bíblia en diu basant-se en el testimoni de Jesús i el que en diu l'Esglèsia, sé doncs de la seva pietat i del seu infinit amor per tots nosaltres, però per molt que jo m'esforçi, ell mateix només podrà donar-me fe per creure en ell, no podrà convèncer ningú de la seva existència mitjançant arguments. Tot i així per la fe que a mi m'ha donat, jo el considero la màxima veritat i intento arribar a ell obrant el millor que sé però parteixo del convenciment de que en vida no el coneixeré, i tampoc em cal necessàriament, perquè la intriga de saber què és la veritat es el que em mou a la reflexió, si soc conscient de que tinc la màxima veritat i de que la conec perfectament, cauré en un dogmatisme a partir del qual és absurd motivar-se en arribar més endavant.

Activitat 3

2009-10-07T12:24:00.000-07:00

Comentari fragments 1,2,3,4 i 5
de Parmènides

“Doncs, t'explicaré (tu escolta i recorda el relat) quines són les úniques vies de recerca pensables: l'una, que és no és no-ésser, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és ( perquè no és factible), ni ho pots pensar”.

“Perquè és el mateix pensar i ésser”'

“Mira amb fermesa les coses que, encara que lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l´ésser, ni dispersant-lo totalment per totes bandes segons l'ordre del món, ni reunint-lo.”

''És indiferent el lloc per on puc començar, ja que hi tornaré de bell nou.”

''Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t'ordeno que consideris. He de desviar-te doncs d'aquesta primera via de recerca i desprès d'aquella altra per la qual els homes ignorats caminen bicèfals; (...) són arrossegats, sords, i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l'ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix per a la qual el camí de totes les coses és regressiu.”

1. Idees principals:

En aquests fragments, Parmènides ens parla de l'ésser, entenent aquests com a realitat. Identifica l'existència de quelcom amb el pensament envers aquest, ja que quelcom que no és no pot ser pensat.Proposa dos opcions , una viable i l'altre no, la primera serà l'acceptació de la veritat i l'intent de conèixer l'ésser (partint de la no existència del no-ésser) i la segona l'intent de arribar al coneixement partint de l'existència del no-ésser. Ens parla en també a les línies que hem llegit d'algunes de les característiques de l'ésser, com l'homogeneïtat (arreu és igual i no canvia- el principi serà així doncs el mateix fi) i la inmobilitat ja que no té cap límit. Per últim cal destacar la insistència de Parmènides en que escollim el camí que ens duu al coneixement de l'ésser ja que és d'ignorants agafar cap altre coneixement i considerar existent quelcom que no comprengui l'ésser.

2. Títol: Un camí correcte per arribar al únic i perfecte ésser

3. Comentari:

En aquestes línies, doncs, Parmènides ens exposa el tema de l'"ésser", el més tractat a la seva filosofia.Ell argumenta, doncs que tot el que nosaltres pensem ha de fer referència necessàriament a l'ésser, ja que si no formes part d'aquest, i per tant, no existís, no seria possible pensar-ho. Tot plegat es resumeix: "perquè és el mateix pensar i ésser".Dels els fragments anteriors, com ja he dit, podem extreure algunes de les característiques que el filòsof va donar al seu ésser, Parmenides digué que el seu ésser ( a part de ser immòbil i homogeni) devia de tenir forma esfèrica, per ser l'esfera la figura geomètrica més perfecte, era també l'ésser etern, present i continu.Segons parmenides, resumint, l'ésser ho engloba absolutament tot.

4. Comparació:

Parmènides compren, al igual que Heràclit, una sola realitat, la diferència entre ambdues maneres de pensar és què, si per Heràclit l'ésser canviava contínuament, Parmènides assegura que l'ésser no està sotmès a cap canvi, la seva teoria així doncs és la del monisme ontològic i s'enfronta a la teoria anterior d'Heràclit, el monisme dinàmic.

Activitat 2

2009-10-07T12:23:00.001-07:00

Comentari dels fragments 1, 2, 4, 5 d’Heràclit

- Els homes deconeixen aquesta raó que existeix sempre, tant abans de escoltar-la com després d'haverla escoltat, atès que, encara que tot succeeix d'acord amb aquesta raó s'assemblen a inexperts. Els altres homes ignoren el que fan desperts de la mateixa manera que obliden el que fan quan dormen

- Els contraris s'hamonitzen, i , de la diversitat, en resulta la més bella harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia.

- Entrem i no entrem al mateix riu, som i no som

- Després d'escoltar el logos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una

1- Idees principals:

En aquests fragments, Heràclit d'Efes ens explica les pricipals idees que cimenten les seves teories i la seva filosofia. Segons Heràclit, doncs, una absoluta raó ens regeix a tots, una raó que desconeixem els homes a causa de la ignorància i a la qual hauríem de intentar accedir per tal de reconèixer la unitat de tot el que ens envolta, aquesta raó universal i permanent, per tant, serà el logos. Parla també, en el text, de la lluita de contraris, una lluita que dona lloc a l'estabilitat i que dona origen, una discòrdia, així doncs, com a "arkhé" o principi creador.

2- Títol: L'ordre que segueix el canvi

3- Comentari:

Al primer fragment, Heràclit no tan sols parla de el seu logos i el caracteritza al seu parer com a quelcom comú a totes les coses, regidor i etern, sinó que aprofita també per fer una mena de trucada a totes aquelles persones que ens podem trobar als seus ull "dormits" envers la llum del coneixement, amb els ulls tancats a aquesta raó. Coneixem d'aquest filosof les seves particularitats i la seva misantropia, potser un odi a la seva pròpia naturalesa fruit d'aquesta actitud de les persones mundanes de viure d'esquenes al saber, al contrari que el pensador, el filosof, que busca el coneixement de les raons fonamentals.

D'altre banda, podem destacar una idea bàsica a la filosofia d'Heraclit, la idea de la lluita continua i necessària de contraris, la "guerra" entre pols oposats que s'harmonitzen i encaixen donant vida, creant. Els cosos adversos, per tant, no s'exclouen sinó que es requereixen l'un a l'altre per tal de donar origen a la realitat. Aquesta idea de la lluita creadora podem entendre-la en el segon fragment.

Per últim, en els darrers dos fragments, el que ens dona a conèixer es la seva principal teoria: la teoria del monisme dinàmic. Per un costat "entrem i no entrem al mateix riu, som i no som", tan és així que per molts cops que entrem a un riu, aquests mai serà el mateix que la vegada anterior donat que l'aigua que l'omple no serà mai la mateixa, tanmateix la nostra pròpia persona no és tampoc estable, doncs nosaltres patim també un canvi continu: Res no roman estable, això pretén demostrar-nos el pensador.D'altre banda, " després d'escoltar el logos [...] és savi reconèixer que totes les coses en són una", amb aquestes paraules conclou la unitat de la realitat, només existeix una sola realitat per tant per a Heraclit: una sola realitat a constant canvi sotmesa pel logos.

4- Comparació :

Podem comparar el pensament d'Heràclit amb el de molts altres filòsofs contemporanis a ell. Centrant-nos en la qüestió del principi creador del món , és a dir, en les idees entorn l' arkhé, sabem que Heràclit considerava el foc el principi natural de quelcom, entenent el foc un símbol de la lluita i comparant la realitat amb una flama que pot romandre encesa i que de cop pot apagar-se; però, a la seva època altres filòsofs opinaven ben diferent a ell.

Anterior a Heràclit, Tales de Milet ( el primer filosof conegut) deixà en herència el seu convenciment de que l'origen de tot el que trobem al nostre abast no havia de ser un altre que l'aigua, per ser la naturalesa de quelcom natural humida i per estar la terra també sobre ella. Anaxímedes seguint a Tales en el temps, parlar de la "respiració" del cosmos i de l'aire, per tant, com a principi de tot.

_____________________________________________

A més a més

He trobat aquest power point a internet que penso que resumeix breument i força bé la vida i pensament d'Heraclit.

Activitat 1

2009-10-07T12:04:00.000-07:00

Comentari del fragment d'Anaximandre
pàg 11

" D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l'ordre del temps"

Aquest fragment conservat d'un text d'Anaximandre ens permet apropar-nos i enterdre millor la seva filosofia i sobretot, el seu concepte del la realitat, el que ell enten com "ápeiron"; quelcom que roman etern i és imprecís i que serà l'origen i final de tot l'existent al nostre món.

A les línies d'adalt, Anaximandre sentencia que quelcom que neix es destrueix també en el mateix punt on fou creat, seguint un ordre del temps, que el filòsof tracta de necessari.

Donant origen al "Kósmos" doncs, trobem l' ápeiron i en el cosmos, l'univers que coneixem, tot es regeix segons la lluita de contraris (entenent aquesta lluita com a natural i necessaria); per aquest motiu Anaximandre parla de pagar retribucions i penes "per la seva injustícia", donant a entendre que el mateix ordre natural de quelcom que succeeix en el cosmos, dona lloc també a la destrucció d'aquest mateix, allà mateix on va ser originat, per tal de retornar tot al seu ordre i equilibri.

_________________________________________________________

A MÉS A MÉS

Buscant vídeos que parlessin sobre la filosofia d'Anaximandre al youtube, vaig trobar aquesta cançó de rap que parla sobre la biografia i ideologia d'aquest pensador.
L'autor del vídeo va escriure i gravar la lletra per fer un treball de l'institut i a mi em va semblar una idea molt bona i original.

Què us sembla?

Nacionalitat

2009-05-28T17:15:00.000-07:00

He trobat al youtube aquest vidio sobre la nacionalitat, un concepte de ciutadania que hem estudiat el darrer trimestre i que trobo que està força ben explicat

La societat i l'estat segons Marx

2009-05-28T16:38:00.000-07:00

1. Idees principals:

Marx critica en aquest fragment que els drets del l'home i el reconeixement d'aquests per part de l'estat és bàsic per a la constitució de l'estat modern actual, és la seva base, funciona gràcies a individus que interactuen entre ells moguts per l'interés privats i compara l'esclavitud antiga amb l'actual relació de treball entre el cap i els assalariats (que venen els seus treballs) moguts per les necessitats egoistes sobre si mateix i sobre els altres.

2. Títol-> Egoisme individual en l'estat modern

3- Desenvolupament del tema:

Marx critica en aquest text els fonaments del liberalisme, que considera egoista i també els pilars de la societat moderna, recolzada en el desenvolupament de la indústria i del comerç, en les relacions dels individus moguts per la satisfacció dels seus propis interesos i que porten a terme un conjunt de relacions comercials i relacions que Marx compara amb l'esclavitud, que són les relacions de persones que presten els seus serveis a unes altres sent les primeres recompensades econòmicament.

Fonaments de l'estat social i democràtic de dret

2009-05-22T23:30:00.000-07:00

Aquest es el meu power point sobre el tema 13: Fonaments de l'estat social i democràtic de dret.

FiloStandreu

View more OpenOffice presentations from guestef2c6c7.

Definicions del tema 10

2009-05-20T16:10:00.000-07:00

1- Intel·lectualisme moral-> Qui coneix la virtud obra segons ella. Ninguú fa el mal sabent que ho fa.

2- Maièutica-> Segons Sòcrates és el mètode mitjançat el qual es pot "donar a llum" a la veritat.
3- Hedonisme-> Teoria defensada pels hel·lenístics que identifica el plaer amb la felicitat.
4- Felicitat (Aristòtil)-> Considera que ser feliç és autorealitzar-se com a home fent l'activitat més propia d'aquest. Aquesta activitat donarà lloca un bé suficient, únic i fruit d'una activitat llarga i continua. Serà una activitat intel·lectual ja que aquesta és la que més ens diferència dels animals.

5- Prudència-> Virtut dianoètica, capacitat per deliberar correctament els pros i els contras de quelcom per tal de determinar què és allò que més ens convè.

6- Pau interior-> Els estoics és preocupaven del benestar de l'ànima sent concients de que tot el demés està en mans del destí.
7- Aritmètica dels plaers->Teoria utilitarista que defensa que tots els plaers són iguals en qualitats i susceptibles només en mesura; la suma dels plaers de les diferents persones es poden comparar entre si per arribar a un màxim total de plaer.
8- Utilitarisme de la regla-> Exigeix tenir em compte si l'acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les sonseqüències.
9- Ètica deontològica->Es preocupa pel deure i la justícia de les normes em comptes de pel fi o la finalitat.
10- Ètica teològica-> Éd dóna l'importància al fi i no pas als deures o mitjans.
11- Imperatiu categòric-> Ordres que ens condicionen a obrar d’una manera o d’una altre. Condicionen (no determinen) i són ordres universals i morals.
12- Dignitat humana-> És el valor absolut dels éssers humans i està lligat a l'autonomia moral. Els ésser humans son únics i no tenen preu.
13- Intuïcionisme dels valors-> Per mitjà del qual captem els valors, a través d’una intuïció emocional.
14- Comunitarisme-> Valora les comunitats concretes on es troben els individus i defensa que els principis universals creen ésser desarrelats.
15- Universalisme-> Són més importants els valors universals que la comunitat a la qual pertanyen els individus, les comunitats són indispensables però sentint-se par d'un grup més ampli: la humanitat.

Dilemes morals, preguntes de sondeig

2009-05-20T15:31:00.000-07:00

1. És correcte mentir per protegir algú?

Jo penso que no és correcte mentir sota cap concepte sempre i quant la persona a la que preteném protegir no estigui en un problema seriós.

2. Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi?

Pernso que és molt més important educar a un fill en els valors de la justícia així com en altres valors, ja que aquets sempre s'han de tenir presents i si des de un principi el noi sap que és i que no és just, més endevant el fet de no cometre injustícies li serà molt més gra en comptes de suposar-li un sofrilent, penso que val la pena.

3. El fi "aprovar" justifica tots els mitjans?

No, els fins no justifiquen els mitjans. Perquè una acció sigui correcte cal que tant els mitjans com el final ho siguin.

4. La intenció de la mare d'en Lluís és bona?

La intenció si que ho és però no la manera de aconseguir el fi.

5. Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d'allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa?

Es posible desitjar quelcom positiu però no utilitzar els mitjans més adients per aconseguir-lo, en canvi, a l'inversa és força més complicat ja que, normalment, si es tenen intencions dolentes no s'ha aconsegueix res de bó, tot i que allò bo pot ocorrer de manera accidental.

6. Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d'en Lluís adquirir aquest costum?

En primer lloc, una de les conseqüències més negatives es que al quedar-se estudiant a casa perd la classe d'una altre assignatura, de manera que no enten la lliçó i un altre dia necesstara més hores per poder entendre el que ha d'estudiar millor, és el peix que es mossega la cúa.

D'altre banda aquesta actitud pot derivar en problemes amb els seus companys, que li reclamin el fet de que no es just el seu comportament. Per un altre costat, te greus conseqüències per a l'educació i la formació de la personalitat del Lluís, ja que si no coneix des de jove i no actua segons els valors com els de la justícia, més endevant no podrà ni sabrar actuar racional i moralment. A més, tindrà la consciència sempre intranquil·la de que no mereix la nota que té.

7. Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d'en Lluís que la mare el protegeixi sempre?

Les conseqüències de una exesiva protecció per part de la mare al fill són en generals dolentes, el noi quan es converteixi en adult no és sentira segur per actuar per ell mateix i tampoc sabrà quin es el codi moral que li cal seguir ja que no l'ha pogut formar a l'infantesa, a més, no és podrà integrar en un grup de la seva mateixa edat per que el fet de haber estat sempre exesivament protegit i no li permetrà sentir-se igual als demés, confiar en que totes les persones tenen els mateixos drets, per que sempre havia actuat com si ell tingué unes lleis adaptades a la seva persona.

8. És comparable la conducta d'en Lluís a "copiar en els exàmens"? Justifica la resposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o sense trampes.

En certa manera son actituds força semblants, és a dir tant la persona que és queda a casa estudiant com la persona que copia, s'estant preparant l'exàmen amb avantatges respecte els seus companys, els que és injust. Al meu parer és pitjor copiar que quedar-se estudiant a casa per que si copies, estat aprofitan-te o bé de la feina i l'estudi de l'altre (en cas de que et fixis en l'exàmen del costat) o bé ni tan sols has intentat memoritzar el temari de l'exàmen i fer un esfoç (utilitzant "chuletes").

J0 penso que, en certa manera és pitjor aprovar amb trampes que suspendre, per dues raons, si aproves amb trampres sempre tindrás l'inquietud interna de saber que la teva nota es una farsa i que no l ameteixes i, en segon lloc, si aproves pots començar a confiar en aquest métode perquè t'ha resultat efectiu.

9. Si tots els alimnes fessin com en Lluís, què passaria?

Que els dies propers als exàmens les aules estarien buides i els nois no aprendrien res, no assistirien a cap classe i es limitarien només a estudiar mecànicament els temaris per tal d'aprovar, tot i que després de l'exàmen s'oblidin de tots els continguts.

És millor un ésser humà insatisfet que un porc satisfet

2009-04-25T11:29:00.000-07:00

En la meva opinió, la vida no és sinó una recerca continua de quelcom que ens proporcioni la felicitat tal i com nosaltres subjectivament la considerem, tots els nostres actes, lliurement escollits, estan orientats a un ideal de felicitat, construit per la nostra consiència en funció del nostre entorn i educació i d'altres factors que influeixen en la nostra personaltat.
De la mateixa manera que hi ha persones més conformistes, hi ha persones per a les quals trobar la felicitat és tota una tasca, tot plegat depén de les nostres aspiracions i les metes personals que ens autoimplantem, ara bé, no necessariament ha de ser més feliç la persona que s'imposa metes més altes i que busca satisfer a la seva vida personal tot un conjunt d'aspectes força complexos, que la persona que es conforma amb quelcom més senzill- un treball estable, amics i familia- i no necessita més de si mateixa, no nessecita autorealitzar-se en el desembolupament de l'activitat de l'ànima ni la intel·ligència.

Penso que la felicitat es troba en el moment que realitzem el nostre ideal, sigui aquest més o menys complex. En el moment, per tant, que es troba la felicitat, no és important que el mérit d'algú fos més complex i dificil d'assolir quel de algú altre ja que ambdos es veuran recompensats amb el mateix grau de felicitat, perquè casascú tindrà el que ha desitjat.
En aquest aspecte, doncs, estic d'acord amb Jeremy Bentham, jo crec que els plaers son qualitativament iguals, ara bé, personalment em sento plenament orgullosa de ser una persona insatisfeta perque aquesta insatisfació potser a mi em reconforta més com a persona que una satisfacció al meu parer "sense mérits".

Obrar conforme la virtud més perfecta

2009-04-20T10:52:00.000-07:00

1- Idees principals:

Segons Aristòtil, la funció pròpia de l'home ha de ser una activitat espiritual que sigui única en l'especia humana i que indentifiqui a un home com a bó. La funció de l'home, doncs, seria aconseguir portar a terme una determinada vida obrent com propiament l'humà ha d'obrar i a més fer-ho ho millor possible, intentant aconseguir la major perfeció de cadascuna de les virtuds en les que actuem, finalement, defensa que cal l'activitat contínua en la busca de la perfecció en les virtuds.

2- Títol: La activitat més humana

3- Desenvolupament del tema:

Aristòtil defensa en aquest text que la activitat o funció pròpia de l'home per mitjà de la qual aquest podrà arribar al plaer, és una activitat directament relacionada amb una funció espiritual, una activitat de l'ànima com podria ser la meditació, ja que, segons Aristòtil, també a de ser una activitat única en les persones, què mariqui la diferència entre nosaltres i els altres animals. A més aquesta funció ha de ser, no només propià de l'home corrent, sinó característica de l'home bo. Diu Aristòtil que la funció del l'home és una certa vida, ententent això com un tipus de vida determinada i que s'arriba a aquesta per mitjà de activitats pròpies de la persona, les raonables i de l'ànima realitzades amb el fi d'arribar a la virtut, i si hi a moltes virtuts desitjades, conforme a la virtut millor i més perfecte i que s'aconsegueixi amb la activitat continua de tota la vida, per tenir una felicitat millor i que tingui més mèrits.

NINGÚ FA EL MAL SABENT QUE HO FA

2009-04-14T10:01:00.000-07:00

Per una banda, sembla evident dir que només podem actuar bé si sabem en què consisteix això. Ara bé, partint de la idea de que els conceptes del "bé" i el "mal" no són quelcom definit ni consensuat universalment i, per tant, depenen de la realitat subjectiva de cada individu, considero que la vida en societat exigeix l'estipulació d'una serie de normes que han estat imposades desde les primeres societats en pro de la convivència favilabre i que prohibeixen determinades conductes i adverteixen de que aquestes són negativas o dolentes, contribuint, doncs, a que la conciència ciutadana desembolupi judicis racionals en vers la decició de l'orientació dels propis actes.
Per aquesta raó, jo crec que si tot individu s'ha educat dins els paràmetres d'una societat, s'ha instruit en unes regles estipulades per aquesta i, per tant, des de l'infància ha estat concient de que allò prohibit no és quelcom desitjable sinó dolent.
En conclusió, si considerem i acceptem el principi socràtic que lliga "maldat" amb "ignorància", resultaria igualment correcte afirmar que els individus ignorants que cometeixen imprudències (enteses com a accions catalogades de no dessitjables pel conjunt social) són individus que no han crescut en una societat o no han estat educats en els valors d'aquesta. Ara, si bé és cert i comprobable que no tots els individus "malefactors" han estat éssers amb una educació negativa. Per tant, jo crec que tots, o gairabé la majoria d'individus socials, sabem perfectament en què consisteix obrar bé, però no deixem de ser lliures per decidir si volem actuar segons el politicament correcte o deixar-nos endur per els nostres criteris arriscant-nos a estar equivocats.

Defincions tema 9

2009-03-04T13:11:00.000-08:00

1- Temperament-> Sentiments i passions que sentim i segons les quals ens conportem, el temperament és molt difícil de canviar

2- Hàbit-> Repetició de una sèrie d'accions en una mateixa direcció.

3- Virtut-> Si ens predisposem a obrar bé, els nostres hàbits de comportament es tornaran virtuts.

4- Consciència moral-> És la capacitat humana d'adonar-se que unes formes de vida, valors o principis són més humanitzadors, moralment millors, que altres.

5- Llibertat interna-> Capacitat que consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten: és la llibertat de voler una cosa o una altra, també anomenada llibertat de voluntat.

6- Condicionament-> Estar condicionat significa que no es té una llibertat absoluta i total , però que es conserva la llibertat suficient com per saber-se responsable dels propis actes.

7- Destí-> Creure en el destí vol dir creure en l'existència d'una llei univeral que regeix l'univers i que decideix quin és el nostre futur.

8- Determinisme econòmic-> Defensat per el marxisme assegura que les etapes històriques i els diferents modes de producció estan determinades per la infraestructura econòmica i que la consiència humana està determinada pel lloc que cada individu ocupa en el procés de producció.

9- Determinisme genètic-> Els actes humans estan determinats per la dotació genètica.

10- L'ús regulatiu-> Kant va proposar que s'havien d'investigar totes les causes pero tenint consiència de que hi ha fets les causes dels quals no es poden trobar.

11- Autonomia moral-> Capacitat d'actuar de determinada manera perquè es té conciència de quines actuacions són apropides i quines no.

12- Heteronomia moral-> S'actua d'una manera o una altra per por al càstig o per aconseguir una recompensa.

13- Nivell preconvencional-> Nivell en el que es troben les persones inmadures que identifiquen el que és just amb el que satisfà les seves necessitats. Són heterònoms.

14- Nivell postconvencional-> No actuen egoistament ni es limiten a respetar les normes establertes, sinó que tenen conciència dels principis universals i es comporten en conseqüència amb els seus principis. Es senten ciutadans del món, són autònoms.

15- Responsabilitat mortal-> Capacitat de respondre dels propis actes, escollits mitjançant la llibertat interna.

16-> Consciència planetaria-> Fer-se responsable de les conseqüències de les accions humanes en el planeta i ser conscient de la necessitat de cooperació de totes les persones per arreclar aquests problemes.

17-> Principi de responsabilitat (Jonas)-> Principi ecològic que consisteix en que tots realitzem un compromís per actuar de manera que respectem l'entorn i afavorim a la vida saludable de la Terra.

Para la libertad

2009-03-04T12:51:00.000-08:00

Lletra:

Para la libertad sangro, lucho, pervivo.

Para la libertad, mis ojos y mis manos,

como un árbol caudal, generoso y cautivo,

doy a los cirujanos.

Para la libertad siento más corazones

que arenas en mi pecho; dan espuma mis venas

y entro en los hospitales, y entro en los algodones

como en las azucenas.

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan

ella pondrá dos piedras de futura mirada

y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan

en la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoño

reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida

Porque soy como el árbol talado, que retoño:

porque aún tengo la vida

Creus en el destí?

2009-03-04T12:43:00.000-08:00

Jo sempre he cregut en el destí, suposo que moltes vegades m'he refugiat en aquesta creença quan he agut de superar circunstancies difícils de la vida, els fets que els ocorren i ens desagraden molts cops no tenen solució: Per que les persones estimades moren?, perque era el seu destí.

Les persones tendim a protegir-nos del nostre propi pensament, a no donar-li voltes a les coses i cercar la resposta fàcil als nostres problemes, pero realment, mai m'he volgut parar a pensar si de veritat crec en l'existència d'un llibre on tot estigui escrit, segurament perque tinc la certesa de que acabaria sene creure en ell. Ara bé, en aquest moment no em queda mes remei que analitzar en tota profunditat aquesta creença meva.

És cert que l'existència d'un llibre escrit per les mans d'un ésser omnipotent (en el que personalment crec) anul·la en certa part la creença en la llibertat de las persones, això, però, es pot mirar amb un altre perspectiva. És possible que en aquest llibre estigui escrit el que jo desiciré fer avui i les conseqüències de aquesta lliure elecció meva, és possible que no estiguem predeterminats per un destí, sinó que el mateix destí ha endevinat les nostres eleccions, sóc concient que tot plegat es força fosc i contradictori, però en un principi és això el que jo crec.

Ara bé el meu gran dupte sorgeix cuan una persona lliurement decideix privar de la seva vida a una altre persona, no crec, no vui pensar que hi hagi un llibre que decideixi o que prebeeixi que una persona sigui brutalment assasinada per un altre individu, no crec que Déu predeterminés mai a les persones a un destí semblant, no ho vui creure i no ho puc creure.

Llavors, no crec en el destí? Potser aquesta, per simple que sigui, es la principar raó de la meva incertesa.

Intento inconscientment protegirme a mi mateixa, em protegeixo en les situacions difícils i em refugio en el destí, però si penso en aquest fet, la meva fe queda desprotegida per què el meu Déu no pot permetre una cosa semblant, un terrible assasinat, ni molt menys decidir-lo.

Per tant, conclueixo amb la idea de que si ens va fer lliures sería contradictori que escrigués allò que ens auria de passar, i també seria contradictori que esbrinés i permetés segons quin destí. Aixi doncs, suposo que realment, no crec en el destí, que les nostres desicions, lliurement escollides tenen les seves conseqüències i que nosaltes conduim la nostra vida capa un final o cap a un altre.

Arguments a favor i en contra de la llibertat

2009-03-04T12:37:00.000-08:00

EN CONTRA DE LA LLIBERTAT-

La llibertat no causa al individu més que problemes. Donada la naturalesa de l' individu es possible que aquet lliurement realitzi accions inadecuades o erroneas, per aquest motiu, per evitat confictes i equivocacions, el mes lógic es que l' individu no sigui lliure, per tal de que no pugui escollir les seves accions i, en conseqüencia, no pugui equivocar-se en l' elecció dels seus actes.

- La lliure elecció dels actes i pensaments proboca la no uniformització de les diferents idees de persones en la societat, el que pot derivar en conflictes donats per la discrepància interpersonal d'opinions. Per tal d'evitar conflictes inecesaris el millor és no permetre la expredió pública de les idees personals de cada individu.

- Un individu que no es lliure no pot expresar les seves idees politiques ni te accés a la democràcia, amb la cual cosa s'evita mals de cap causats per el descontent amb el sistema polític imposat.

- Un individu privat de les seves llibertats a causa de una mala acció portada a terme en el pasat no pot tornar a cometre dites accions prohibides, en relació amb això, si cap individu està dotat de llibertat, cap individu podrà cometre males accions, sota pena de restricció total dels seus actes o de mort.

- Una societat amb uniformitat d' idees es una societat forta, constitueix un bloc inquebrantable capaç de lluitar amb qualsevol. La constitució d' aquest bloc només es posible si els membres d' una societat no están dividits a causa de la ideologia i, en conseqüència no tenen cap raó per separar-se pero si per unir-se per la realització d'un fi.

A FAVOR DE LA LLIBERTAD

- La llibertat en l'elecció de les idees provoca la diversitat d'aquestes respecte a les posicions ideologiques dels altres individus, i en la diversitat esta la riquesa individual i cultural.

- Si un individu es lliure té la capacitat d'escollir els seus actes i, en conseqüència es responsable d'aquets, els actes negatius han de tenir resposta dels culpables, d'aquesta manera es podrà fer justicia i la justicia és bàsica en una societat.

- Un individu lliure té accés a la democràcia i pot escollir un representat polític, si el candidat que ell escull no és el que prefereix, sempre hi haura un grup polític que defensi les seves idees tot i que sigui en l'oposició, aixi doncs sempre es farà la voluntat del poble, amb la cual cosa aquest podrà estar content i en conseqüència, si el poble està content la societat progresarà positivament.

- Ser lliure es el destí de l'èsser humá desde la seva existència donada per l'evolució, els individus de l'espècie de la qual provenim eren i són lliures en la mesura de que en el seu sistema de societat ningú manava sobre l'altre.

- Està demostrat que les societats que permeten la llibertat d'opinió progresen molt millor que les societats formades per individus als cuals no li es permesa la llibertat d'expresió.

Exemples d'arguments

2009-03-04T12:19:00.000-08:00

PREGUNTA COMPLEXA

- Per què la vas matar?

ARGUMENT AD IGNORANTIAM

- El carbó es crema facilment perquè és altament combustible.
- I per què és combustible?
- Perquè es crema facilment.

ARGUMENT AD HOMINEM (TU QUOQUE)

- Mare no em pots dir que no me'n vagi de casa als 17 anys perquè jo sé que tu quan
tenies 17 te'n vas anar de casa.

ARGUMENT D'AUTORITAT

- No hi ha crisi perquè el president Zapatero ho ha dit.

ARGUMENT AD BACULUM

ARGUMENT AD POPULUM

ARGUMENT EX POPULO

- Thotom està d'acord en que Déu existeix, per tant, Déu existeix.

ARGUMENT POST HOC, ERGO PROPTER HOC

- Després de fumar, un individu s'ha trencat el braç. Per això diem que fumar provoca fractures.

ARGUMENT DE LA GENERALITZACIÓ PRECIPITADA

- Els catalans són un garrepes i els andalusos són uns mandrosos.

ARGUMENT DEL PENDENT RELLISCÓS

- Si comets pecat, aniràs a l'infern i seràs infeliç. Per tant, com ser infeliç no és desitjable, millor serà no pecar.

Esquema de fal·làcies

2009-03-04T10:53:00.000-08:00

FAL·LACIA -> argumentacions incorrectes.

TIPUS DE FAL·LACIES:

1- PREGUNTES COMPLEXES:
-> Preguntes que comporten pressuposicions
-> Objectu: parar una trampa i ofuscar l'interlocutor

2- ARGUMENT AD IGNORANTIAM
-> Un enunciat es fals perquè ninguú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat
-> Objectiu: l'interlocutor que rep l'argument es veu en l'obligació de aportar probes.
-> És correcte si s'utilitza la paraula "probablement"

3- ARGUMENT CIRCULAR
-> Utilitza continuament raons que signifiquen el mateix.
-> No ajuden a aconseguir l'objectiu del diàleg

4- ARGUMENT AD HOMINEM
-> Ataca a la persona al·legant suposats defectes o vicis
-> TU QUOQUE-> intenta rebare les raons d l'altra persona al·legant que pateix defecte que
ens pretén corregir.

5- ARGUMENT D'AUTORITAT
-> Defensa una opinió apel·lant únicament a una autoritat que la fefensa
-> És fal·lacia quan únicament aporta aquest argument

6- ARGUMENT AD BACULUM
-> Presenta amenaces com si fossin raons bones per recolzar una opinió
-> Pot ser raonable si s'intenta convèncer l'interlocutor informant de les conseqüències d'una
determinada acció.

7- ARGUMENT AD POPULUM
-> Objectiu: provocar l'entusiasme o altres sentiments a les persones
-> " xantatge afectiu"

8- ARGUMENT EX POPULO
-> Defensa un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d'acord
-> Força persuasiu

9- ARGUMENT POST HOC, ERGO PROPTER HOC
-> De la causa falsa
-> Si un fet succeix després d'un altre fet, el darrer fet és la causa del primer.

10- GENERALITZACIÓ PRECIPITADA
-> Consisteix a una proposició particular a una universal.
-> Només seria cert si es demostresin tots els casos.

11- ARGUMENT DEL PENDENT RELLISCÓS
-> Efecte dominó
-> Afirma l'existència de que un fet desencadena un altre fet no desitjable sense demostrar
aquesta connexió.

Activitats pàg. 139

2009-03-04T08:38:00.000-08:00

-> Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic? Posan's exemples.

El nostre univers simbòlic està constituit per les nostres experiències i vivències individuals i les experiències i vivències apreses socialment, per exemple la nostra religió, els nostres costums i tradicions, l'art, l'ètica...

-> Què passaria si no disposéssim de la fantasia? Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?

Jo crec que si no tinguesim la fantasia ni la capacitat d'imaginar, no seriem en absolut humans com nosaltres entenem aquesta condició, és a dir, seriem simplement essers vius mecànics, la fantasia de la qual disposem ens aporta la complexitat psicologica que ens caracteritza com a espècie.
Moltes vegades la fantasia ha millorat la meva situació perquè he pogut evadirme del meu present i buscar uns instants de felicitat en el món dels records i pensaments.

-> Explica l'expressió "percepció bruta" de la realitat referida als animals. Com quanlificaries la nostra?

És la percepció de la realitat, de l'entorn basada en l'informació biológica. Per el contrari, nosaltres percevem la realitat en funció d'una sèrie de fets que ens condicionan com la religió, l'ètica... però sempre tenim la llibertat interior de percebre quelcom que nosaltres volguem percebre.

-> El quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?

Jo crec que en gairarabé en tots ja que el nostre cervel desenvoluca constantent l'activitat de pensar i imaginar.

2009-01-17T02:18:00.000-08:00

[...] la ética no es más que el intento racional de averiguar cómo vivir mejor[...] Ser humano consiste principalmente en tener relaciones con los otros seres humanos[...] Porque el hombre no es solamente una realidad biológica, natural ( como los melocotones o los leopardos) sino también una realidad cultural. No hay humanidad sin aprendizaje cultural y sin la base de toda cultura: el lenguaje. El mundo en que vivimos los seres humanos es un mundo lingüístico, una realidad de símbolos i leyes sin la cual no sólo seríamos incapaces de comunicarnos entre nosotros sino también de captar la significación de lo que nos rodea[...]El lenguaje no es una función natural y biológica del hombre ( aunque tenga la base en nuestra condición biologica, claro está) sino una creación cultural que heredamos y aprendemos de otros hombres[...] la cultura dentro de la cual nos humanizamos unos a otros parte del lenguaje pero no es simplemente lenguaje. Hay otras formas de demostrar que nos reconocemos como humanos, es decir, estilos de respeto y de miramientos humanizadores que tenemos unos para otros.[...] La humanización ( es decir, lo que nos convierte en humanos) es un proceso recíproco (como el propio lenguaje).Para que los demás puedan hacerme humano, tengo yo que hacerles humanos a ellos.

Fernando Savater, Ética para Amador.

Definicions tema 6

2008-12-29T02:49:00.000-08:00

1- individu: És qualsevol èsser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal, normalment s' utilitza aquest terme com a sinònim " d' "ésser humà".

2- individualisme posesiu: Segons aquesta teoria cada ésser humà és l' únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

3- sociavilitat natural: Segons aquesta teoria, l' ésser humà és un " animal polític" que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d' acord amb les capacitats pròpies.
4- contractualisme: Els defensors d' aquesta posició defensen que l' ésser humà no és sociable per naturalesa, sinò que la societat és una construcció artificial nascuda per fer possible una convivència precària.
5- pacte social (Rousseau): Rousseau diu que l' home és per naturalesa benèvol però que la societat corromp la seva ment amb l' egoisme i la propietat privada el que posa en perill la sana convivència entre les persones, per tant, per sortir d' aquesta situació caldria una societat justa basada en l' acord de tothom i orientada cap al bé comú.

6- voluntat general: El que generalment tothom dessitja.

7 - antropologia social: Aquesta ciència es dedica a l' estudi de la manera de viure dels diferents grups humans i l' evolució que han experimentat, també es preocupa, naturalment del comportament social de les diferents comunitats.

8- socialització primaria: Es la part més important del procés de socialització. Té l' objectiu d' introduïr el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa, en les societats modernes tant l' escola primària com la televisió exerceixen també una inportant funció en aquesta primera etapa.

9- cultura: La cultura és tot allò que ens envolta meny els éssers vius, que no formen part de la cultura. Podem distinguir dos tipus de cultures, la material i la mental. La material està formada per productes materials i artefactes i al mental, no tangible, consta de les creences socials, els valors i les normes.

10- subcultura: Dins de cada cultura es distingeixen les subcultures, formades per persones que no viuen la principal cultura a la que pertanyen de la mateixa manera, per diferències d' edat, econòmiques, de classe social, d' origen ètnic.

11- contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica i presenta un projecte de cultura i societat alternatiu; grups contraculturals son les tribus urbanes, els grups d'àtac social i els grups socials alternatius.

12- civilització: Parlar de civilització és parlar del que és propi de la ciutat.

13- etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar als altres.

14- xenofòbia: Odi envers els estrangers, pot ser una actitud derivada d' un extrem etnocentrisme.

15- racisme: Creença en l' existència de races superiors i inferiors, creuen que els altres races no són iguals i que són menyspreables, aquesta es una actitud insostenible, ja que una societat sense diferències ètniques no es podria sostenir.

16- aporofòbia: Posisió més estesa derivada de l' etnocentrisme i es basa en el menyspreu i el rebuig envers el pobre.

17- relativisme cultural: Aquesta posició proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals, té grans limitacions ja que te risc de provocar racismes, separacions, actituds romàntiques i paràlisi cultural.

18- interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d' igualtat basant-se en el reconeixement de la naturalesa pluralista de la nostra societat, en la comprensió de la complexitat de les relacions interculturals, en el diàleg entre les cultures i en la col·laboració en la recerca de respostes als problemes mundials.

Qüestions, pàg 133

2008-12-28T05:16:00.001-08:00

1-Què creus que volem dir amb expressions com les següents?

- És una persona molt culta:
Coneix diferents aspectes de la seva cultura
- Aquest no té cultura:
És un analfabet
- La nostra cultura és molt rica:
La història, els costums i tradicions, l' art, etc...
- La cultura de masses ha produït la teleporqueria:
La opinió generalment pobre de la majoria de telespectadors
- És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista:
La cultura pròpia ha de identificar-se amb la majoria d' individus de una regió o grup cultural.
- Tots els éssers humans són subjectes culturals:
Els nostres comportaments están determinats per tot allò que ens envolta i és propi de la cultura a la qual pertanyem.

3- Analitza el contingut de les afirmacions següents ( el problema que plantegen i les actituds que espressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural:

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.(Relativisme cultural)
-> Intercultural: Jo et tolero i admeto que entenguis així les coses, però em de deixar de banda les diferències, respectar-nos i dialogar per tant de que la convivència sigui agradable.
- Els immigrants que viuen al nostre país han d' acceptar totes les nostres formes de vida.(Etnocentrisme, xovinisme)
-> Intercultural: Em de procurar que els immigrants i nosaltres ens acceptem mutuament, respectan, sempre, ambdues maneres de pensar.
- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
(Relativisme cultural)
-> Intercultural: Amb diàleg i paciència auriem d' aconseguir integrar als gitanos en els nostres barris respectan les seve tradicions i sent respectades les nostres, per tal que no aïllar-los i així evitar conflictes.
- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres!
(Racisme)
-> Intercultural: Ells tenen tan dret com nosaltres a una feina digna, el just és que les plaçes siguin ocupades per qui millor treballi.
- És imposible entendre's amb els paios!
(Paralisi cultural)
-> Intercultural: Hem de posar de la nostra part per poder entendrens, només cal paciència i dialeg
- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
(Racisme)
-> Intercultural: Em de colaborar i ajudar-los tenin en compte que han passat situacions molt precàries i que nosaltres em de ser més solidaris.

De quina manera podem conviure amb les altres cultures?

2008-12-28T05:11:00.000-08:00

Donat el creixent fluix migratori que s' ha produït arreu del món en les darreres dècadas, el mestissatge cultural ha incrementat i cada cop són més les cultures que han de conviure quotidianament.
Tanmateix, per a tots és conegut que la convivència acostuma a ser difícil, però encara ho és més entre ètnies de remarcades diferències respecte costums i valors. A tot aixó s' afegeix la falta de respecte, que, en moltes ocasions alguns individus tenen en vers aquells que són diferents.
Tot plegat contribueix a que, molts cops, la convivència siqui, fins i tot, desagradable.
En la meva opinió, una societat amb pluralitat cultural és possible i necessària en el món contemporani, sempre , però, que totes les cultures i maneres de fer cedeixin en certa part i s' arrivi a un acord interracial que estipuli uns principis morals i unes lleis bàsiques que no és mesclin amb la religió ni les tradicions populars pròpies de cada regió i que defenssin, sobre totes les coses, el dret a la vida, a l'igualtat de condicions entre tots els homes i dones del món, sense incidir en el seu lloc de procedència i que anteposi el respecte a tothom sobre totes les coses.

per pensar....

2008-12-28T04:56:00.000-08:00

" Tanto la virtud como el vicio estén en nuestro poder. En efecto, siempre que está en nuestro poder el hacer, lo está también el no hacer, y siempre que está en nuestro poder el no, lo está el sí, de modo, que si está en nuestro poder el obrar cuando es bello, lo estará también cuando es vergonzoso, y si está en nuestro poder el no obrar cuando es bello, lo estará, asimismo, para no obrar cuando es vergonzoso" ( Aristóteles, Ética para Nicómaco)

" La libertad no es una filosofía y ni siquiera es una idea: es un movimiento de la conciencia que nos lleva, en ciertos momentos, a pronunciar dos monosílabos: Sí o No. En su brevedad instantánea, como la liz del relámpago, se dibuja el signo contradictorio de la naturaleza humana" ( Octavio Paz, La otra voz)

Textos de Samuel P. Huntington

2008-12-28T04:39:00.000-08:00

text 1 :

En aquest fragment Huntington ens parla de la darrera etapa que el món està experimentant, una etapa molt dinàmica i de constants moviments migratoris que contribueixen a que cultures d' arreu del planeta començin a conviure i competir diariament , segons Huntington, civilitzacions asiàticas i islàmiques com a grans potències econòmiques i demogràficas pendran molta importancia en aquestes decàdes que ara vivim.

text 2:

Partint de la idea principal de que una societat humana és formada per persones iguals arreu del planeta pero que tenen diferents perspectives, religions, costums, etc...( sempre amb uns mínims principis morals que comparteixen ) , Huntington ens parla de una actitud segons el seu parer, sana, per poder acceptat aquest fet i conviute amb totes les civilitzacions pacificament, segons ell el correcte sería acceptar la diversitat cultural i buscar aspectes que uneixin totes les cultures en comptes de separ-les.

Aportacions de l' antropologia cultural als estudis de la societat

2008-12-02T12:40:00.000-08:00

APORTACIONS DE L' ANTROPOLOGIA CULTURAL (2.2)

La filosofia de la Llibertat

2008-11-26T10:21:00.000-08:00

Aquest vidio que he trobat al youtube m'ha agradat força perquè desde el seva objectiu clarament didàctic descriu molt bé alguns dels punts que em comentat a Filosofia sobre l' individualisme i els seus límits i a part té un doblefons étic molt constructiu.
Espero que us agradi!

L' ésser humà és sociable per naturalesa?

2008-11-26T10:05:00.000-08:00

És l' ésser humà sociable per naturalesa?

L' ésser humà com a última especie descendent del mico, ha viscut en societat, comunicant-se amb els demés i compartint amb ells.
Ja sigui en una societat més o menys desenvolupada, en una ciutat, poble o tribu sempre ha nascut en el sí d' una familia, amb la cual manté una relació de proximitat, la qual cosa implica que es relaciona amb aquets.
Paral·lelament anomenem societat a un conjunt d' individus que mantenen relacions entre ells, per tant tots els éssers humans viuen en societat.
Segons la meva opinió la societat influeix en un alt grau sobre els individus que la formen, la cultura que segueix, la religió, els habits, etc.. calen a fons en la personalitat de les persones que conviuen dins d'aquesta gran familia.
Suposo, que l' ésser humà es sociable per naturalesa perquè és ell qui la integra i la forma juntament amb els seus iguals i que necessita
d' aquesta per poder satisfer les seves mancansses així com els seus iguals necessiten el que aporta el darrer per resoldre unes altres mancansses, crec i confio en que és així com funciona una societat, tothom aporta alguna cosa i d' aquesta manera tothom pot satisfer les seves necessitats mitjançant, en gran part, els serveis dels altres.
Com podria satisfer les seves necessitats un individu que no visqués en societat? Com pot un individu no viure en societat? Es a dir, fins i tot alguns nens que viuen a l' amazones o a l' Àfrica, que són en moltes ocasions anomenats "salvatges" coneixen i conviuen amb altres nens igual, per pocs que siguin. La meva idea es que, perque una persona no visquès en societat se l' hauria de abandonar en un lloc molt allunyat de cap tipus de contacte amb altres humans i a més això s' auria de fer a una edat molt curta, perquè així el que l' individu ha aprés de la seva societat i manera de fer no poguès influir, ja que sinò de res serviría ja que la societat ha acavat influint. El resultat d'abandonar a un nen de cinc anys en un indret allunyat de cap tipus de contacte amb la seva especie seria la mort d' aquest nen, es a dir, aquest nen no es capaç de viure sol completament sinó que, com la resta de la humanitat , necessita d' una societat.

L' individualisme possessiu

2008-11-25T11:41:00.000-08:00

L' INDIVIDUALISME POSSESSIU

1- Idees principals:
Aquest fragment de Macpherson ens enumera els principis de l'individualisme possessiu, teoria que es bassa en l'independència de l'ésser humà respecte als demés alhora de pendre una decisió i de relacionar-se amb els altres mogut pel seu propi benestar ja que l'individu mana sobre les seves capacitats i sobre ell mateix , i, per últim diu que la societat està formada per un inmens conjunt d' individus que mantenen relacions mercantils.

2- Posa un títol: L' importància de l' individu en la societat.

3- Digues quina teoria defenssa l' autor i desenvolupa'n les característiques:

En aquest fragment adaptat que pertany al llibre "La teoría política del individualismo posesivo" escrit per Crawford Macpherson, s'exposa
l'individualisme possesiu.
Aquesta teoria defenssada pel liberalisme proposa, com es veu reflectit en el text, que cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i que no deu res a la societat per elles, la teoria que exposa Macpherson, també obserba que cada individu es lliure en la mesura de que sigui propietari de les conseqüències dels seus actes però, que aquets actes són, o aurien de ser, totalment independents de les voluntats alienes, per tant com diu el text, l' individu es totalment lliure i, com a tal, és ell mateix qui estableix les seves relacions segons els seus interessos individuals. Tanmateix, en aquest fragment es proposa que la decisió de traballar i exercir una professió determinada es una desició pròpia de cada persona, a diferència de un deure que s' elegixeix complir, com sería, per egemple, la resposabilitat que a de tenir sobre les conseqüències de les seves accions.
Per últim l' individualisme possesiu defineix la societat humana com un conjunt format per una sèrie de relacions mercantils, és a dir, éstà formada per un seguit d' individus propietaris que es relacionen entre ells mitjançant l' intercanvi de béns i serveis dintre d' un mercat lliure.
Podríem identificar la teoria que ens exposa Macpherson amb el capitalisme, és a dir, cadascú es mou i treballa per als seus propis interesos i la comunitat,
l' estat, no ha de pendre part dels benefisis que obtingui ni tampoc no ha de demanar explicacions.

4- Compara la teoria defenssada per l' autor amb altres teories:

La teoria contrària a l'individualisme posessiu sería l' individualisme altruista, ja que aquest darrer es bassa en uns principis oposats i busca un punt intermedi entre l' individualisme possesiu i un atre tipus de societat o teoria que en fos
l' antítesi, es a dir, a diferència del possessiu, l' individualisme altruista, defensat per Immanuel Kant, creu que és necessari trobar l' equilibri perfecte entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana i que no és ni conseqüent ni correcte, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som, ja que no ens permet actuar en conseqüència amb els nostres pensaments, ceençes i opinions.

definicions tema 2

2008-11-25T11:31:00.000-08:00

1.Raó teòrica-> És aquella que s' orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.
2.Raó pragmàtica-> La raó pragmàtica, pràctica o prudencial és aquell ús de la raó que mira d' orientar l' acció, ens preten orientar cap al compliment d' un ideal moral.
3.Metafísica-> La metafísica intenta arribar a la realitat en la seva totalitat, més enllà del ibjectes particulars.
4.Ultimitat-> Les qüestions últimes són aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
5.Subjecte-> És el protagonista de l' acció de conèixer.
6.Opinió (segons Kant)-> És un estat del coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat. L' opinió pot ser subjectiva o objectiva.
7.Interès emancipador-> Pretén alliberar als éssers humans de la domunació i la repressió, el seu objectiu és criticar les injusticies socials.
8.Dogmatisme-> Posició ingènua d' aquells que pensen que es pot arribar a la veritat absoluta. És contrari a l' ecepticisme.
9.Ecepticisme moderat-> Posició contraria al dogmatisme que considera impossible obtenir coneixements fiables. No es pot conèixer la veritat.
10.Criticisme-> Posició intermèdia entre el dogmatisme i l' ecepticisme que creu que es possible conèixer la veritat pero que cal conjugar les creences.
11.Perspectivisme-> És proposat per Ortega y Gasset i diu que és possible arribar a la veritat però només si poguesim contrastar tots els punts de vista.
12.Realisme-> Proposa que podem conèixer la realitat tal com és i que l' importància del objecte es més que la del subjecte.
13.Idealisme-> És contrari al realisme i diu que no es poden conèixer les coses tal com són sinó com s' ens presenten. En l' acció de conèixer el subjecte té una rellebància especial.
14.Noesi-> És la conciència. L' acció de pensar.
15.Prejudici ( segons Gadamer )-> Estan relacionats amb la cultura en la que viu cadascú i són els juducis previs que hem adquirit per educació.
16.Ignorància-> Estat de la ment en què s' admet el desconeixement sobre un assumpte determinat. No saber quelcom.
17.Autoritat-> Una afirmació s' accepta com a certa perquè provè d' algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
18.Evidència sensible-> Criteri que considera que es cert allò que bé donat através dels sentits. És evident allò que s' ens presenta com a indiscutible, com a intuïtivament cert.
19.Adecuació-> Concordança entre el què es diu de quelcom i el què quelcom és.
20.Coherència-> Criteri logicomatemàtic, que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.
21.Pragmatisme-> Identifica el que és cert amb el que és útil.
22.Consens-> Acord al qual arriben uns interlocutors i que té unes condicions ideals de diàleg.
23.Contingència-> Allò que és pero podria no ser. Es una veritat o realitat momentanea que no és eterna.
24.Realitat virtual-> Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l' ajuda d' un suport tècnic.

realitat virtual

2008-11-25T11:27:00.000-08:00

el virtual és real?

2008-11-25T11:07:00.000-08:00

EL VIRTUAL ÉS REAL?

Segons el meu punt de vista, la realitat virtual, és una realitat creada per
l' home o bé amb l' ajuda d' un aparell tècnic o bé producte de la seva imaginació.
En els darrers anys la creixent ebolució tecnològica que s' ha produït en els països desenvolupats, ens a donat un infinit nombre de videojocs amb multíples possibilitats i aplicacions, que utilitzats mitjançant un ordinador o un aparell especialitzat o consola, ens transporten a un món fantàstic. Aquesta realitat creada per els informatics rep el nom de la tant esmentada realitat virtual, una realitat més o meny idealitzada que provè de les mans de l' home i que, en tots els casos té l' objectiu de que la persona que hi jugui s' ebadeixi dels seus pensaments, s' inbolucri dins del joc, que es posi en la pell dels personatjes que hi apareixin i que, sobretot, es distregui.
Una altra realitat virtual, tot i que no s' acostuma a donar-li aquest nom, es la que prescendeix de la tecnología, la que sorgeix de la imaginacio i la vida interna dels escritors que escriuen noveles o poesies i que plasmen al paper totes les seves fantasíes i somnis.
Personalment, jo opino que la realitat virtual si és realitat, una realitat a la que només es tè acces durant el moment que es llegeix una novel·la o es juga amb un videojoc, una realitat que es troba tancada i limitada de la realitat quotidiana. La realitat virtual sería, per tant una realitat inventada que només existeix en el joc o en la lectura, podríem dir que és una realitat en la que ens involucrem en un moment donat i de la qual sortim quan volem per viure la nostra realitat principal, que és la nostra vida, la nostra feina, la nostra familia, els nostres pensaments...

Adecuació i verificació pragmàtiques

2008-11-25T10:53:00.000-08:00

1. Quina relació s' estableix en le text entre la "veritat" i la "vida" real de les persones?
En primer lloc, la veritat significa adecuació amb la realitat, segons el pragmatisme la veritat estaria directament relacionada amb la realitat que vivim, una ideea o creença podria ser certa quan, mínimament conconda amb la ralitat que vivim.

2. Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?Segons el pragmatisme idees certes són les que podem assimilar, fer vàlides, corroborar i verificar, les idees falses, per tant, seran les que no.

3. Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s' entén per "pragmàtic"? Quina?Si, ja que realment en el text s' expresa un interés especial per que la veritat sigui pràctica, es a dir, si la veritat concorda amb la realitat, de manera que la nostra realitat, la que nosaltres vivim s' entengui directament com a certa, ens facilitaria molt més la comprenció i coneixement d'aquesta veritat. Tal i com defensa la teoria pragmatista de la veritat, s' ha cercar la utilitat del enunciats per resoldre els problemes vitals, es a dir es verdader allò eficaç, allò útil.

4. Pot haver-hi el cas d' idees certes sense conseqüències pràctiques?
Raona la resposta i posa'n algun exemple. Si, ja que perquè una ideea sigui certa l' únic requisit que ha de complir es que aquesta pugui se verificada, corrobora, que es pugui assimilat, etc.. Per tant, tot i que una cosa no ens sigui pràctica ni útil a la nostra vida cuotidiana es molt posible que igualment sigui certa, per egemple, una guerra aliena a la nostra comunitat, no ens és pràctica ni ùtil i, de igual manera podem demostrar que aquella guerra a estat certa, que aquells fets, ens agradin o no, han pasat, aixo, es pot verificar, ho podem assimilar i es pot demostrar.

podem arribar a conèixer?

2008-11-12T09:03:00.000-08:00

Jo personalment crec que el verb conèixer és molt relatiu, és a dir:
En quin moment coneixem una cosa? Cal un temps determinat de relació per dir que ho coneixem?
No tinc clara la resposta.
Per poder afirmar el coneixement que tenim d'una questió cal un estudi previ d' aquesta, unes nocions bàsiques; penso que una persona no pot dir que coneix una màteria quan només en sap el nom o unes característiques d' aquesta incuficients, sinó que mínimament ha de saber els conceptes que la formen amb certa profunditat.
En el cas d' un objecte, el coneixement d' aquest es més senzill i no requereix pràcticament cap esforç, el coneixement dels objectes que utilitzem en la vida quotidiana són, o bé fruit de l' experiència, o bé els adquirim ràpidament en el transcurs de la nostra vida, per exemple, sabem des de ben petits que un bolígraf és un objecte que ens serveix per escriure, i quan som més grans i estudiem, ens ensenyen que un microscopi serveix per veure partícules, cel·lules o qualsevol matèria.
Ara bé, quan podem afirmar que coneixem a una persona? o encara més, en quin moment de la nostra vida ens coneixem a nosaltres mateixos? Cal una edat concreta, unes reflexions interiors o una introspecció detallada de la nostra persona per poder dir que ens coneixem ? Es ben cert que a vegades actuem de una manera impròpia de la persona que nosaltres creiem ser.
En el cas de les persones que hi ha al nostre voltant, família, amics, companys, el coneixement d' aquestes és molt més complex.
Hi ha diferents graus de coneixement, tant de les persones com de les màteries, inclús dels objectes. Podem conèixer una cosa superficialment o amb més profunditat.
Desde el meu punt de vista el coneixement profond d' un altre ésser es gairabé imposible, ja que la personalitat i pensansaments de les persones canvien continuament, segons la seva maduresa, les coses que sucseeixen a la seva vida, etc...
Per tant jo opino que, podem arribar a conèixer , pero no sempre tan bé com voldríem.

Veritat i perspectiva

2008-11-11T12:52:00.000-08:00

1- Explica les idees principals del text:

El text explica que la realitat depèn del punt de vista que tingui el subjecte, que sempre estarà condicionat per la seva situació. Gasset defensa que tots els punts de vista o perspectives són reals i respectables i que no es poden refutar ni tampoc es pot consensuar quina és la perspectiva adecuada o encertada perquè, segons l' autor, no existeix la realitat com a tal independenment del subjecte i que la perspectiva és l' organització d' aquesta realitat.

2- Posa un títol:
De què depèn la realitat?

3- Desenvolupament:

Aquest text es tracta d' un fragment adaptat de l' obra "El tema de nuestro tiempo", escrita per el filòsof José Ortega y Gasset i que parla sobre la concepció subjectiva de la realitat.
En aquest fragment Gasset defensa, mitjançant un egemple força esclaridor, que la realitat és absolutament dependent del subjecte i del punt de vista d' aquest, per tan, la realitat depén de la perspectiva de cada persona. Aquesta perspectiva subjectiva està condicionada per la situació i el caràcter del individu, la època en la que viu, el lloc on habita i la cultura que segueix, per tant, es podría considerar que cada subjecte té una perspectiva diferent. Segons l' autor, totes les perspectives són reals i consequentment resulta absurd refutar les perspectives alienes, tanmateix és equívoc acceptar una realitat universal, ja que aquesta realitat no existeix, segons Gasset, doncs, hi ha moltísimes realitats, totes depenents d' un punt de vista determinat, per aquest motiu el filòsof considera que la perspectiva no deforma la realitat, sinó que la organitza. Per últim, el text també parla de que la conquesta de la veritat es possible comparant les perspectives de tots i cada un del individus, amb la finalitat de contrastar opinions i arribar així a un "model" de possible realitat o veritat.

4- Possibilitat de coneixement que defensa Gasset:

En aquest text es pot apreciar facilment que la possibilitat de coneixement que defensa l' autor, Ortega i Gasset, es el perspectivisme, que és proposat per aquest mateix filòsof juntament amb Nietzche.
El perspectiviesme manté que és possible arribar al coneixement de la realitat, sempre que es conjuguin les diferents perspectives, ja que cada individu i generació històrica té la seva pròpia concepció de la realitat.
Aquesta teoria es pot diferènciar clarament amb unes altres, com per egemple amb l' esceptivisme. Mentre el perspectivisme defenssa què, de una manera o altre, el coneixement de la realitat es possible, el esceptivisme es mostra totalment contrari a aquesta opinió, ja que considera que es impossible arribar a conèixer la realitat de cap manera i es resigna a una ingnorància absoluta en vers aquesta. També es pot considerar el dogmatisme una posició contrària al perspectivisme, atès què, mentre el primer afirma el conèixement absolut i irrefutable de la veritat, un conèixement que ingenuament consideren cert sense donar lloc a argumentacions, el perspective repara més en les explicacions i argumentacions en les quals es bassa per afirmar que el coneixement de la realitat pot ser possible.

L' objecte de la filosofia.

2008-11-11T12:02:00.000-08:00

-L' objecte de la filosofia és l' aclariment lògic del pensament. La filosofia no és una teoria, sinó una activitat. Una obra filosòfica consisteix essencialment en elucidacions. El resultat de la filosofia no són " propocicions filosòfiques" sinó
l' aclariment de les propocicions. La filosofia ha d' aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d' una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.-
Adaptat de Ludwig Wittgenstein, Tractatus.

1- Explica les idees principals del text:

Segons Wittgenstein la filosofia no és més que una activitat que es porta a terme amb la finalitat de aclarir i desvetllar la "veritat" sobre certes questions que, de no ser per l' intervenció de un profond raonament que permeteixi posteriors argumentacions, serien confuses i dificultoses.

2- Posa un títol:

El procés d' aclariment de les questions

3- Funció de la filosofia segons el text:
-> Per què Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat?
Perquè la paraula "filosofia" no es refereix a un resultat ni és un substantiu que englovi a un conjunt de termes, sinó que és el nom que rep l' acció o procès de meditar, reflexionar i raonar amb la finalitat de trobar una resposta cohèrent a la pregunta que prèviament ens em formulat.
-> Comenta la frase: "La filosofia ha d' aclarir i delimitar amb pecisió els pensaments que d' una altre manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos":
Aquesta frase és refereix a la verdadera finalitat de la filosofia, de filosofar, que segons Wittgenstein hauria de ser l' aclariment de unes determinades questions o pensaments que potser per la seva grandesa, ultimitat, o per qualsevol altre questió, són inprecisos, incerts o confusos i pertant, la tasca que ha de dur a terme la filosofia es el raonament i argumentació d' aquestes.

4- Quin és el mètode que defensa aquest text? Compara'l amb altres mètodes:

Jo crec que el mètode defensat per Wittgenstein en aquest cas es el mètode analíticoningüístic, ja que en aquest text es mostra preocupat per l' aclariment dels pensaments, i l' aclariment d' aquest, evidentment, comporta que les respostes donades per la filosofia siguin comprensibles. Per tant, defensa que la tasca principal de la filosofia serà l' aclariment i anàlisis del llenguatge que utilitzen els filòsofs per respondre a aquestes preguntes i exposar aquestes respostes. Dins d'aquest mètode,en aquest fragment es pot percebre que Wittgestein es preocupa per l' anàlisi formal del llenguatge, ja que considera la lògica el llenguatge que ha de ser utilitzat a la filosofia, defensa que es l' impesindible, com queda demostrat quan diu " l' aclariment lògic del pensament".
Altres mètodes en contrast amb el defensat per Wittgesntein podrien ser el hermenèutic, evidentment més preocupat per l' interpretació i comprenció tan de textos com d' accions humanes, intentant arribar sempre a les motivacions i raons que donen lloc a aquestes accions, es a dir, que el mètode hermenèutic, al contrari que el mètode analiticolingüístic, mostra interès, principalment per la comprensió de les cuestions, des objectes i dels subjectes.

DEFINICIONS TEMA 1

2008-11-11T11:44:00.000-08:00

1- SABER ORDINARI -> Es dona quan una persona sap el què però no el perquè. Es funda en l' experiència de la vida quotidiana. Aquest saber no té pretensió de ser sistemàtic i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de prejudicis.

2- SABER CIENTÍFIC- > No importa el què sinó el perquè. Busca
l' organització sistemàtica del coneixement i explicar perquè els fets són
d' aquesta manera.

3- SABER FILOSÒFIC -> L' experiència filosòfica s' adquireix pensant. Filosofar es pensar utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa.

4- CIÈNCIA MODERNA -> tipus de coneixement que inplica l'experimentació i aplicació de les matemàtiques a l' estudi de la realitat.

5- MÈTODE -> Manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d' un fí.

6- AXIOMA-> Els axiomes són principis fonamentals indemostrables dins del sistema acciomaticodeductiu.

7- MÈTODE HIPOTETICODEDUCTIU -> Mètode de les ciències naturals que parteix d' una hipòtesi que contrasta i acaba amb l' elaboraciò d'una llei i finalment d' una teoria.

8- HIPÒTESI-> Suposició provisional sobre el camp d' un determinat aspecte de la natura, societat, etc. Una hipòtesi confirmada es transforma en llei.

9- LLEI-> Hipotesis corrovorades. Enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d' una manera regular i invariable.

10- INDUXIÓ INCOMPLETA -> s' explica a partir de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos anteriors i a partir de les quals s' infereix una llei general

11- MITE -> explicacions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forçes sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.

12- MÈTODE EMPIRICORACIONAL -> Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l' enteniment, nivell sensible i nivell intel·ligent

13- EMPIRISME -> Separa les dues fonts del coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries: experiència i raó i pren partit per
l' experiència.

14- IDEES INNATES -> Idees clares evidents i certes que provenen de la raó i que no han estat apreses.

15- MÈTODE ANALITICOLINGUISTIC -> Filosofia d' anàlisis del llenguatge. La tasca de la filosofia serà analitzar el llenguatge i intentar aclarir-lo.

16- JOC DEL LLENGUATGE -> Es com Wittgenstein denomina a les diverses maneres d' utilitzar el llenguatge o " formes de vida "

17- HERMENÈUTICA NO DEDUCTIVA -> Considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possible la comprensió, tradició, història, autoritat.... No posa normes a la comprensió.

18- PRETENSIONS DE VALIDESA DE LA PARLA -> Necessàries segons KO Apel i J.Habermas son necessàries aquestes per que no existeixin males comprensions. Formades per : veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral, aquestes formen un conjunt de normes que s' han de seguir o que ha de complir un procés de comunicació.

19- ONTOLOGIA -> Saber filosòfic dins de la filosofia teòrica que compren el tractat de l' ésser. És la part de la filosofia que estudia l' èsser.

20- ESTÈTICA -> La filosofia de l' art o estètica es dins de la filosofia compresa com a pràctica i tracta la bellesa. Es dedica a l' estudi i anàlisis de l' art.

Per què l' existència de l' home és centrífuga i penúltima?

2008-11-11T11:14:00.000-08:00

1- Per què a l' existència de l'home actual és centrífuga i penúltima? Quines consequències té per a nosaltres?

Jo opino que Zubiri es refereix a què actualment les persones no tenen temps per preocupar-se i reflexionar sobre coses que es refereixen al seu interior, a la seva existènsia, al seu èsser en si, sinó que es preocupen per un conjunt de coses externes a ells mateixos i que sobint són supèrfluas, és a dir que les persones no ens preocupem pels verdades problemes sinó per les coses quotidianes, a aquest darrer fet fa referència Zubiri quan diu "l'existència del home es penúltima" ja que no es procupa per els fet últims i importants, sinò al contrari. Suposo que el problema doncs es que actualment no es sisposa del temps o les ganes i l' interès necessari per reflexionar.
La vida quotidiana de les persones actualment, i com molt bé diu Zubiri, és centrífuga, és a dir va ràpid i és frenètica.

2- Has vistut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t' has fet o et fas en aquests moments de soledat.

Jo penso que tothom ha viscut un moment de la seva vida en el qual es sent una mica malamet per qualsevol raó, i, estirat al seu llit intentant dormir comença a pensar sobre coses i fets que potser no afecten a la seva vida quotidiana i per aquest motiu mai habia dedicat un segon a meditar sobre elles. Això es el que m' ha passat a mi en alguns casos i les preguntes que m'han sorgit venen gairabé totes relacionades amb les conseqüencies del comporament humá en vers la terra. És possible que aviat tot s'acavi per haber maltractat la terra ? És sá per al món el nostre comportament i els nostres actes? És possitiu o negatiu en el fons aques avanç tecnologic que evoluciona vertiginosament, o potser seria millor per nosaltres que no hi aguessin tantes modernitats, tot i viure més senzillament com els nostres avampassats, no tan llunyans? A mi d' avegades em dona per pensar que estem descobrint i explotant tantes coses i tants recursos que aviat tot
s' acabará i tornarà a començar de nou.

Saber científic, tipus de ciencies i mètodes d' aquest saber

2008-11-11T10:39:00.000-08:00

El saber científic es un tipus de coneixement amb pretencions d' universalitat, necessitat, immutabilitat i eternitat.
· Els elements que caracteritzen al saber científic:
-> l' experiència entesa com a EXPERIMENTACIÓ
-> aplicació de les MATEMÀTIQUES a l'estudi de la realitat.

CLASSIFICACIÓ DE LES CIÈNCIES:

FORMALS:

-> Lògica
-> matemàtiques:
· aritmètica
· geometria
· (...)

EMPÍRIQUES:

1-NATURALS:

-> físiques:
· física
· química
· astronomia
· (...)
-> biològiques:
· biologia
· fisiologia
· anatomia
· (...)

2-SOCIALS:
· Sociologia
· Psicologia
· Economia
· Història

MÈTODES DEL SABER CIENTÍFIC:

1- Mètode de les ciències formals.
2- Mètode de les ciències naturals.
3- Mètode hipoteticodeductiu
4- Mètode de les ciències socials.

Fonts i formes de saber

2008-11-11T10:09:00.000-08:00

· El saber és una aprehensió de la realitat que preten fixar-la en un subjecte i aquesta queda expressada i transmesa als altres subjectes, sistematitzada i incorporada a una tradició.

Fonts del saber:
-> Sensibilitat: és capta a través dels sentits.
-> Experiència: es mescla amb la raó i determina la nostra
visió i coneixement dels objectes.

Formes de saber:

1- Saber comú o ordinari:
-> saber el què pero no el perquè.

2- Saber científic:
-> no importa el què, sinó el perquè.

3- Saber tècnic:
-> es preocupa per saber com fer certes activitats.

4- Saber filosòfic:
-> es pregunta el perquè de les coses, però cada
sistema filosòfic pot valdre com una resposta.

5- Saber artístic:
-> està més vinculat amb la narració que amb
l' explicació dels fets als que es fa referència.

6- Saber reliciós:
-> vol saber sobre " allò sagrat o diví". Conjunt de
creences religioses i manifestacions místiques.

Hipòtesi, llei i teoria

2008-11-11T10:00:00.000-08:00

1- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis de les teories científiques?

Les lleis són enunciats que parlen sobre el comportament de determinats fenòmens de una manera regular i invariable, avanç de ser lleis, aquets enunciats no són més que hipòtesis ,que, per evolucionar a lleis científiques, han de ser sotmesos a un procés de comprobación i no han d’ incloure cap contradicció.
Les teories en canvi, tot i que també parlen y expliquen els comportaments d’un fenómen, són agrupacions de lleis cientifíques que están relacionades amb un mateix tema.
Aixi doncs, es podria dir que una hipòtesis és una llei sense verificar i que una teoria es un conjunt de lleis.

2- Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

La teoria de la relativitat que va ser publicada en 1915 o 1916 per Albert Einstein ( 1879-1955) consta principalment de la la llei escrita per el mateix, llei de la rellativitat.

És la filosofia una ciència?

2008-11-11T09:47:00.000-08:00

La filosofia és el conjunt de pensaments i reflexions que responen a preguntes existencials sobre el món en general i sobre l’esser humà i els seus comportaments en particular; les “conclusions” que es poden treure filosofant, o millor dit, la resposta que donem a les nostres preguntes i que és la que nosaltres mateixos creiem més encertada, no es pot demostrar de cap manera, ni realitzant problemes ni formulant teories, les conclusions que treiem després de pensar profundament en les coses es quedaran en hipòtesis que no podran arribar-se a verificar encertadament.
La ciència en canvi és basa en una sèrie de conclusions a les que s’ ha arribat formulant problemes matemàtics que donen a aquestes conclusions qualitat de certesa i exactitud que són irrevocables, per això mateix la filosofia, a diferència de la ciència no és excata i també a diferència d’ aquesta depèn del punt de vista de la persona que l’ estudi.
Si més no, es podría dir que la una és l’ origen de l’altre ja que en molts casos la gent es dedica a l’estudi de les ciències moguda per la curiositat que es provoca a ella mateixa filosofant i per aquest motiu intenta respondre de manera exacta els dubtes que li han sorgit.

Què és la filosofia?

2008-11-11T09:37:00.000-08:00

La filosofia es una ciència mitjançant la qual intentem donar resposta a qüestions existencials de l’ésser humà, de la naturalesa, dels astres…
En l’ antiguitat, i encara actualment, la gent comença a filosofar moguda per l’ admiració i la curiositat que li provoca els fenòmens naturals que es donen a la terra, i tot plegat, aquesta admiració desenvoca en preguntar-se el perquè de tot el que ens envolta i a desenvolupar una serie de teories.
La filosofia, a l’ igual que la religió consisteix en una serie
d’ especulacions i explicacions que desafortunadament no es poden demostrar, i al igual que la ciència defensa la raó, mitjançant la qual s’ intenta donar respota a tot un conjun de preguntes sobre la creació, la vida després de la mort, l’ univers, etc….
La filosofia no ajuda a cap poder establit i tampoc podem obtenir d‘ ella cap bé material, sinó que tan sols serveix per mantenir la ment viva i en constant creixement i també per ejercitar el talent de la raó, del qual disposem tots el éssers humans.
Així mateix, tampoc es considera filosofia aquella que no es entristeix o no ens contradiu, perquè si realment no ens passa això voldrà dir que al cap i a la fi no em après res i no em tret cap conclusió.